Les dues grans qüestions d’aquesta setmana, la desaparició –per fusió- de Caixa Manresa i la retallada de la despesa pública espanyola tenen en comú un “origen”: l’especulació financera i les agències de qualificació. I també signifiquen un altre qüestió cabdal: la “sobirania”, la capacitat de decisió, ja no és local-territorial, nacional ni estatal, com a mínim és europea i, sobretot, mundial.
Com molt bé ha descrit Joaquín Estefanía, “l’especulació és el cor de l’activitat financera, dels intercanvis monetaris, de la borsa, no pas una excepció”. Per contra el sector financer hauria de restaurar la seva funció “original” : donar suport al desenvolupament de l'economia real. Què ha enfonsat l’euro? Els “hedge funds”, els fons d’inversió d’alt risc, sense regulació, que gestionen més d’un BILIÓ d’euros però que entre ells es coordinen per aconseguir grans guanys. L’especulació ha tingut un gran instrument en les agències de qualificació dels crèdits: van assignar la màxima qualificació (AAA) als títols financers que després han provocat la crisi a la banca i després a l’economia ... i ara elles mateixes castiguen els Estats que han fet créixer el seu deute públic per ajudar a rescatar els bancs que les mateixes agències van ajudar, primer a vendre fum i, per tant, a enfonsar! Aquestes agències, Standard & Poor's, Moody’s i Fitch (que a sobre dominen el seu mercat com un oligopoli) són les que també han ajudat a abocar a Caixa Manresa a la seva fusió: per anar a buscar diner al mercat mundial Caixa Manresa sola seria massa petita; dos dies després d’aprovada la fusió Moody’s ja anunciava que li pujaria la categoria.
Arribats a aquesta situació tots els mercats financers, els seus actors i els seus instruments, han de ser supervisats i regulats. Això és el que la Unió Europea ha d’establir: un fort marc de control per lluitar contra l'especulació i contra la internalització –per part dels estats- de les externalitats negatives creades pels mercats financers sobre la base del principi «qui contamina paga >>. Així cal un impost sobre les transaccions financeres i una única i forta estructura de supervisió europea. El Parlament Europeu acaba d'aprovar un paquet d’instruments per la supervisió financera, amb el suport de les quatre principals famílies polítiques, però ara és l’hora que el Consell i la Comissió Europea posi fi a la seva obstrucció de tota regulació seriosa i s’uneixi a la posició comuna del Parlament Europeu. Un exemple: Zapatero, com a president de torn de la UE, va acceptar la petició, del llavors primer ministre britànic Gordon Brown, de paralitzar la regulació dels “hedge funds” ja que no li convenia electoralment (el 80% d’aquests fons operen des de la City de Londres). Doncs bé Gordon Brown ha perdut les eleccions i l’economia espanyola ha patit l’especulació d’aquells i Zapatero ha cavat la seva tomba política amb la retallada. En definitiva, la crisi financera i l’especulació no poden acabar amb la justícia i la cohesió social en les nostres societats i entre elles.
Com molt bé ha descrit Joaquín Estefanía, “l’especulació és el cor de l’activitat financera, dels intercanvis monetaris, de la borsa, no pas una excepció”. Per contra el sector financer hauria de restaurar la seva funció “original” : donar suport al desenvolupament de l'economia real. Què ha enfonsat l’euro? Els “hedge funds”, els fons d’inversió d’alt risc, sense regulació, que gestionen més d’un BILIÓ d’euros però que entre ells es coordinen per aconseguir grans guanys. L’especulació ha tingut un gran instrument en les agències de qualificació dels crèdits: van assignar la màxima qualificació (AAA) als títols financers que després han provocat la crisi a la banca i després a l’economia ... i ara elles mateixes castiguen els Estats que han fet créixer el seu deute públic per ajudar a rescatar els bancs que les mateixes agències van ajudar, primer a vendre fum i, per tant, a enfonsar! Aquestes agències, Standard & Poor's, Moody’s i Fitch (que a sobre dominen el seu mercat com un oligopoli) són les que també han ajudat a abocar a Caixa Manresa a la seva fusió: per anar a buscar diner al mercat mundial Caixa Manresa sola seria massa petita; dos dies després d’aprovada la fusió Moody’s ja anunciava que li pujaria la categoria.
Arribats a aquesta situació tots els mercats financers, els seus actors i els seus instruments, han de ser supervisats i regulats. Això és el que la Unió Europea ha d’establir: un fort marc de control per lluitar contra l'especulació i contra la internalització –per part dels estats- de les externalitats negatives creades pels mercats financers sobre la base del principi «qui contamina paga >>. Així cal un impost sobre les transaccions financeres i una única i forta estructura de supervisió europea. El Parlament Europeu acaba d'aprovar un paquet d’instruments per la supervisió financera, amb el suport de les quatre principals famílies polítiques, però ara és l’hora que el Consell i la Comissió Europea posi fi a la seva obstrucció de tota regulació seriosa i s’uneixi a la posició comuna del Parlament Europeu. Un exemple: Zapatero, com a president de torn de la UE, va acceptar la petició, del llavors primer ministre britànic Gordon Brown, de paralitzar la regulació dels “hedge funds” ja que no li convenia electoralment (el 80% d’aquests fons operen des de la City de Londres). Doncs bé Gordon Brown ha perdut les eleccions i l’economia espanyola ha patit l’especulació d’aquells i Zapatero ha cavat la seva tomba política amb la retallada. En definitiva, la crisi financera i l’especulació no poden acabar amb la justícia i la cohesió social en les nostres societats i entre elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada