Les darreres setmanes aquest diari ha tractat, extensament, tant a les pàgines d’informació com a les d’opinió, la polèmica, una vegada més, sobre les vegueries. Polèmica sobre quantes i quines vegueries i capitalitats, posicionaments de càrrecs institucionals i/o de partits coincidents o no... Però, per sobretot de tot, allò que cal constatar és que, ara i aquí, hi ha un avantprojecte de llei que, per primera vegada, pot ser aprovat pel Consell executiu de la Generalitat (sigui el 12, el 19 de gener o quan sigui) per, després, ser traslladat al Parlament. Que existeixi un projecte de llei és allò substancial i, sobre el que cal treballar, per millorar i per avançar fins aconseguir que la Catalunya Central sigui una de les vegueries en que Catalunya s’organitzi (i no DIVIDEIXI!) territorialment. Llavors una vegada reconegut que hi ha un avantprojecte que pot i, hauria de ser, llei i, que per tant, s’és partidari que hi hagi vegueries, entre elles la Central i la de l'Alt Pirineu i Aran, és quan es cal entrar a criticar i esmenar per millorar la llei i el procés i amb aquest article no n'hi haurà prou.
Sí, hagués calgut fer-ho abans, en l'anterior legislatura i, sinó, a l'inici d'aquesta una vegada aprovat i entrat en vigor (l'agost de 2006!) l'Estatut i per tant els seus articles 90 i 91 que defineixen la vegueria. Però és ara i aquí perquè hi ha un govern de PSC, ERC i ICV que ho promou; així cal què recordem que en 23 anys de governs de CiU ni reforma de l'Estatut de 1979 ni avantprojecte de llei de vegueries ni el 1987, ni el 2001 quan, precisament Artur Mas com a conseller en cap, aturà el procés iniciat per Duran i Lleida, el model d'organització territori de la Comissió d'experts del 2000 conegut com a “ Informe Roca”. També en el terreny positiu, l'avantprojecte de llei preveu la creació de set vegueries, aquelles suficientment raonables en el límit alt d'un equilibri entre diversitat territorial i la sostenibilitat “administrativa” per un país de 7'5 milions de persones, uns 32.000 km2 i tants nivells administratius... Més territoris “regionals”, suposaria canviar d'escala (a la subregional), amb multiples d'espais macrocomarcals, òptims per altres funcions sectorials però no viable en termes de simplificació administrativa.
No obstant l'avantprojecte de llei té un gran problema: deixa en la llunyania legislativa (en el “limbo”), per tant sense efectivitat, la creació de les vegueries de l'Alt Pirineu i Aran i de la Catalunya Central. Tot i afirmar que “La disposició transitòria única té per objecte establir la transició de la divisió territorial provincial a la constitució dels set consells de vegueries que crea la llei”, en l ’apartat primer només preveu que es puguin constituir els consells de vegueries corresponents a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, d’acord amb els vigents límits provincials; i en l'apartat segon preveu la constitució del Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre, que es produiria una vegada modificada de la legislació en matèria de demarcació i planta judicial i en matèria dels règim electoral general competència de l’Estat. Als requisits de l'Ebre, ja complexos, les vegueries del Pirineu i Central haurien d'esperar, també, a l’alteració dels límits provincials mitjançant llei orgànica estatal. Perquè l'avantprojecte no resol la transició amb fórmules d'organització que l'actual Estatut permet crear a la Generalitat, a l'article 83.3 i al 93? Per què no, transitòriament, tres ens locals supramunicipals per l'Ebre, Central i Pirineu, que s'extingirien amb la creació definitiva de la vegueria? Si es vol es pot, molt millor que haver d'esperar encara més. Continuarà...
Sí, hagués calgut fer-ho abans, en l'anterior legislatura i, sinó, a l'inici d'aquesta una vegada aprovat i entrat en vigor (l'agost de 2006!) l'Estatut i per tant els seus articles 90 i 91 que defineixen la vegueria. Però és ara i aquí perquè hi ha un govern de PSC, ERC i ICV que ho promou; així cal què recordem que en 23 anys de governs de CiU ni reforma de l'Estatut de 1979 ni avantprojecte de llei de vegueries ni el 1987, ni el 2001 quan, precisament Artur Mas com a conseller en cap, aturà el procés iniciat per Duran i Lleida, el model d'organització territori de la Comissió d'experts del 2000 conegut com a “ Informe Roca”. També en el terreny positiu, l'avantprojecte de llei preveu la creació de set vegueries, aquelles suficientment raonables en el límit alt d'un equilibri entre diversitat territorial i la sostenibilitat “administrativa” per un país de 7'5 milions de persones, uns 32.000 km2 i tants nivells administratius... Més territoris “regionals”, suposaria canviar d'escala (a la subregional), amb multiples d'espais macrocomarcals, òptims per altres funcions sectorials però no viable en termes de simplificació administrativa.
No obstant l'avantprojecte de llei té un gran problema: deixa en la llunyania legislativa (en el “limbo”), per tant sense efectivitat, la creació de les vegueries de l'Alt Pirineu i Aran i de la Catalunya Central. Tot i afirmar que “La disposició transitòria única té per objecte establir la transició de la divisió territorial provincial a la constitució dels set consells de vegueries que crea la llei”, en l ’apartat primer només preveu que es puguin constituir els consells de vegueries corresponents a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, d’acord amb els vigents límits provincials; i en l'apartat segon preveu la constitució del Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre, que es produiria una vegada modificada de la legislació en matèria de demarcació i planta judicial i en matèria dels règim electoral general competència de l’Estat. Als requisits de l'Ebre, ja complexos, les vegueries del Pirineu i Central haurien d'esperar, també, a l’alteració dels límits provincials mitjançant llei orgànica estatal. Perquè l'avantprojecte no resol la transició amb fórmules d'organització que l'actual Estatut permet crear a la Generalitat, a l'article 83.3 i al 93? Per què no, transitòriament, tres ens locals supramunicipals per l'Ebre, Central i Pirineu, que s'extingirien amb la creació definitiva de la vegueria? Si es vol es pot, molt millor que haver d'esperar encara més. Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada