Catalunya ha elegit, elegeix i elegirà

Diumenge 25 d’abril s’ha organitzat, a diferents municipis catalans, una quarta jornada de votació de la consulta independentista. Entre els municipis més poblats figuren Lleida, Girona, Manresa, Igualada, Martorell. Aquestes consultes, són una fórmula de participació ciutadana per aquelles persones que tenen la voluntat d’expressar la seva opció que Catalunya esdevingui un estat independent. De fet “decidir” significar això, portar a una conclusió definitiva, a un resultat definitiu, a prendre el partit definitiu per fer quelcom. Això implica que la resta d’opcions de present i futur per l’autogovern de Catalunya en queden exclosos de poder “decidir” ...en aquestes consultes. No obstant això el conjunt de la ciutadania de Catalunya podrà escollir, amb caràcter vinculant i amb valor institucional i polític, l’opció de present i de futur per l’autogovern català quan es celebrin les properes eleccions al Parlament de Catalunya i ho podrà fer votant alguna de les opcions polítiques que s’hi presentaran. I no només votarà sobre les propostes d’independència, federalisme, autonomisme,... sinó també sobre altres qüestions tant importants com resoldre la crisi social i econòmic; sobre desenvolupar nous models econòmics i de sostenibilitat ambiental per no repetir noves crisis; sobre consolidar i millorar les polítiques socials d’educació, salut, habitatge, ocupació, de mobilitat.... Catalunya elegirà, tal com ja ha fet 8 vegades des de 1980, escollint el parlament català; com també ha escollit votant 10 vegades –des de 1977- les Corts espanyoles (Congrés i Senat); escollint 8 vegades, des de 1979, les seves corporacions municipals; i escollint 6 vegades representants al Parlament europeu. També Catalunya ha referendat 5 vegades: la Constitució espanyola el 1978; l’Estatut d’Autonomia el 1979; l’adhesió d’Espanya a l’OTAN el 1986; el Tractat pel qual s’havia d’establir una Constitució per Europa el 2005 i, finalment, el vigent Estatut d’Autonomia el 2006. Per cert en aquest referèndum, a la ciutat de Manresa van participar 27.016 persones (un 50’89% del electorat) amb 20.259 vots favorables (75’77%), 4.876 negatius (18’24%), 1.601 vots blancs (5’99%) i 280 nuls (1’04%). Precisament de les consultes hi ha una innovació important: com a possible electors es contempla els majors de 16 anys (no només els majors de 18) i les persones de nacionalitat no espanyola empadronats. Llàstima que això mateix, partits promotors de les cosnultes, no ho recolzin on s’escau (Congrés i Senat, Parlament català) quan fa referència a les eleccions municipals, a les catalanes... De la quarta onada de demà tornarà a ser interessant el recompte de la participació: de les dades significatives d’Arenys de Munt (33%) i del 13-D (un 27’2 %), a les més modestes del 28-F (inferiors al 25% i ponderades amb mitjanes de les 3 jornades). A tall de poder comparar a la ciutat de Manresa podeu trobar www3.ajmanresa.cat/eleccions/ el següent: les 3 eleccions amb menor participació han estat les Europees de 2009 (36’01%), el referèndum de la Constitució Europea de 2005 (38’14%) i les Europees de 2005 ( 39’69%); les 3 amb major participació quedan ja molt llunyanes en el temps: les del Congrés espanyol de 1977 (84’59%); les de 1982 (83’62%) i el referèndum constitucional de 1978 (81’39%). Les més participades dels darrers 15 anys foren les del Congrés de 1996 (76’98%). Les 5 opcions més votades, en nombres absoluts, han estat els 32.360 sí a la Constitució espanyola; els 29.978 sí a l’Estatut de 1979; els 22.774 vots a CiU el 1984; els 20.259 sí a l’Estatut de 2006 i els 19.096 no a l’OTAN el 1986. com a fet des de el sentit cívic de la consulta, així com la simplificació de la pregunta que s’hi fa, que en difumina el contingut i el resultat democràtic en excloure qualsevol sortida a la situació nacional de Catalunya que no sigui la independència.