El natalici de la “sociovergència”

Des de dijous al migdia Artur Mas és el President de la Generalitat, amb els 62 vots dels diputats/des de CiU i, gràcies, a l'abstenció dels 28 del PSC. Els “business friendly” han pactat i ha nascut, prop de nadal, al Parlament català, una etapa de “sociovergència”, que ben segur tindrà traduccions municipals. De fet, ja l'han experimentada des de 2007, a ajuntaments importants com els de Badalona i Sant Feliu de Llobregat, fet que es pot reproduir a l'Ajuntament i Diputació de Barcelona, com a taula de salvació davant el previsible naufragi socialista.
Des d'ICV ens hi enfrontarem democràticament. Treballarem, de forma seriosa i rigorosa, davant qualsevol retrocés o retallada social en un context, espanyol i europeu, en el qual els esforços per superar la crisi només s'exigeixen als sectors més febles. Com Joan Herrera digué dilluns passat a Artur Mas (reproduint un argument que la diputada Laura Massana va fer servir durant la campanya) no pot ser que els vots de molts -els que ha rebut CiU- serveixin per fer polítiques a favor de molt pocs (de nou “business friendly”!). I això obligarà ICV a ser bel•ligerant davant qualsevol retrocés o retallada social, o quan els esforços només es vulguin imposar als sectors més febles. Mas s'equivocarà si és el “president de la restauració” que vol tornar el país a l'etapa anterior al canvi de 2003 i què ho vol fer desfent els canvis impulsats en el període del Govern d'esquerres.
La prioritat del nou govern de Catalunya hauria de ser aconseguir una sortida justa de la crisi; per ICV això significa la modernització econòmica i ecològica de Catalunya i l'ampliació -i no la reducció- de les polítiques socials. Aquestes no són una “despesa” social sinó una inversió de present, que genera ocupació i benestar, i de futur, és una garantia per ser un país més competitiu. No és possible dir que cal austeritat, que cal retallar el dèficit, però al mateix temps eliminar ingressos suprimint la pujada de l'IRPF o l'impost de successions o amb desgravacions fiscals a les mútues?. Això no és coherent ni rigorós, perquè s'està enviant un missatge polític molt clar a la societat: l'esforç per sortir de la crisi no recaurà en les rendes altes, només en les classes populars i treballadores. Per ICV no hi ha justícia social sense una fiscalitat justa. No hi ha sortida de la crisi sense la implicació i l'esforç de tots els sectors socials.
ICV també serem una veu del catalanisme d'esquerres, no l'única per aquest és plural, que vetllarà perquè la política catalana no reprodueixi un dels seus principals mals: l'excés de tacticisme i la manca d'unitat en la defensa de l'autogovern. La nova prova: l’atac sofert, aquesta setmana, del paper de la llengua catalana com a vehicular del sistema educatiu; la bomba de rellotgeria que fou la sentència del Tribunal del Constitucional va esclatant, com ara amb la del Suprem. Encara que tothom ho negui, ICV defensem uns interessos; uns determinats interessos nacionals i socials i una manera d'entendre Catalunya. Uns interessos socials que voldríem interpretar que són els de la majoria, els dels treballadors i les treballadores, el de moltes classes mitjanes, i el del conjunt de els classes populars. Aquest és el nostre compromís i objectiu pel nou any 2011 i tota la legislatura.
Per acabar us convido a visualitzar la “història digital de nadal” o Christmas 2.0 http://www.youtube.com/watch?v=vZrf0PbAGSk

Ara fa 35 anys

En aquest moments difícils per la cohesió social, pels drets socials, civils i democràtics, cal fer uns grans exercicis de memòria democràtica. Ho vaig començar a escriure dissabte passat aquí en motiu de la inauguració de l’exposició El moviment obrer i sindical al Bages: de la clandestinitat a la legalitat . Avui hi vull tornar a insistir, convidant a assistir a la presentació del web "Les últimes detencions del franquisme a Manresa (octubre - desembre 1975)" (www.memoria.cat) . Aquesta es celebrarà dimecres 22 vinent, a les vuit del vespre, a l’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa. Cal agrair, de nou, l’excel•lent feina de la gent de l’ Associació Memòria i Història de Manresa per aquesta nova iniciativa.
Ara fa 35 anys homes i dones de Manresa i el Bages foren detinguts, torturats i empresonats en els darrers dies de la cruel dictadura franquista. Alguns d’ells –per desgràcia- han mort massa joves; però la gran majoria són persones que han continuat i continuen la lluita i el treball per un present i uns futurs just, lliure i democràtic, social i nacional. Dels molts d’ells alguns hem pogut aprendre, treballant-hi ben a prop, en els moviments socials, polítics i sindicals. Perquè en el patiment, la lluita, el sacrifici i la rebel•lió d’aquells tres mesos del 1975, es concentraren encara més intensament tots els llargs anys de feina, de militància i de mobilització per la llibertat, la democràcia i la revolució social. 35 anys després en el balanç de ben segur que es poden barrejar decepcions amb fites assolides, pensar que es podia haver aconseguit més amb que la història no ha acabat, i que per tant, les necessitats i les raons empenyen a continuar endavant perquè queda molt per fer. Així vull reproduir un text amb unes propostes de total vigència pels moments que vivim; és un fragment de la “Carta oberta a l’opinió pública de Manresa” que 5 detinguts publicaven el 25 d’octubre de 1975 i que podeu trobar en tota la seva extensió a la pàgina 125 del llibre llibre de Gal•la Garcia El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982): “ A tots, cadascú des del seu lloc i des de la seva perspectiva, ens uneix l’esforç en una mateixa lluita: pel millorament de les condicions materials i socials de vida, per la participació de tots els afers públics que ens afecten i, en definitiva, per la conquesta de les llibertats democràtiques que obrin al nostre país, un horitzó nou de convivència social basada en la tolerància i el respecte dels drets fonamentals de la persona”. Difícilment es podria sintetitzar millor allò a assolir: fa 35 anys lluita contra la dictadura militar, avui contra la “dictadura” dels mercats financers que sotmeten societats i governs. Acabo volent reivindicar el valor de les polítiques de memòria democràtica realitzades pel govern de la Generalitat des de l’any 2004; una memòria oberta i plural basada en la transmissió de la diversitat de lluites a favor de la democràcia en el passat com a valor permanent en el present i en el futur. Aquest és un dels bagatges importants que ICV ha aportat des del govern català, un llegat que el nou govern hauria de mantenir.

Sota “l'alarma” aèria hi ha d’altres conflictes socials reals

Iniciativa per Catalunya Verds dijous es va posicionar al Congrés espanyol sobre el decret d'estat d'alarma, que ha provocat la militarització del control de l'espai aeri espanyol. La diputada Núria Buenaventura va emplaçar el Govern espanyol a no prorrogar ni un dia més l'estat d'alarma; a no buscar legitimitat mitjançant “lleis franquistes" -com la de Navegació Aèria i la Penal de Navegació Aèria-; així com va advertir del "risc" per a la democràcia en aplicar aquest tipus de mesures. L'estat d'alarma és un mal precedent per a qualsevol altre tipus de col•lectiu de treballadors públics que amb tota raó i legitimitat i dins la legalitat vulguin reivindicar els seus drets laborals. Des d’ICV hem rebutjat, també, l'actitud dels controladors aeris que van provocar divendres 3 i dissabte 4 un caos en els aeroports espanyols. I és que divendres 3, el consell de ministres del Govern espanyol no només va afectar com el transport aeri amb el decret de privatització d'AENA... La retirada dels 426 € significa a les prop de 600.000 persones sense cap altre ingrés i l’anunci que, el 28 de gener, el govern aprovarà les propostes per la reforma del sistema públic de pensions no mereixen un debat i una resposta social?
Per ICV cal continuar treballant per canviar la reforma laboral; per garantir la protecció econòmica i social de les persones en situació d’atur; per Impulsar una política econòmica activa que generi ocupació, afavoreixi el necessari canvi de model productiu i lluiti, molt especialment, contra la precarietat i l’atur juvenil; per reforçar el sistema públic de pensions i rebutjar l’ampliació de l’edat de jubilació fins als 67 anys. Per tot això recolzem les mobilitzacions dels propers dimecres 15 i dissabte 18 de desembre organitzades per CCOO i UGT, així com la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que dijous van presentar a Madrid per rectificar la reforma laboral aprovada el mes de setembre.
Avui vull acabar aquest article convidant a fer memòria democràtica. Ahir divendres al Museu Comarcal de Manresa s’inaugurà l’exposició El moviment obrer i sindical al Bages: de la clandestinitat a la legalitat. En aquesta exposició, com en el llibre de Gal•la Garcia El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982) s’explica qui, per què, a on, com i quan lluità per la democràcia i per les llibertats socials i nacionals. I així, podem saber, que ara fa just 35 anys homes i dones de Manresa i el Bages foren detinguts, torturats i empresonats en els darrers dies de la cruel dictadura franquista. Per tots ells i elles, als que ja han mort i als que estan vius, gràcies per la vostra lluita passada i present i, sobretot, cal continuar el treball per un present i futur just, lliure i democràtic, social i nacional.

La setmana de Mas i del soldat Manning

Diumenge 28 la Catalunya política va girar com un mitjó. CiU i Artur Mas van aconseguir una important victòria i, democràticament, cal felicitar-los. Mas serà escollit president pel vot dels 62 diputats/des del seu grup però necessitarà unes quantes abstencions: del PP i/o del PSC també?. Així quedarà palès que el nostre és un sistema parlamentari, no “presidencialista”, ja que escollim diputats/des, tot contrastant amb el “bipolarisme” frustrat que CiU i PSC intentaren forjar amb el “cara a cara”. Però la pluralitat política catalana s’ha vist expressada amb una setena candidatura que ha obtingut representació.
El resultat, per ICV, significa un gir radical cap a la dreta, de manera que les forces d’esquerra i centre-esquerra només sumem 48 diputats/des, el 32’71% dels vots. Veurem que significa la victòria electoral de CiU i el creixement de la dreta. D’entrada en dos dies la proposta “estrella” de Mas (el concert econòmic) ja ha canviat i, ara, ja és només un pacte fiscal que es començaria a negociar amb el govern espanyol que surti de les eleccions del 2012! No és el retorn del “peix al cove”, és una nova versió: el peix congelat a llarg termini!. Per ICV-EUiA, que hem sigut els únics que hem confrontat directament models amb CiU, esperem el retorn a les polítiques de dretes, antigues, productivistes, negacionistes del canvi climàtic, de les noves retallades socials. A més a CiU li tocarà administrar les noves “receptes” imposades pel sistema econòmic neoliberal, que té en Espanya i –per tant també Catalunya- la nova víctima junt amb Portugal. Aquesta setmana ja hi ha hagut un nou paquet d’ajustos per tranquilitzar la voracitat dels “mercats”: des de la privatització de l’aeroport del Prat a la retirada de l’ajut de 420€ a les persones aturades sense prestació. Venen uns mesos molt durs, no només per l’hivern, que deixaran glaçats les polítiques públiques i que intentaran que el petit i migrat estat del benestar català i espanyol contribueixi a fer uns “balanços” positius dels bancs alemanys, pagant el preu d’esdevenir una societat del “mal-estar”, amb unes classes mitjanes i populars vulnerables i/o excloses. I aquí CiU i Mas s’hauran de mullar... Les darreres vegades ho han fet a favor dels poderosos: com acaben de fer al Congrés espanyol perdonant els deutes multimilionaris de Ferrovial per les deficitàries autovies de l’entorn de Madrid.
Des d’aquí vull agrair el recolzament que la ciutadania ha donat a ICV-EUiA i Joan Herrera. Gràcies a les 1.743 persones de Manresa, a les 4.580 del Bages, a les 785 del Berguedà, a les 229 del Solsonès, a les 2.940 de l’Anoia i, en conjunt, als 229.684 ciutadans i ciutadanes de Catalunya que sereu representats per 5 diputats i 5 diputades d’ICV-EUiA! Una confiança que retornarem amb propostes de transformació social i ecològica, des d’una oposició activa, democràtica i de construcció d’alternatives! En la petita part del món que és Catalunya aquesta ha estat la setmana d’Artur Mas; però al “món mundial” ha estat la setmana –i les que continuaran- de Wikileaks!Els poderosos del món tremolen i per això cal recordar el següent: en una base de marines de l’estat de Virginia (EUA) hi ha detingut el “responsable” del terratrèmol, el soldat Bradley Manning, que és qui va copiar la informació que Wikileaks ha filtrat, usant un cd de Lady Gaga. Si fa un mes escrivia aquí que la ficció, sovint, explica molt bé la realitat, també –com en el cas de Wikileaks- la realitat supera la ficció! Spielberg, comença a pensar en filmar “Salveu al soldat Manning”!

Resistència activa: el futur continua per escriure!

A molt poques hores d’acabada la jornada electoral escric aquestes paraules: CiU ha guanyat les eleccions i, a mitjans de desembre Artur Mas, serà escollit President de la Generalitat. Felicitats, democràticament. Però que quedi clar, Mas serà escollit pels diputats i diputades del Parlament de Catalunya, perquè tenim una democràcia parlamentària, no “presidencialista”. I per mostra un botó de la pluralitat catalana enfront el quasi bipartidisme espanyol: el creixement de les forces representades al Parlament, ara 7. Deixeu-me agrair el bon recolzament que, malgrat tot, la ciutadania ha donat a ICV-EUiA i Joan HerreraGràcies a les 1.743 persones de Manresa, a les 4.580 del Bages, a les 785 del Berguedà, a les 229 del Solsonès, a les 2.940 de l’Anoia, a les 3.290 d’Osona i, en conjunt, als 229.684 ciutadans i ciutadanes de Catalunya que sereu representats per 5 diputats i 5 diputades d’ICV-EUiA! Una confiança que retornarem amb propostes de transformació social i ecològica, des d’una oposició activa, democràtica i de construcció d’alternatives!
Pel país i per la Catalunya Central veurem que significa la victòria electoral de CiU. Desenvoluparan les vegueries o les aigualiran? Faran efectives les retallades que el bon amic de Mas, Joan Rossell (el president de la patronal catalana i que ho vol ser de l’espanyola), ha proposat la setmana passada? Per d’ICV-EUiA, que hem sigut els únics que hem confrontat directament models amb CiU, esperem el retorn a les polítiques de dretes, antigues, productivistes, negacionistes del canvi climàtic, de les noves retallades socials. A CiU li tocarà administrar les noves “receptes” imposades pel sistema econòmic neoliberal, que té en Espanya i –per tant també Catalunya- la nova víctima junt amb Portugal, després d’haver enfonsat Grècia i Irlanda. Venen uns mesos molt durs, no només per l’hivern, que deixaran glaçats les polítiques públiques, que intentaran passar del petit i migrat estat del benestar que tenim a un societat del “mal-estar”. I aquí és, com cantava Llach a “Abril del 74”, on cal continuar el combat: des de les idees, des de les propostes, dels moviments socials i ciutadans i, sobretot, fent créixer els espais de transformació. Aquest és el compromís d’ICV-EUiA i de la nostra renovada diputada Laura Massana i Mas, diputada de i per la Catalunya Central.
D’aquí al 22 de maig de 2011, tenim l’oportunitat, amb les eleccions municipals, de treballar per recuperar part de la ciutadania que consideri que, aquesta democràcia, per imperfecte que sigui, és una oportunitat per transformar les coses en l’àmbit local i territorial més proper. Per tant, des d’ICV-EUiA, estem oberts a transformar les nostres ciutats i pobles, des de l’esquerra, l’ecologia i la llibertat, i som molt conscients que en aquest moment és tant important el que cal fer, per què, quan, on i amb qui, però sobretot, sobretot, sobretot, com es fan i s’han de fer les coses. A ICV-EUiA us hi esperem, el futur continua no estant escrit, som els homes i dones, ciutadans i ciutadanes, tots, qui l’hem d’escriure, ja que no podem permetre que ho facin els “mercats” i els poderosos. VERD ESPERANÇA!

