El proper 20 de març s’acompliran 30 anys de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya del nou autogovern democràtic català després de la dictadura franquista. Doncs, si no es produeix d’avui a la tardor un “miracle” més grans i més potent que el de la Llum que aquest dies es commemora, a les properes eleccions al Parlament i per novena vegada consecutiva la ciutadania de Catalunya tornarà a anar a votar sense un sistema electoral propi. Ho tornarem a fer segons una disposició transitòria de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979!! Per què 31 anys després? Primer de tot perquè durant els 23 anys de governs de Pujol, CiU no va voler exercir l’autogovern català en quelcom tant important com el sistema electoral; i segon ara, en la ponència parlamentària, tampoc ha volgut ni fer-ho ni deixar-ho fer (igual com intenta fer amb les vegueries, tot i la molt hipòcrita defensa del “Penedès”...). Sota l’argument de “defensar el territori” (quin el de les 3 províncies de Lleida, Girona i Tarragona?) CiU només ha pretès o millorar encara més la seva hipotètica representació electoral posició o bé quedar-se amb el “model transitori” de fa 30 anys. Allò que CiU defensa és que continuï existint la desigualtat territorial electoral: no val el mateix un vot a Cardona que a Solsona: quan la ciutadania vota a la circumscripció de Barcelona (Cardona) per assolir un diputat/da es necessiten molts més vots que per la circumscripció de Lleida, per una distribució dels 135 escons molt lluny de la proporcionalitat...
El grup parlamentari d’ICV-EUiA ha proposat, en el marc dels treballs de la ponència parlamentària sobre la Llei Electoral, un model de sistema electoral equilibrat entre proporcionalitat i representació territorialitzada. Així, basat en una circumscripció única nacional de tot Catalunya per a l’elecció dels diputats i diputades, es faria una provisió territorial dels mateixos per vegueries a partir d’un sistema de repartiment intern i l’aplicació d’un mecanisme corrector. Aquest model té encaix satisfactori en tot allò que disposa l’article 56 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, en concret: un sistema de representació proporcional i un sistema que asseguri la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. I demostra que més proporcionalitat i més presència dels territoris amb menys població són idees compatibles. Amb el model d’ICV i prenent els resultats de les eleccions de 2006, si CiU els seus 48 escons esdevindrien 45, els 37 de PSC-CpC 38, els 21 d’ERC 20, els 14 del PPC 15, els 12 ICV-EUiA 13 i els 3 de Ciutadans 4. Però allò important a nivell territorial és que els 135 diputats/es i la seva distribució electoral es traduirien en 72 diputats/es de la vegueria de Barcelona, 12 de la Catalunya Central, 15 de Girona, 9 de Lleida, 6 de l’Alt Pirineu i Aran, 13 del camp de Tarragona i 8 de les Terres de l’Ebre. Per tant, on seria la desigualtat territorial que afirma CiU? O és que prefereix, com ara, un sistema provincial però que l’afavoreix? I de passada que res canvia, tampoc pot avançar allò que ICV ha defensat: una Llei de l'Administració electoral amb totes aquelles mesures que permetin garantir la transparència i la participació, que limiti i controli la despesa que els partits tenen en campanya electoral perquè les campanyes siguin més deliberatives i menys propagandístiques; que defineixi òrgans que fiscalitzin la despesa.Acabo apel·lant als “miracles”: potser que el Guillem Catà de la Llei Electoral sigui la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per Ciutadans pel Canvi... Sinó d’aquí 30 anys encara un vot a Cardona valdrà molt menys que a Solsona...
El grup parlamentari d’ICV-EUiA ha proposat, en el marc dels treballs de la ponència parlamentària sobre la Llei Electoral, un model de sistema electoral equilibrat entre proporcionalitat i representació territorialitzada. Així, basat en una circumscripció única nacional de tot Catalunya per a l’elecció dels diputats i diputades, es faria una provisió territorial dels mateixos per vegueries a partir d’un sistema de repartiment intern i l’aplicació d’un mecanisme corrector. Aquest model té encaix satisfactori en tot allò que disposa l’article 56 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, en concret: un sistema de representació proporcional i un sistema que asseguri la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. I demostra que més proporcionalitat i més presència dels territoris amb menys població són idees compatibles. Amb el model d’ICV i prenent els resultats de les eleccions de 2006, si CiU els seus 48 escons esdevindrien 45, els 37 de PSC-CpC 38, els 21 d’ERC 20, els 14 del PPC 15, els 12 ICV-EUiA 13 i els 3 de Ciutadans 4. Però allò important a nivell territorial és que els 135 diputats/es i la seva distribució electoral es traduirien en 72 diputats/es de la vegueria de Barcelona, 12 de la Catalunya Central, 15 de Girona, 9 de Lleida, 6 de l’Alt Pirineu i Aran, 13 del camp de Tarragona i 8 de les Terres de l’Ebre. Per tant, on seria la desigualtat territorial que afirma CiU? O és que prefereix, com ara, un sistema provincial però que l’afavoreix? I de passada que res canvia, tampoc pot avançar allò que ICV ha defensat: una Llei de l'Administració electoral amb totes aquelles mesures que permetin garantir la transparència i la participació, que limiti i controli la despesa que els partits tenen en campanya electoral perquè les campanyes siguin més deliberatives i menys propagandístiques; que defineixi òrgans que fiscalitzin la despesa.Acabo apel·lant als “miracles”: potser que el Guillem Catà de la Llei Electoral sigui la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per Ciutadans pel Canvi... Sinó d’aquí 30 anys encara un vot a Cardona valdrà molt menys que a Solsona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada