El coratge de xutar el penal

No us vull portar a engany, no escriure sobre la final de la Champions d'avui a Wembley , Londres. No obstant, al final de l’article, entendreu el títol futbolístic....

Allò primer que vull de fer és dues coses: felicitar, democràticament, CiU i Valentí Junyent per la seva àmplia victòria i desitjar-li encert pel que haurà de ser el seu treball per la ciutadania de Manresa. I també, i sobretot: agrair el vot a les 1.157 persones que diumenge passat van votar ICV-EUiA a Manresa. Ja, en una perspectiva de present i de futur immediats, dimarts passat la coalició varem acordar el compromís ferm de representar aquestes 1.157 persones; i ho farem col·lectivament, la candidatura i jo mateix. No serem entre els 25 membres electes però si que “serem” al ple de l’Ajuntament de Manresa, amb la major força i intensitat possible. L'objectiu que ja ens hem fixat és el treball conjunt amb la ciutadania, tant els que més ho necessiten en aquest moment, com en aquelles temàtiques ( sanitat, educació, polítiques socials i les que vindran) que estan perillant davant l'onada ja generalitzada de les polítiques d'ajust de tots els governs, ara tots en mans de CiU (només falta l’espanyol, ja arribarà). També cal dir que ICV-EUiA serà autònoma en la seva activitat i, quan calgui, recercarà els acords amb les opcions representades a l'Ajuntament (i amb les que no). Així la voluntat és ser presents en el debat social, públic i polític i poder influir, també, en l'àmbit institucional. També, durant les properes setmanes, tant ICV com EUiA i, conjuntament com a coalició, articularem les noves maneres de treballar políticament, així com les decisions de responsabilitats en aquesta nova etapa.

ICV-EUiA de Manresa, diumenge passat, vàrem obtenir un resultat extraordinàriament dolent que ha significat la pèrdua de representació a l’Ajuntament. Respecte el vot de 2007 es pot interpretar un conjunt de canvis de vot, molt significatius i en moltes direccions: abstenció, vot en blanc i cap un mínim de quatre opcions. Personalment sóc de l’opinió (compartida àmpliament) que ha estat un vot de rebuig i càstig al govern i a la presència d’ICV en ell; càstig, no tant a la gestió directa de les àrees i temàtiques de responsabilitat pròpia, sinó sobretot a la globalitat, a determinades actuacions i, sobretot, a tot allò que, ara farà un any, va esdevenir en conflicte. La campanya, el candidat, la candidatura, les propostes, les hipotètiques aliances, moltes coses, poden haver sumat i/o restat... però allò segur que ha dividit el resultat ha estat el que la ciutadania ha considerat greus errors d’ICV en el govern. Que això no ha passat a tothom, és cert... Aquí és on hi ha l’encert del candidat Pere Culell: essent tant (o potser més) corresponsable ERC que ICV dels mateixos errors, Culell venia de “fora” i amb una “agenda personal” i una possible dinàmica política pròpia, que ha aconseguit resistir dignament.

I ara bé el futbol. El 17 de juliol de 1994, a l'estadi Rose Bowl de Los Angeles, Brasil i Itàlia jugaren la final del Mundial celebrat als Estats Units d'Amèrica. El partit i la pròrroga va acabar en empat a zero i, en la tanda de penals, anava guanyant Brasil 3 a 2. El darrer penal el va tirar el capità d'Itàlia, Roberto Baggio, fallant-lo i, per tant, Brasil guanyant el Mundial. Baggio davant la tempesta mediàtica i, gairebé política, del seu l'error va explicar: “el penal només el poden fallar aquells que tenen el coratge de xutar-lo”. Diumenge passat, en el moment més dur dels més de 20 anys que sóc d'ICV, vaig recordar i reproduir la frase de Baggio. Ho vaig fer davant els companys i companyes de la coalició i candidatura i del Txano, l'únic periodista d'un mitjà que visqué al complert la nit electoral, i present, en el moment que vam conèixer definitivament que no obteníem representació a l'Ajuntament de Manresa. Ara fa prop de 8 mesos, vaig tenir el “coratge” d' optar a encapçalar la llista de Manresa, davant la renúncia legítima, però sobrevinguda, de la Núria Sensat. Era una tasca molt difícil que vaig entomar per responsabilitat: a pocs mesos de les eleccions; formant part d'un govern contínuament atrapat per errors reals, propis i de no tant; i essent responsable d'una de les àrees més complexes: Ocupació i Formació per respondre a l'atur. Sí, diumenge es va “fallar el penal”, però treballaré des de la responsabilitat (com sempre he fet) per tal que ICV-EUiA retorni on el proper 11 de juny hauria de ser. De nou gràcies a les 1.157 persones que ens heu fet confiança; també per vosaltres, personalment, intentaré sempre ser part de la solució, mai del problema.