Dimecres el president del govern espanyol va explicar al Congrés de Diputats el seu pla “d’ajust” que preveu, entre d’altres, reduir un 5% el sou dels funcionaris per a aquest any i la seva congelació per al 2011, la suspensió de la revaloració de les pensions i que també afecta a l’aplicació de la llei de la Dependència, a les ajudes a la cooperació i a la inversió pública i a la depesa de les comunitats autònomes i administracions locals. Ja en el mateix Congrés, Joan Herrera, el va qualificar d’injust - el paguen els més febles-, posarà en perill la recuperació econòmica i l’insuficient Estat del Benestar espanyol i de ser les mesures dictades pel “mercat” i els sector financers –els causants de la crisi-. El Fons Monetari Internacional, i la Unió Europea, exigeixen una proposta d’ajust i reducció del dèficit. I que fa el govern espanyol? Retallar la despesa orientada als febles, però sense acció d’exigència als forts: no hi ha una política fiscal diferent, ni reformes estructurals del sector financer.
Per ICV és totalment rebutjable que el Govern no hagi presentat, primer, la reforma del sector financer, amb una reforma fiscal justa i progressiva, que acabi a l’elusió i evasió fiscal financers i sigui més exigent amb els bancs perquè donin crèdit a les famílies i les petites i mitjanes empreses. En tota legislatura l’única iniciativa de fiscalitat progressiva aprovada pel Congrés fou la reforma de la llei Beckam, a instàncies d’ICV.Per què no hi ha propostes sobre fiscalitat ambiental i progressiva, limitar la remuneració dels alts càrrecs de les entitats bancàries, retirar les tropes d’Afganistan –ja que mantenir-les anualment suposa una despesa de 400 milions d’euros a l’any- i augmentar els impostos a les rendes més altes?. El president del govern va parlar d’un repartiment equitatiu de la retallada... En el repartiment equitatiu no hi ha cap exigència a la banca; ni cap esforç per les rendes altes; ni cap exigència al sectors monopolístics com l’ elèctric, l’energètic, etc. Per què no es recupera l’impost del patrimoni sobre les grans fortunes enlloc de suprimir els 1.200 millones d’€ en matèria de dependencia? Per què no crear un nou Impost sobre la Riquesa que gravi la tinença de béns mobles i immobles a partir de nivells superiors a un milió d'’€ ( podria recaptar adicionalment 2.250 milions d'€ a l'any) ? Per què no un nou tram d'IRPF amb un tipus marginal del 50% per a les rendes superiors als 8.000 € mensuals ( es recaptarien 2.940 milions d'’€ adicionals)?. Per què no reformar de l'Impost de Societat? Amb un tipus del 35%, que afectés les bases superiors a 1.000 milions d'€ anuals, podrien suposar uns 2.500 milions d’€ anuals...
Aquest dies hi ha qui diu que ara toca l’austeritat, que s’ha acabat la festa, que s’ha estirat més el braç que la màniga? Però qui ho ha fet? Que és que potser Espanya i Catalunya tenen un estat del benestar que es pugui comparar i p, per tant, “retallar” amb els sistemes de benestar d’Alemanya, Holanda, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Noruega? Els avenços en polítiques socials han estat tímids, molt tímids en termes quantitatius si ho comparem amb les rebaixes fiscals, per un valor de 30.000 milions d'euros. Després d’haver afavorit a les rendes altes ara no es pot pretendre fer les retallades de drets i polítiques socials.
Per ICV és totalment rebutjable que el Govern no hagi presentat, primer, la reforma del sector financer, amb una reforma fiscal justa i progressiva, que acabi a l’elusió i evasió fiscal financers i sigui més exigent amb els bancs perquè donin crèdit a les famílies i les petites i mitjanes empreses. En tota legislatura l’única iniciativa de fiscalitat progressiva aprovada pel Congrés fou la reforma de la llei Beckam, a instàncies d’ICV.Per què no hi ha propostes sobre fiscalitat ambiental i progressiva, limitar la remuneració dels alts càrrecs de les entitats bancàries, retirar les tropes d’Afganistan –ja que mantenir-les anualment suposa una despesa de 400 milions d’euros a l’any- i augmentar els impostos a les rendes més altes?. El president del govern va parlar d’un repartiment equitatiu de la retallada... En el repartiment equitatiu no hi ha cap exigència a la banca; ni cap esforç per les rendes altes; ni cap exigència al sectors monopolístics com l’ elèctric, l’energètic, etc. Per què no es recupera l’impost del patrimoni sobre les grans fortunes enlloc de suprimir els 1.200 millones d’€ en matèria de dependencia? Per què no crear un nou Impost sobre la Riquesa que gravi la tinença de béns mobles i immobles a partir de nivells superiors a un milió d'’€ ( podria recaptar adicionalment 2.250 milions d'€ a l'any) ? Per què no un nou tram d'IRPF amb un tipus marginal del 50% per a les rendes superiors als 8.000 € mensuals ( es recaptarien 2.940 milions d'’€ adicionals)?. Per què no reformar de l'Impost de Societat? Amb un tipus del 35%, que afectés les bases superiors a 1.000 milions d'€ anuals, podrien suposar uns 2.500 milions d’€ anuals...
Aquest dies hi ha qui diu que ara toca l’austeritat, que s’ha acabat la festa, que s’ha estirat més el braç que la màniga? Però qui ho ha fet? Que és que potser Espanya i Catalunya tenen un estat del benestar que es pugui comparar i p, per tant, “retallar” amb els sistemes de benestar d’Alemanya, Holanda, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Noruega? Els avenços en polítiques socials han estat tímids, molt tímids en termes quantitatius si ho comparem amb les rebaixes fiscals, per un valor de 30.000 milions d'euros. Després d’haver afavorit a les rendes altes ara no es pot pretendre fer les retallades de drets i polítiques socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada