dijous, 29 d’abril del 2010

Temps pel roig, pels canvis profunds

Quan escric això encara no és definitiu que el Tribunal Constitucional emeti, definitivament, una resolució sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya; per tant reservo pel proper dissabte l’opinió i interpretació. No obstant Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa hem organitzat una jornada, anomenada “Dissabte roig on sortim al carrer arreu de Catalunya. Ho fem per escoltar i per explicar per les propostes de la coalició ecosocialista per combatre els efectes de la crisi econòmica.
La prioritat d’ICV i EUiA és sortir de la crisi creant ocupació i mantenir drets socials i l’estat de l benestar. Proposem un canvi de model econòmic, amb canvi profund del model de creixement econòmic, donant preferència a les polítiques redistributives, a la igualtat d’oportunitats i al desenvolupament del teixit productiu. Precisament aquesta setmana el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha defensat un un reequilibri dels sectors productius i per la modernització social i ecològica de Catalunya. Ho ha fet al debat monogràfic de política agrària, on el diputat Francesc Pané (
http://francescpanesans.blogspot.com) ha defensat amb força un Acord Nacional per modernitzar l'agricultura i l'agroindústria. Pel grup d’ICV-EUiA cal un Acord Nacional que ha de ser la base per a una Llei Marc de Política Agrària de Catalunya. Cal un nova cultura agrària i alimentària a Catalunya, en què la concertació sigui tan important com la protecció, en què la producció es fonamenti sobre el coneixement, la transferència de tecnologia i les millors pràctiques; en què la participació dels productors en la transformació i en el comerç dels aliments sigui una de les bases empresarials del camp català; en què el suport de l'Administració no sigui només unilateral d'un departament, sinó el fruit d'una política global de l'Executiu; en què el conjunt social de la nació es comprometi amb els seus aliments i amb les persones que els produeixen.Aquesta mateixa setmana el govern espanyol ha manifestat la seva voluntat d’una reforma laboral, plena d’ambigüitats Des de diferents interessos, com la CEOE, el Banc d’Espanya, empenyen propostes que situen com a primera prioritat per la sortida a la crisi, la flexibilització del mercat de treball, entesa només com a abaratiment de l’acomiadament i dels costos laborals en general. Són les mateixes veus que van ignorar la vulnerabilitat i els perills que comportava el model de creixement en crisi i que van negar reiteradament l’existència d’una bombolla financera alimentada per l’especulació. Els empresaris espanyols saben, que els costos laborals o la possible rigidesa del mercat de treball, no són, ni de lluny, el principal problema en l’actual entorn de crisi, ni tampoc els causants de la mateixa. El principal problema de les empreses és la manca d’accés al finançament perquè els bancs han tancat les aixetes. I així, el governador del Banc d’Espanya s’inventa problemes sense resoldre els de la seva institució. Per això avui ICV i EUiA ICV surt a l carrer, per oposar-se, entre d’altres temes, a una reforma laboral basada en la idea de que la sortida a la crisi va lligada a la pèrdua de drets dels treballadors i treballadores i a l’augment obligatori de l’edat de jubilació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada