Les darreres setmanes s'ha tornat a posar de manifest que la Constitució Espanyola no s'aplica sempre. Malgrat això, en aquest cas, determinats “poders” reals i fàctics, no faran res -sinó tot el contrari- per denunciar la seva no aplicació inconstitucional. Així, l'article 16.3 que diu “Cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal”, ha tornat a ser totalment ignorat abans, durant i després de la visita, a Santiago i Barcelona, de Joseph Ratzinger. És difícil resumir el que ha significat, però es pot intentar en tres moments i espais. 1) A l'aire: va emetre la comparació “odiosa” amb l'Espanya dels anys 1930, que ell hauria de saber que va acabar -amb guerra i dictadura- amb la benedicció de la seva institució. 2) A terra: va qüestionar la legitimitat de les majories democràtiques, que legislen i executen unes opcions sobre polítiques de drets civils, de salut, d'educació. 3) Mar enllà: haurà pogut saber que dimecres, en el Congrés de Diputats, el president espanyol renunciava a la Llei de llibertat religiosa que havia de desenvolupar segons el seu programa d'investidura, de legislatura, electoral i les resolucions dels congressos del seu partit. També aquesta setmana se li ha recordat a Zapatero que l'Església catòlica li costa a l’Estat, cada any, uns 6.000 milions d'euros, allò que es vol estalviar en pensions i en els sous del funcionariat... Però en Ridao, dient-li allò, es va quedar curt. També caldria sumar-hi l´”estalvi” anual de l'Església catòlica en impostos (des de l'exempció de l'IBI en totes les seves propietats i lloguers, fins a les condicions especials en les rendes del seu “treball”); o l' incompliment reiterat del seu compromís signat el 1979 en el “concordat” (“ el propòsit d'aconseguir per si mateixa els recursos suficients per l'atenció de les seves necessitats”).
En Ratzinger no ho reconeixerà, però molt possiblement, mentre no arriba la vida eterna, en aquest món regnà allò que hi ha imprès en els bitllets de dolar: “In God we trust”. Però la divinitat és el diner ... I, aquests dies, existeix un conflicte teològic. La Reserva Federal (Fed) dels EUA, acaba de “crear” 420.000 milions de dòlars, que ha desfermat el conflicte “doctrinal” amb l’heretge Xina i la protestant Alemanya, amb acusacions de “guerra de divises” i de “proteccionisme”. I això que el G-20 es trobava aquest dies a Seul per aprovar el seu nou “llibre sagrat” anomenat Basilea III, les “regles del joc” del sistema financer. Dos anys després de la primera trobada a Washington, el G-20 continua sense “salvar eternament el capitalisme”; com diu el FMI –gens sospitós d’heretge- el sistema financer internacional ha de retornar 4 bilions de dòlars abans de dos anys. Per què? Doncs com a penitència dels seus pecats capitals de “capital”. Breuement, perquè no només foren set. Entre setembre i i octubre de 2008 el capitalisme va arribar com mai a les portes de l’infern: el govern Bush va “nacionalitzar” les hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, va comprar el 80% de l’asseguradora AIG i la Fed va “ajudar” a les banques Goldman Sachs i Morgan Stanley, aquelles que emeten qualificacions letals del l deute públic; va suspendre pagaments Lehman Brothers; els governs holandès, belga i de Luxemburg van nacionalitzar el banc Fortis i el britànic el banc Bradford&Bingley (per 41.000 milions de lliures) i va injectar 20.000 milions de lliures públiques al Royal Bank of Scotland; i per acabar, la llista de pecadors, el govern alemany va nacionalitzar l’Hypo Real Estate per 50.000 milions d’euros... Però mentre hi ha vida i hi ha verd esperança i us convido a visitar www.joanherrera.cat; allà podreu trobar dues de les 30 prioritats d'ICV-EUiA: un pacte nacional per la convivència democràtica que tingui com a eix fonamenal la laïcitat; i transformar l’ICF en una banca pública que actuï , directament i sense intermediaris financers, donant recolzament a persones, pimes, a l’ economia social. Així sigui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada