Dijous Wall Street va tornar a demostrar la gran mentida que avui és el sistema econòmic capitalista: durant set minuts es van “esfumar” 700.000 milions de dòlars... demostrant que de cada 100 dòlars del sistema econòmic 97 només “virtuals”, financers, els altres 3 són les que produeix l’economia real. Quina setmana! Dimarts passat el capitalisme més especulatiu havia tornat a atacar l’economia espanyola i, per tant, la catalana, enfonsant l’IBEX 35 en un 5’4%, i les borses de París, Frankfurt, Londres i Nova York en uns 3’64%, 2’6%, 2’56% i 2’3% respectivament.. Recordem que la primera setmana de febrer (el dijous 4) una altra tempesta especulativa havia enfonsat els índexs espanyols un 6%, 2 o 3 vegades més que Londres, Frankfurt, Nova York i París. Aquesta vegada, l’excusa parent és l’endeutament extern espanyol d’1’6 bilions d’euros... però l’avidesa especulativa del capitalisme sempre té víctimes “fàcils”, en un continu atac i esclats de bombolles especulatives. L’actual crisi econòmica internacional ja ens ha mostrat els errors, els fraus, els comportaments (irresponsables, aprofitats, delictius) en certs àmbits econòmics i financers, així com les múltiples insuficiències de moltes institucions de seguiment i control. Una vegada més el capitalisme torna a patir greus crisis de “funcionament”, amb brutals i elevats costos socials i polítics que no es corregeixen sols, de manera que sempre s’ha d’apel·lar a les intervencions públiques “ràpides, decidides i intel·ligents”, per socialitzar les pèrdues del sistema, mai els guanys...
Després d’allò esdevingut amb Grècia, ara amb Espanya, “demà” amb Portugal, demà passat i l’altre amb Itàlia i Irlanda, ja es pot parlar d’uns atacs especulatius contra la moneda única europea, l’euro; aquesta possiblement ha estat “la construcció política” més important dels darrers anys i ara es posa de manifest el que fa molts anys diem els que volem una Europa federal : que la Unió Europea no només potser una “unió monetària”, sinó que ha de ser també política, social, econòmica, fiscal i financera. Ara, amb aquestes crisi del capitalisme especulatiu, s’evidencien els límits i la feblesa d’un euro i una política monetària sense política econòmica i fiscal, sense contrapoders socials i polítics. Si es vol reforçar l’ euro s’ha de reformar la Unió Econòmica i Monetària, dotant-la de més contingut, incorporant més harmonització, coordinació, govern econòmic i fiscal europeu; per regular els mercats financers i l’economia europea, i en la mesura d’allò possible, l’economia global. Ja ha arribat el moment de plantejar un govern polític de la zona euro, però no només més Europa Econòmica, sinó també i sobretot, més Europa social i més Europa política. Si calien més proves els actuals atacs a l’euro ja són les definitives: l’Europa només monetària ni és ni serà; Europa serà social i política o no serà. La via de la simple integració monetària està sent ferida de mort...
Acabo avui amb una bona noticia de la família política ecologista: per primera vegada el parlament britànic tindrà una diputada pel Partit Verd, na Caroline Lucas escollida per la cricumscripció de Brighton pavilion amb el 31’3% dels vots! Congratulations! ( http://www.greenparty.org.uk/news/2010-05-07-caroline-wins.html).
Després d’allò esdevingut amb Grècia, ara amb Espanya, “demà” amb Portugal, demà passat i l’altre amb Itàlia i Irlanda, ja es pot parlar d’uns atacs especulatius contra la moneda única europea, l’euro; aquesta possiblement ha estat “la construcció política” més important dels darrers anys i ara es posa de manifest el que fa molts anys diem els que volem una Europa federal : que la Unió Europea no només potser una “unió monetària”, sinó que ha de ser també política, social, econòmica, fiscal i financera. Ara, amb aquestes crisi del capitalisme especulatiu, s’evidencien els límits i la feblesa d’un euro i una política monetària sense política econòmica i fiscal, sense contrapoders socials i polítics. Si es vol reforçar l’ euro s’ha de reformar la Unió Econòmica i Monetària, dotant-la de més contingut, incorporant més harmonització, coordinació, govern econòmic i fiscal europeu; per regular els mercats financers i l’economia europea, i en la mesura d’allò possible, l’economia global. Ja ha arribat el moment de plantejar un govern polític de la zona euro, però no només més Europa Econòmica, sinó també i sobretot, més Europa social i més Europa política. Si calien més proves els actuals atacs a l’euro ja són les definitives: l’Europa només monetària ni és ni serà; Europa serà social i política o no serà. La via de la simple integració monetària està sent ferida de mort...
Acabo avui amb una bona noticia de la família política ecologista: per primera vegada el parlament britànic tindrà una diputada pel Partit Verd, na Caroline Lucas escollida per la cricumscripció de Brighton pavilion amb el 31’3% dels vots! Congratulations! ( http://www.greenparty.org.uk/news/2010-05-07-caroline-wins.html).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada