AVUI US PROPOSO EN AQUEST ARTICLE UNA VISIÓ DIFERENT DE LA “POLÍTICA”, PARTINT DE LA IDEA DE QUE “TOT ÉS POLÍTICA”, FINS I TOT LA “NO POLÍTICA”. I AIXÍ VULL COMENÇAR-HO A PARTIR D'UN DELS ECONOMISTES NORD-AMERICANS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XX, J.K. GALBRAITH , EL PRECEDENT DE L' “ESCOLA PROGRESSISTA” QUE ARA REPRESENTARIA PAUL KRUGMAN. GALBRAITH VA ESCRIURE EN UNA OCASIÓ: LA FICCIÓ ÉS UN INSTRUMENT DE CRÍTICA, DE CANVI I DE PERSUASIÓ MÉS POTENT QUE LA LITERATURA ACADÈMICA, CIENTÍFICA I/O UNIVERSITÀRIA. AIXÍ ELL, UN DELS ESPECIALISTES DE LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 1920-1930 I DEL NEW DEAL DEL PRESIDENT ROOSEVELT, CONSIDERAVA QUE NO EREN ELS SEUS ASSAIGS ELS QUE MILLOR EXPLICAVEN AQUELLA ÈPOCA; HO FEIEN MOLT MILLOR LES NOVEL•LES DE JOHN STEIBECK (COM EL RAÏM DE LA IRA), LES DE F. SCOTT FITZGERALD (COM EL GRAN GATSBY) I LES NOVEL•LES NEGRES DE DASHIELL HAMMET (COM LA GRAN DORMIDA O EL FALCÓ MALTÈS) I LES ADAPTACIONS CINEMATOGRÀFIQUES DE TOTES ELLES.
A l'Europa dels darrers anys estem vivint una certa explosió de la novel•la negra escandinava, que començà amb l'excel•lent autor suec Henning Mankell i el seu personatge Kurt Wallander; els darrers dos anys el gfenomenh girà entorn el també suec Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium (més un gthriller polítich que novel•la negra). Enguany s'han donat a conèixer més, entre d'altres, la sueca Camilla Läckberg, els noruecs Anne Holt i Jo Nesbo o l'islandès Arnaldur Indridason. Però aquí vull reinvidicar l'origen, el gpare i mareh fundadors d'aquesta veritable corrent de gnovel•la negra de crítica socialh on, personalment, considero Mankell com a millor exponent actual. L'origen el trobaríem en els suecs Per Wahloö i na Maj Sjöwall, que, entre 1965 i 1975, van escriure un conjunt de deu novel•les (una sèrie anomenada gNovel•la sobre un crimh) protagonitzades pel policia d'Estocolm Martin Beck. El també novel•lista Arne Dahl/Jan Arnald (autor del pròleg de la darrera obra traduïda de Sjöwall i Wahlöö -Asesinato en el Savoy-) explica que amb les seves novel•les pretenien oferir un tall transversal d'una societat -com la sueca- estructurada d'una manera determinada, analitzant la criminalitat com exponent d'aquella realitat. Aquells autors -militants comunistes- ja fa 40 anys oferien un retrat dur d'una societat, que anys després també ha estat desmitificada per Mankell i Larsson, gdescobrint-nosh als sud-europeus que, dins de l'estat i societat del benestar gsocialdemòcratah , també existia i existeix la criminalitat , la inequitat, i que el profund passat gnazi i xenòfobh retorna amb força a Suècia i Escandinàvia, com políticament s'està esdevenint, l'última ocasió en les eleccions sueques del setembre. A Catalunya podria semblar que la ficció ha triat només la paròdia (mitjançant Polònia o Crackòvia) per gretratarh la societat; mentre no sorgeixen el gWallanderh o gBeckh catalans, que gfacin crítica socialh podrem gaudir a Manresa, gràcies a la gent del Fecinema i a partir del dimecres 17, del cinema generat pel filó negre novel•lístic escandinau. Acabo animant a buscar i trobar els g Mankells, Sjöwalls i Wahlöös catalansh, que facin la crítica social i la persuació ... entre d'altres raons per fer el treball cultural enfront la xenofobia política i les desigualtats, però amb la diferència, respecte els escandinaus, que la fiscalitat redistributiva i l'estat del benestar sud-europeu són una gombrahcomparats amb els seus.
A l'Europa dels darrers anys estem vivint una certa explosió de la novel•la negra escandinava, que començà amb l'excel•lent autor suec Henning Mankell i el seu personatge Kurt Wallander; els darrers dos anys el gfenomenh girà entorn el també suec Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium (més un gthriller polítich que novel•la negra). Enguany s'han donat a conèixer més, entre d'altres, la sueca Camilla Läckberg, els noruecs Anne Holt i Jo Nesbo o l'islandès Arnaldur Indridason. Però aquí vull reinvidicar l'origen, el gpare i mareh fundadors d'aquesta veritable corrent de gnovel•la negra de crítica socialh on, personalment, considero Mankell com a millor exponent actual. L'origen el trobaríem en els suecs Per Wahloö i na Maj Sjöwall, que, entre 1965 i 1975, van escriure un conjunt de deu novel•les (una sèrie anomenada gNovel•la sobre un crimh) protagonitzades pel policia d'Estocolm Martin Beck. El també novel•lista Arne Dahl/Jan Arnald (autor del pròleg de la darrera obra traduïda de Sjöwall i Wahlöö -Asesinato en el Savoy-) explica que amb les seves novel•les pretenien oferir un tall transversal d'una societat -com la sueca- estructurada d'una manera determinada, analitzant la criminalitat com exponent d'aquella realitat. Aquells autors -militants comunistes- ja fa 40 anys oferien un retrat dur d'una societat, que anys després també ha estat desmitificada per Mankell i Larsson, gdescobrint-nosh als sud-europeus que, dins de l'estat i societat del benestar gsocialdemòcratah , també existia i existeix la criminalitat , la inequitat, i que el profund passat gnazi i xenòfobh retorna amb força a Suècia i Escandinàvia, com políticament s'està esdevenint, l'última ocasió en les eleccions sueques del setembre. A Catalunya podria semblar que la ficció ha triat només la paròdia (mitjançant Polònia o Crackòvia) per gretratarh la societat; mentre no sorgeixen el gWallanderh o gBeckh catalans, que gfacin crítica socialh podrem gaudir a Manresa, gràcies a la gent del Fecinema i a partir del dimecres 17, del cinema generat pel filó negre novel•lístic escandinau. Acabo animant a buscar i trobar els g Mankells, Sjöwalls i Wahlöös catalansh, que facin la crítica social i la persuació ... entre d'altres raons per fer el treball cultural enfront la xenofobia política i les desigualtats, però amb la diferència, respecte els escandinaus, que la fiscalitat redistributiva i l'estat del benestar sud-europeu són una gombrahcomparats amb els seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada