Tothom ja pot conèixer que el dimarts 12 de gener un terratrèmol de gran magnitud va afecetar Haití, provocant més de 150.000 morts, amb milers de desapareguts i desplaçats i causant incalculables danys materials. Podeu trobar múltiples informacions arreu, però jo us recomano la pàgina web de la Federació Catalana d’ONGs pel desenvolupament, on a part de la informació trobareu els projectes de les organitzacions catalanes que estan actuen en l’actual emergència (www.pangea.org/fcongd) . En el mateix sentit us recomano les pàgines del Fons català de Cooperació (www.fonscatala.org) i de l’Agència catalana de Cooperació(www.gencat.cat/cooperacioexterior/cooperacio).
Allò que possiblement tothom no té tan clar és perquè un terratrèmol de gran magnitud es transforma en tragèdia i hecatombe total... Doncs bé, potser es pot començar a entendre si es coneix que Haití és el segon estat del món més pobre, millor dit, “empobrit” –després de Burkina Faso-... Empobrit? Tal com molt bé explica la campanya Qui Deu a Qui, Haití està empobrit perquè té contret un deute extern amb els Estats del nord i els organismes internacionals que ascendeix a un total de 1.885 milions de dòlars; d’aquests, uns 1.200 milions de $, el passat juliol la comunitat internacional es va comprometre a cancel·lar-los, ja que Haití havia acomplert amb els compromisos internacionals per a la cancel·lació de bona part del seu deute. Així, el Club de París (que agrupa als principals països creditors del món) es va reunir el passat 19 de gener i va emetre un comunicat en què “exhortava a tots els creditors bilaterals d’Haití a condonar el seu deute extern, considerant les necessitats financeres que afronta aquest país”. Hores d’ara, l’Estat espanyol enacaa reclama prop de 30 milions d’euros en concepte de deute extern, tot i que encara el govern de Rodrígeuz zapatero té el compromís de cancel·lació del 100% del que encara reclama. Però no només ha estat el deute extern, sinó la seva combinació amb els impactes de les polítiques neoliberals i de la pròpia globalització capitalista, han agreujat la vulnerabilitat del país davant els desastres naturals. Sense oblidar i menys tenir, la torturada història pròpia que, tot i ser el segon estat en abolir l’esclavitud a l’inici del XIX, ha patit les dictadures del clan Duvalier, l’esperança truncada d’Aristide, les noves dictadures de Preval i Cedras, les ingerències dels EUA, etc, i que trobareu líricament molt ben narrades en el text “Los pecados de Haití” d’Eduardo Galeano (www.jubileosuramericas.org).
Vull acabar convocant a l’esperança i l’acció, per Haití i la resta de món empobrit, el sud global pel nord global. En aquesta línia ttreballa la campanya Manresa solidària amb Haití (www.ajmanresa.cat) i ww.florssirera.org) on podeu trobar el conjunt d’activitats que s’està desenvolupant per poder actuar en la post-emergència i la reconstrucció d’Haití.
Allò que possiblement tothom no té tan clar és perquè un terratrèmol de gran magnitud es transforma en tragèdia i hecatombe total... Doncs bé, potser es pot començar a entendre si es coneix que Haití és el segon estat del món més pobre, millor dit, “empobrit” –després de Burkina Faso-... Empobrit? Tal com molt bé explica la campanya Qui Deu a Qui, Haití està empobrit perquè té contret un deute extern amb els Estats del nord i els organismes internacionals que ascendeix a un total de 1.885 milions de dòlars; d’aquests, uns 1.200 milions de $, el passat juliol la comunitat internacional es va comprometre a cancel·lar-los, ja que Haití havia acomplert amb els compromisos internacionals per a la cancel·lació de bona part del seu deute. Així, el Club de París (que agrupa als principals països creditors del món) es va reunir el passat 19 de gener i va emetre un comunicat en què “exhortava a tots els creditors bilaterals d’Haití a condonar el seu deute extern, considerant les necessitats financeres que afronta aquest país”. Hores d’ara, l’Estat espanyol enacaa reclama prop de 30 milions d’euros en concepte de deute extern, tot i que encara el govern de Rodrígeuz zapatero té el compromís de cancel·lació del 100% del que encara reclama. Però no només ha estat el deute extern, sinó la seva combinació amb els impactes de les polítiques neoliberals i de la pròpia globalització capitalista, han agreujat la vulnerabilitat del país davant els desastres naturals. Sense oblidar i menys tenir, la torturada història pròpia que, tot i ser el segon estat en abolir l’esclavitud a l’inici del XIX, ha patit les dictadures del clan Duvalier, l’esperança truncada d’Aristide, les noves dictadures de Preval i Cedras, les ingerències dels EUA, etc, i que trobareu líricament molt ben narrades en el text “Los pecados de Haití” d’Eduardo Galeano (www.jubileosuramericas.org).
Vull acabar convocant a l’esperança i l’acció, per Haití i la resta de món empobrit, el sud global pel nord global. En aquesta línia ttreballa la campanya Manresa solidària amb Haití (www.ajmanresa.cat) i ww.florssirera.org) on podeu trobar el conjunt d’activitats que s’està desenvolupant per poder actuar en la post-emergència i la reconstrucció d’Haití.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada