En aquest moments difícils per la cohesió social, pels drets socials, civils i democràtics, cal fer uns grans exercicis de memòria democràtica. Ho vaig començar a escriure dissabte passat aquí en motiu de la inauguració de l’exposició El moviment obrer i sindical al Bages: de la clandestinitat a la legalitat . Avui hi vull tornar a insistir, convidant a assistir a la presentació del web "Les últimes detencions del franquisme a Manresa (octubre - desembre 1975)" (www.memoria.cat) . Aquesta es celebrarà dimecres 22 vinent, a les vuit del vespre, a l’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa. Cal agrair, de nou, l’excel•lent feina de la gent de l’ Associació Memòria i Història de Manresa per aquesta nova iniciativa.
Ara fa 35 anys homes i dones de Manresa i el Bages foren detinguts, torturats i empresonats en els darrers dies de la cruel dictadura franquista. Alguns d’ells –per desgràcia- han mort massa joves; però la gran majoria són persones que han continuat i continuen la lluita i el treball per un present i uns futurs just, lliure i democràtic, social i nacional. Dels molts d’ells alguns hem pogut aprendre, treballant-hi ben a prop, en els moviments socials, polítics i sindicals. Perquè en el patiment, la lluita, el sacrifici i la rebel•lió d’aquells tres mesos del 1975, es concentraren encara més intensament tots els llargs anys de feina, de militància i de mobilització per la llibertat, la democràcia i la revolució social. 35 anys després en el balanç de ben segur que es poden barrejar decepcions amb fites assolides, pensar que es podia haver aconseguit més amb que la història no ha acabat, i que per tant, les necessitats i les raons empenyen a continuar endavant perquè queda molt per fer. Així vull reproduir un text amb unes propostes de total vigència pels moments que vivim; és un fragment de la “Carta oberta a l’opinió pública de Manresa” que 5 detinguts publicaven el 25 d’octubre de 1975 i que podeu trobar en tota la seva extensió a la pàgina 125 del llibre llibre de Gal•la Garcia El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982): “ A tots, cadascú des del seu lloc i des de la seva perspectiva, ens uneix l’esforç en una mateixa lluita: pel millorament de les condicions materials i socials de vida, per la participació de tots els afers públics que ens afecten i, en definitiva, per la conquesta de les llibertats democràtiques que obrin al nostre país, un horitzó nou de convivència social basada en la tolerància i el respecte dels drets fonamentals de la persona”. Difícilment es podria sintetitzar millor allò a assolir: fa 35 anys lluita contra la dictadura militar, avui contra la “dictadura” dels mercats financers que sotmeten societats i governs. Acabo volent reivindicar el valor de les polítiques de memòria democràtica realitzades pel govern de la Generalitat des de l’any 2004; una memòria oberta i plural basada en la transmissió de la diversitat de lluites a favor de la democràcia en el passat com a valor permanent en el present i en el futur. Aquest és un dels bagatges importants que ICV ha aportat des del govern català, un llegat que el nou govern hauria de mantenir.
Ara fa 35 anys homes i dones de Manresa i el Bages foren detinguts, torturats i empresonats en els darrers dies de la cruel dictadura franquista. Alguns d’ells –per desgràcia- han mort massa joves; però la gran majoria són persones que han continuat i continuen la lluita i el treball per un present i uns futurs just, lliure i democràtic, social i nacional. Dels molts d’ells alguns hem pogut aprendre, treballant-hi ben a prop, en els moviments socials, polítics i sindicals. Perquè en el patiment, la lluita, el sacrifici i la rebel•lió d’aquells tres mesos del 1975, es concentraren encara més intensament tots els llargs anys de feina, de militància i de mobilització per la llibertat, la democràcia i la revolució social. 35 anys després en el balanç de ben segur que es poden barrejar decepcions amb fites assolides, pensar que es podia haver aconseguit més amb que la història no ha acabat, i que per tant, les necessitats i les raons empenyen a continuar endavant perquè queda molt per fer. Així vull reproduir un text amb unes propostes de total vigència pels moments que vivim; és un fragment de la “Carta oberta a l’opinió pública de Manresa” que 5 detinguts publicaven el 25 d’octubre de 1975 i que podeu trobar en tota la seva extensió a la pàgina 125 del llibre llibre de Gal•la Garcia El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982): “ A tots, cadascú des del seu lloc i des de la seva perspectiva, ens uneix l’esforç en una mateixa lluita: pel millorament de les condicions materials i socials de vida, per la participació de tots els afers públics que ens afecten i, en definitiva, per la conquesta de les llibertats democràtiques que obrin al nostre país, un horitzó nou de convivència social basada en la tolerància i el respecte dels drets fonamentals de la persona”. Difícilment es podria sintetitzar millor allò a assolir: fa 35 anys lluita contra la dictadura militar, avui contra la “dictadura” dels mercats financers que sotmeten societats i governs. Acabo volent reivindicar el valor de les polítiques de memòria democràtica realitzades pel govern de la Generalitat des de l’any 2004; una memòria oberta i plural basada en la transmissió de la diversitat de lluites a favor de la democràcia en el passat com a valor permanent en el present i en el futur. Aquest és un dels bagatges importants que ICV ha aportat des del govern català, un llegat que el nou govern hauria de mantenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada