Des de dijous al migdia Artur Mas és el President de la Generalitat, amb els 62 vots dels diputats/des de CiU i, gràcies, a l'abstenció dels 28 del PSC. Els “business friendly” han pactat i ha nascut, prop de nadal, al Parlament català, una etapa de “sociovergència”, que ben segur tindrà traduccions municipals. De fet, ja l'han experimentada des de 2007, a ajuntaments importants com els de Badalona i Sant Feliu de Llobregat, fet que es pot reproduir a l'Ajuntament i Diputació de Barcelona, com a taula de salvació davant el previsible naufragi socialista.
Des d'ICV ens hi enfrontarem democràticament. Treballarem, de forma seriosa i rigorosa, davant qualsevol retrocés o retallada social en un context, espanyol i europeu, en el qual els esforços per superar la crisi només s'exigeixen als sectors més febles. Com Joan Herrera digué dilluns passat a Artur Mas (reproduint un argument que la diputada Laura Massana va fer servir durant la campanya) no pot ser que els vots de molts -els que ha rebut CiU- serveixin per fer polítiques a favor de molt pocs (de nou “business friendly”!). I això obligarà ICV a ser bel•ligerant davant qualsevol retrocés o retallada social, o quan els esforços només es vulguin imposar als sectors més febles. Mas s'equivocarà si és el “president de la restauració” que vol tornar el país a l'etapa anterior al canvi de 2003 i què ho vol fer desfent els canvis impulsats en el període del Govern d'esquerres.
La prioritat del nou govern de Catalunya hauria de ser aconseguir una sortida justa de la crisi; per ICV això significa la modernització econòmica i ecològica de Catalunya i l'ampliació -i no la reducció- de les polítiques socials. Aquestes no són una “despesa” social sinó una inversió de present, que genera ocupació i benestar, i de futur, és una garantia per ser un país més competitiu. No és possible dir que cal austeritat, que cal retallar el dèficit, però al mateix temps eliminar ingressos suprimint la pujada de l'IRPF o l'impost de successions o amb desgravacions fiscals a les mútues?. Això no és coherent ni rigorós, perquè s'està enviant un missatge polític molt clar a la societat: l'esforç per sortir de la crisi no recaurà en les rendes altes, només en les classes populars i treballadores. Per ICV no hi ha justícia social sense una fiscalitat justa. No hi ha sortida de la crisi sense la implicació i l'esforç de tots els sectors socials.
ICV també serem una veu del catalanisme d'esquerres, no l'única per aquest és plural, que vetllarà perquè la política catalana no reprodueixi un dels seus principals mals: l'excés de tacticisme i la manca d'unitat en la defensa de l'autogovern. La nova prova: l’atac sofert, aquesta setmana, del paper de la llengua catalana com a vehicular del sistema educatiu; la bomba de rellotgeria que fou la sentència del Tribunal del Constitucional va esclatant, com ara amb la del Suprem. Encara que tothom ho negui, ICV defensem uns interessos; uns determinats interessos nacionals i socials i una manera d'entendre Catalunya. Uns interessos socials que voldríem interpretar que són els de la majoria, els dels treballadors i les treballadores, el de moltes classes mitjanes, i el del conjunt de els classes populars. Aquest és el nostre compromís i objectiu pel nou any 2011 i tota la legislatura.
Per acabar us convido a visualitzar la “història digital de nadal” o Christmas 2.0 http://www.youtube.com/watch?v=vZrf0PbAGSk
Des d'ICV ens hi enfrontarem democràticament. Treballarem, de forma seriosa i rigorosa, davant qualsevol retrocés o retallada social en un context, espanyol i europeu, en el qual els esforços per superar la crisi només s'exigeixen als sectors més febles. Com Joan Herrera digué dilluns passat a Artur Mas (reproduint un argument que la diputada Laura Massana va fer servir durant la campanya) no pot ser que els vots de molts -els que ha rebut CiU- serveixin per fer polítiques a favor de molt pocs (de nou “business friendly”!). I això obligarà ICV a ser bel•ligerant davant qualsevol retrocés o retallada social, o quan els esforços només es vulguin imposar als sectors més febles. Mas s'equivocarà si és el “president de la restauració” que vol tornar el país a l'etapa anterior al canvi de 2003 i què ho vol fer desfent els canvis impulsats en el període del Govern d'esquerres.
La prioritat del nou govern de Catalunya hauria de ser aconseguir una sortida justa de la crisi; per ICV això significa la modernització econòmica i ecològica de Catalunya i l'ampliació -i no la reducció- de les polítiques socials. Aquestes no són una “despesa” social sinó una inversió de present, que genera ocupació i benestar, i de futur, és una garantia per ser un país més competitiu. No és possible dir que cal austeritat, que cal retallar el dèficit, però al mateix temps eliminar ingressos suprimint la pujada de l'IRPF o l'impost de successions o amb desgravacions fiscals a les mútues?. Això no és coherent ni rigorós, perquè s'està enviant un missatge polític molt clar a la societat: l'esforç per sortir de la crisi no recaurà en les rendes altes, només en les classes populars i treballadores. Per ICV no hi ha justícia social sense una fiscalitat justa. No hi ha sortida de la crisi sense la implicació i l'esforç de tots els sectors socials.
ICV també serem una veu del catalanisme d'esquerres, no l'única per aquest és plural, que vetllarà perquè la política catalana no reprodueixi un dels seus principals mals: l'excés de tacticisme i la manca d'unitat en la defensa de l'autogovern. La nova prova: l’atac sofert, aquesta setmana, del paper de la llengua catalana com a vehicular del sistema educatiu; la bomba de rellotgeria que fou la sentència del Tribunal del Constitucional va esclatant, com ara amb la del Suprem. Encara que tothom ho negui, ICV defensem uns interessos; uns determinats interessos nacionals i socials i una manera d'entendre Catalunya. Uns interessos socials que voldríem interpretar que són els de la majoria, els dels treballadors i les treballadores, el de moltes classes mitjanes, i el del conjunt de els classes populars. Aquest és el nostre compromís i objectiu pel nou any 2011 i tota la legislatura.
Per acabar us convido a visualitzar la “història digital de nadal” o Christmas 2.0 http://www.youtube.com/watch?v=vZrf0PbAGSk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada