No només el rebuig als “magatzems temporals” nuclears: el futur són les energies renovables!

Dilluns passat el Ple de l’Ajuntament de Manresa, va aprovar una moció de rebuig a la possible instal•lació d’un “Almacén Temporal Centralizado” (ATC) en territori català. D’aquesta moció, en aquest diari, fonamentalment només va transcendir la notícia que, per primera vegada durant aquesta legislatura, havia intervingut un membre d’UDC. Per cert, cal dir que en la seva intervenció el membre d’UDC, va oblidar alguna qüestió important; de fet, la mateixa que també no recollia la moció inicial peresentada per CUP i ERC i que, des d’ICV, vam esmenar entre d’altres qüestions abans del Ple per cosignar-la i recolzar-la: el Parlament de Catalunya, no una –com va dir el membre d’UDC- sinó dues vegades ha aprovat dues resolucions de total rebuig a la instal•lació d’un magatzem temporal (per 60 anys!) centralitzat (MTC) de residus nuclears a les Terres de l’Ebre i enlloc de Catalunya: la primera vegada l’11 de març de 2008; la segona vegada fa tot just dos dimecres – el 10 de març de 2010 –amb 111 vots favorables i només les 14 abstencions de PP i C’s (veure http://blogcanc.blogspot.com/). I això no és cap detall insignificant, perquè fins el passat 23 de desembre el paper de Parlament i govern català era determinant en el procés: aquell dia, mitjançant resolució de la Secretaria d’Estat d’Energia, es modificà allò previst al Real Decreto 775/2006, de 23 de juny; que es modifica? Doncs de forma significativa i injustificada el paper de las Comunitats Autònomes al procés d’ubicació del MTC; de manera que el govern espanyol del PSOE feia possible el que ha passat: que només amb la majoria simple del Ple d’un Ajuntament (en aquest cas el d’Ascó) un municipi es pugui presentar a acollir una activitat que té i pot tenir repercussions de diversos tipus en una àrea més extensa que el propi municipi, la seva comarca (la Ribera d’Ebre), la seva regió (les Terres de l’Ebre) i el seu país (Catalunya) sense la possibilitat d’intervenció qualificada del parlament i del govern del seu país. Des d’ICV, des del 23 de desembre i des d’abans, sabíem que teníem un problema, que corríem el risc que algun ajuntament català acabés optant per presentar candidatura, al marge de la voluntat del territori, i fins i tot, del conjunt del país: això és el que ha passat a Ascó. I per cert, paradoxes de la vida: l’Alcalde més famós d’UDC –el mateix partit que va intervenir al Ple de Manresa per anunciar el seu favorable al rebuig d’un MTC a Catalunya- el de Vic, va compartir fama mediàtica durant el mes de gener amb un germà seu , el gerent de l’Associació espanyola de Municipis d’Àrees amb Centrals Nuclears.
Des d’ICV sempre hem dit dues coses sobre els MTCs i gairebé sempre en solitari any rere any , i només, acompanyats en part ara, quan ningú ho vol –amb matisos- al “patí de darrera de casa seva”. Que en cap cas el cementiri podia anar a parar al territori més nuclearitzat de l’Estat, Catalunya, i concretament les Terres de l’Ebre. I que en tot cas, si s’havia de parlar del que fer amb els residus, abans s’havia de consensuar fins quan es generaven aquests residus. És a dir, s’havia de pactar un calendari de tancament de les actuals centrals nuclears existents a Espanya, com s’ha fet a bona part d’Europa. Per cert, això ho vam proposar en la moció de dilluns al Ple de Manresa, i CUP i ERC no acceptaren sabedors que CiU i PSC no acceptarien. Per tant a allò aprovat –el rebuig a Catalunya- ICV hi afegeix: el Govern de l’Estat ha de supeditar la construcció del MTC, a posar en marxa un pla de tancament progressiu de totes les centrals nuclears en funcionament, i a desenvolupi totes les mesures necessàries per fer possible un sistema energètic fonamentat en les energies renovables.