Per què el PSOE només vol pactar amb la dreta?

Dijous passat una delegació d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), encapçalada per Joan Herrera, es va reunir a Madrid amb els ministres Elena Salgado, Miguel Sebastián i José Blanco. De les propostes d’ICV el Govern espanyol acceptà discutir sobre: la rehabilitació energètica dels habitatges i l'ampliació d'incentius fins a rendes superiors a 30.000 euros; fiscalitat ambiental; inembargabilitat de les persones i la supressió del “desnonament express”; i un pla de rescat del sector del moble. Tots ells com a possibles punts a treballar en el marc d’un acord polític per a la recuperació del creixement econòmic i la creació d'ocupació. Per ICV també caldria obrir, més intensament, línies de treball respecte a la reforma del Instituto de Crédito Oficial per incrementar la seva participació com a banca pública i revisar el Pla Estratègic d'Infraestructures i Transports.No obstant des d’ICV lamentem que el govern espanyol i el PSOE no vol tenir el lideratge en allò públic per afrontar la crisi econòmica, sense el no hi ha sortida justa a la crisi. Dijous es constatà la manca de voluntat d’afrontar una reforma fiscal justa, perseguir l’evasió i el frau fiscal, exigir al sector bancari ni replantejar-se l'increment de l'IVA. Com s’està comprovant aquestes darreres setmanes el Govern Zapatero no ens atorga la possibilitat de discutir un veritable “Pacte d’estat per fer front a la crisi” ja només vol negociar les mesures econòmiques amb la dreta (CiU) i les socials amb l'esquerra com ICV i IU. Així cal preguntar al PSOE: Perquè no es regulen els sous dels alts càrrecs del sector bancari (Obama ho ha fet, tímidament, però més que a Espanya)? Per què el debat sobre la “contrareforma” laboral i les possibles reformes en el sistema de pensions es situen fora de la taula de l’acord polític anticrisi i del diàleg social i, només en el marc del Pacte de Toledo i sota les crides ultraliberals del gobernador del Banc d’Espanya? Per què el problema, ara és l’aprimament de l’administració pública? Dit això el govern espanyol no pot articular propostes -com la contenció i/o retallada laboral, la privatització de serveis públics com vol CiU - que només signfiquin pèrdua de drets socials i laborals. L'administració no ha de retallar despesa, sinó ha d'ampliar l'estat del benestar mitjançant una reforma fiscal justa, verda i progressiva, que redistribueixi riquesa i lluiti contra el frau fiscal, apujant impostos a les rendes de capital i de treball més altes, no mitjançant impostos "universals" i indirectes com l'IVA...Sense oblidar que allò que cal és reforma el sistema financer, de l’estructura dels instrument públics de crèdit per families i per PIMEs , limitar les remuneracions dels alts càrrecs de la banca i establir nous instruments de control, persecució i captura de l’elusió i evasió fiscal. I tot això ha de revertir en l’administració més propera, la local, que necessita la solució estructural, definitiva i òptima, al seu nivell d'endeutament, mitjançant un canvi de soca-rel del seu sistema de finançament . Això vol dir que del 100% dels recursos del conjunt de les administracions públiques de l'Estat (Govern espanyol, CCAA i ens locals) els ajuntament no només rebin el 12-13% com passa des del 1979!!! És adir, després de 31 anys de democràcia local el % és el mateix, i només s'han redistribuit recursos econòmics Administració general de l'EStat i CCAA. Per tant, els ens locals -ajuntaments, consells comarcals i "vegueries"- haurien de rebre un mínim del 33% del total i un òptim del 40-50%... Per què? Doncs d'entrada perquè des de fa més de 10 anys entre un terç i, hores d'ara, un 40% de la despessa dels ajuntaments en serveis que presten és per polítiques i competències que no són pròpies, sinó d'Estat i/o CCAA.