Resistència front el contra-atac de l’imperi dels “mercats”

Aquest 2010 va camí d’igualar en la història de la gran recessió allò que fou el 2008. Si fa dos anys el capitalisme va sobreviure “socialitzant” les pèrdues del sistema financer, aquest 2010 destacarà pels territoris europeus i les seves societats que han estat atacats pels mercats financers especulatius. Recordareu que l’ opinió neoliberal anglosaxona, en especial la britànica mitjançant el Financial Times, va batejar malèvolament les economies del sud europeu com a PIGS (l’acrònim anglo-saxo de Portugal, Italy, Greece i Spain, traduït literalment com porcs). En origen protegien al seu alumne avantatge, el famós Tigre celta (Irlanda) que ha demostrat ésser un “tigre de paper”... Tant és així que els PIGS originals o bé són PIIGS o la I d’Itàlia és substituïda per la d’Irlanda... de manera que, aquest novembre, “la matança del porc” dels mercats financers ha escorxat Irlanda, com abans feu amb Grècia la primavera passada. Els mercats no han valorat gens les retallades prèvies de 15.000 milions d’euros; ara el govern irlandès n’ha d’afegir 15.000 més en quatre anys -6.000 el primer, el 2011-. I quins seran els propers, Portugal i Espanya? De que li està servint a l’Estat espanyol allò aplicat des de maig? Aquesta setmana els voltors de les borses mundials han atacat Espanya com qui més, fet que fou aprofitat pel governador del Banc d’Espanya per afirmar que “cal reformar les pensions per calmar els mercats i recuperar la confiança”. I que més? Si la ferocitat dels mercats no té aturador! I les persones i la ciutadania, no importen? D’entrada a Grècia i Irlanda ja, (i per Portugal i Espanya si en som les properes víctimes), patiran unes conseqüències molt dures. La crisi –ja gran recessió- encara pot ser més llarga i profunda, l’atur pot perdurar encara més i les classes populars i mitjanes tenim grans opcions de continuar patint l’empobriment i la vulnerabilitat. I tot en benefici de què i de qui? Ara, a Europa, ens toca patir, allò que durant tants anys (els setanta, vuitanta, noranta) el Fons Monetari Internacional va “receptar” a les economies del sud; uns ajustos estructurals que no han servit per les societats empobrides, sinó pels que les van empobrir. Tal com explica Joseph E. Stiglitz ( el premi Nobel d’Economia 2001) les antigues dictadures de les elits nacionals són substituïdes per la dictadura de les finances internacionals ( El malestar de la globalizació, 2002). La Unió Europea ha de reaccionar i no només ser una unió monetària, que com que perilla l’euro, “rescata” els deutes públics i privats; sense una política econòmica, fiscal, social i energètica comuna i harmonitzada des de l’equitat, tots els estats europeus, excepte Alemanya, són vulnerables i les seves societats enacra més. La reacció és possible si n’hi ha voluntat, i tal com hem fet des del grup parlamentari dels Verds europeus, és factible crear una taxa sobre les transaccions financeres a escala europea. Aquesta taxa, de 0'05%, podria generar fins a 200.000 milions d'€ en ingressos a escala europea per començar a desenvolupar estructuralment les polítiques de cohesió. En definitiva, els actuals governs europeus han d’actuar sobre la veritable font dels actuals problemes econòmics i financers: l'especulació dels “mercats” financers. Perquè el futur no està escrit i no es pot esperar, resignadament, la crònica anunciada dels estats que aniran passant per l’escorxador...

QUAN LA FICCIÓ EXPLICA MÉS BÉ LA REALITAT ...

