Economia verda o el gegant “amb peus de fang” que alguns pretenen aixecar

Fem memòria: l'any 2005 el salari mitjà anual a Catalunya fou de 17.778 €; també, els homes, ingressaren -de mitjana- 6.597 € més que les dones(dades de l'Informe Mercado de trabajo y pensiones en las fuentes tributarias, elaborat per l'Agència Estatal Tributària). Per tant, llavors, en ple cicle expansiu, el 49' 7% dels assalariats/es catalans eren “mileuristes”, ja que rebien un salari anual inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional (7.182 €, 513 € mensuals en 14 pagues). És a dir, llavors, la meitat dels assalariats cobraven com a màxim 1.026 € en 14 pagues; i així, el 61'3% de les dones assalariades eren mileuristes i en el homes, “només”, el 40'7%. En l'altre extrem de la piràmide d'ingressos, hi havia, el 16'67% dels assalariats/des que cobraven més de 4 vegades el salari mínim (14 pagues de, com a mínim, 2.052€); no obstant, així com en els homes suposaven el 20'8% dels assalariats, en les dones només eren el 10'7% de les assalariades. Tot allò s’explicava per un model econòmic basat en baixíssims “costos” salarials i, correlativament, baixíssima “productivitat”. Un model que es va enfonsar, com un gegant amb peus de fang. I ara, quan el “gegant” mossega la pols, què fer? Per ICV-EUiA no podem tornar enrere, al passat; toca remar però no en la direcció que marquen els que ens han portat als esculls... No hem sentit en el nostre país a ningú que, des del neoliberalisme econòmic ni els seus representants polítics, assumeixi responsabilitats per aquests darrers anys en els que s’ha conduit cap una economia per sobre de les possibilitats reals, entenent per reals la capacitat de produir béns i serveis. Hem vist que els guanys no s’han repartit equitativament, ans el contrari, la majoria s’ha endeutat per tal que uns pocs s’enriquissin molt. Encara que CiU ho negui en els seus missatges electorals, a les eleccions del 28-N sí es confronten projectes d’esquerres i de dretes i polítiques ecològiques i modernes enfront les productivistes i antigues. Per ICV-EUiA les polítiques de futur, tenen, com a una de les principals prioritats, l'estratègia “Nova economia, nova ocupació”, per Catalunya i les comarques de la Catalunya central. Aquesta Estratègia es fonamenta en desenvolupar les oportunitats que ofereix l'economia verda i les polítiques socials i promoure la transició cap a un model socialment just i ecològicament sostenible. Així com també potenciar l'ocupació femenina en els sectors ambientals i de l'energia. Aquesta estratègia es desplega en tres eixos i 13 objectius. Eix 1)Creació d'ocupació per a la convergència social i de gènere. Hi estimem uns 86.000 llocs de treball a Catalunya, uns 5.850 a la Catalunya Central. Eix 2) Creació d'ocupació per a un canvi a un model productiu sostenible. Estimem uns 181.000 llocs de treball a Catalunya, uns 12.300 a la Catalunya Central. Eix 3) Creació d'ocupació amb un millor repartiment del treball i amb major població disponible per treballar. Estimem uns 60.000 llocs de treball Catalunya, uns 4.100 a la Catalunya Central.En definitiva, per Catalunya proposem una estratègia que podria aconseguir 327.000 nous llocs de treball, 22.250 dels quals a la Catalunya Central. Aquest és l'horitzó, amb voluntat, d'impulsar-lo des del govern i parlament català, amb plans territorials d'actuació concertats amb agents socials i econòmics. Per tant ara proposem girar cap a les solucions d'esquerres, posant l'economia al servei de les persones i la societat, no al revés com en l’època del “gegant”, que ara alguns pretenen aixecar dient que és “la Catalunya millor”.