Florentino ja va “guanyar” dimarts; quan ho farà la ciutadania?

Dimarts passat dia 6, no només es va fer públic el sumari del cas Gürtel on es fa evident el presumpte finançament il·legal del PP; no només el Barça i Messi van derrotar l’Arsenal per 4-1... Dimarts va passar quelcom important per l’economia espanyola i catalana, sobretot per determinats interessos de grans companyies i persones molt poderoses:<> (www.vilaweb.cat/acn/economia/3711470/.html). Des d’ICV i IU vam votar-hi en contra; tal com ja va argumentar Joan Herrera dimecres 24, els parlaments, com l’espanyol, no poden fer llei “ad casum o ad personam”, com el que significa la modificació de la Llei d’Auditories no pas per l’interès general sinó per beneficiar interessos de grans empreses i dels seus directius. (www.congreso.es/public_oficiales/L9/CONG/DS/CO/CO_503.PDF ) Que significa així el triomf de l’anomenada “esmena Florentino”, en al·lusió a qui es considera beneficiari de la norma, el president de la constructora ACS, Florentino Pérez.? L’esmena modifica la Llei de Societats Anònimes de 1989, per eliminar les limitacions del dret de vot a les empreses, fixada fins ara en el 10% del capital, una limitació que pretenia protegir les minories enfront els socis majoritaris. Aquest canvi (com molt habilment n’ha fet la crònica Enric Juliana a La Vanguardia) s’ha fet inusualment molt de pressa, i mitjançant, pressions de grups empresarials que sortiran guanyant amb l’eliminació d’aquests blindatges: les constructores ACS i Sacyr, amb unes posicions del 20% del capital, per exemple a Iberdrola i Repsol, que es trobaven limitades pel màxim del 10% dels drets de vot. A canvi del pacte amb CiU per l’esmena Florentino, Duran i Lleida ha garantit el suport de CiU al “Pacte de Zurbano” del govern espanyol per sortir de la crisi i que ahir va aprovar el consell de Ministres. Per contra el govern del PSOE ha rebutjat les propostes d’ICV que pretenen afavaorir la majoria de la ciutadania i no els poderosos: la fiscalitat progressiva i verda; limitar les comissions bancàries; la creació d'un fons per evitar els desnonaments de les persones aturades que no puguin pagar la hipoteca; la limitació dels salaris dels directius del sector financer i la limitació dels incentius sobre els seus objectius a curt termini que generin especulació. Malgrat tot ICV,continuarà exigint una sortida justa a la crisi per la majoria, i no només pels poderosos, com aquesta setmana PSOE i CiU han aprovat. Una vegada més la sociovergència és suau amb el forts i dura amb els dèbils.