AVUI US PROPOSO EN AQUEST ARTICLE UNA VISIÓ DIFERENT DE LA “POLÍTICA”, PARTINT DE LA IDEA DE QUE “TOT ÉS POLÍTICA”, FINS I TOT LA “NO POLÍTICA”. I AIXÍ VULL COMENÇAR-HO A PARTIR D'UN DELS ECONOMISTES NORD-AMERICANS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XX, J.K. GALBRAITH , EL PRECEDENT DE L' “ESCOLA PROGRESSISTA” QUE ARA REPRESENTARIA PAUL KRUGMAN. GALBRAITH VA ESCRIURE EN UNA OCASIÓ: LA FICCIÓ ÉS UN INSTRUMENT DE CRÍTICA, DE CANVI I DE PERSUASIÓ MÉS POTENT QUE LA LITERATURA ACADÈMICA, CIENTÍFICA I/O UNIVERSITÀRIA. AIXÍ ELL, UN DELS ESPECIALISTES DE LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 1920-1930 I DEL NEW DEAL DEL PRESIDENT ROOSEVELT, CONSIDERAVA QUE NO EREN ELS SEUS ASSAIGS ELS QUE MILLOR EXPLICAVEN AQUELLA ÈPOCA; HO FEIEN MOLT MILLOR LES NOVEL•LES DE JOHN STEIBECK (COM EL RAÏM DE LA IRA), LES DE F. SCOTT FITZGERALD (COM EL GRAN GATSBY) I LES NOVEL•LES NEGRES DE DASHIELL HAMMET (COM LA GRAN DORMIDA O EL FALCÓ MALTÈS) I LES ADAPTACIONS CINEMATOGRÀFIQUES DE TOTES ELLES.
A l'Europa dels darrers anys estem vivint una certa explosió de la novel•la negra escandinava, que començà amb l'excel•lent autor suec Henning Mankell i el seu personatge Kurt Wallander; els darrers dos anys el gfenomenh girà entorn el també suec Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium (més un gthriller polítich que novel•la negra). Enguany s'han donat a conèixer més, entre d'altres, la sueca Camilla Läckberg, els noruecs Anne Holt i Jo Nesbo o l'islandès Arnaldur Indridason. Però aquí vull reinvidicar l'origen, el gpare i mareh fundadors d'aquesta veritable corrent de gnovel•la negra de crítica socialh on, personalment, considero Mankell com a millor exponent actual. L'origen el trobaríem en els suecs Per Wahloö i na Maj Sjöwall, que, entre 1965 i 1975, van escriure un conjunt de deu novel•les (una sèrie anomenada gNovel•la sobre un crimh) protagonitzades pel policia d'Estocolm Martin Beck. El també novel•lista Arne Dahl/Jan Arnald (autor del pròleg de la darrera obra traduïda de Sjöwall i Wahlöö -Asesinato en el Savoy-) explica que amb les seves novel•les pretenien oferir un tall transversal d'una societat -com la sueca- estructurada d'una manera determinada, analitzant la criminalitat com exponent d'aquella realitat. Aquells autors -militants comunistes- ja fa 40 anys oferien un retrat dur d'una societat, que anys després també ha estat desmitificada per Mankell i Larsson, gdescobrint-nosh als sud-europeus que, dins de l'estat i societat del benestar gsocialdemòcratah , també existia i existeix la criminalitat , la inequitat, i que el profund passat gnazi i xenòfobh retorna amb força a Suècia i Escandinàvia, com políticament s'està esdevenint, l'última ocasió en les eleccions sueques del setembre. A Catalunya podria semblar que la ficció ha triat només la paròdia (mitjançant Polònia o Crackòvia) per gretratarh la societat; mentre no sorgeixen el gWallanderh o gBeckh catalans, que gfacin crítica socialh podrem gaudir a Manresa, gràcies a la gent del Fecinema i a partir del dimecres 17, del cinema generat pel filó negre novel•lístic escandinau. Acabo animant a buscar i trobar els g Mankells, Sjöwalls i Wahlöös catalansh, que facin la crítica social i la persuació ... entre d'altres raons per fer el treball cultural enfront la xenofobia política i les desigualtats, però amb la diferència, respecte els escandinaus, que la fiscalitat redistributiva i l'estat del benestar sud-europeu són una gombrahcomparats amb els seus.