Aquesta setmana des d’ICV-EUiA hem fet present, tant a les instititucions com a les empreses i a pobles i ciutats la VAGA GENERAL del 29-S. Com diputada al Parlament català; així dimecres, en el darrer ple de la legislatura, vaig demanar al govern que “faci tot el que calgui” per a que es respecti el dret a vaga del treballadors-es, tot fent públic, una vegada més, el suport d’ICV-EUiA a la vaga convocada pels sindicats. Com a ciutadans i polítics a pobles i ciutats (ahir a Solsona, avui a Berga, demà a Sallent, dimarts a Manresa) i empreses, com ahir divendres a DENSO al costat de Joan Herrera, secretari general d’ICV, diputat al Congrés que l dijous 9 de setembre votà en contra la reforma laboral i com a candidat a President de la generalitat per ICV-EUiA. Moltes de les persones que farem vaga, no haguéssim volgut haver d’arribar a la vaga general; durant mesos i, ja anys, s’ha estat treballant un acord negociat que servís de veritat per reduir l'atur, crear ocupació estable i de qualitat i fer, determinades, empreses competitives; també s’ha deixat clar, des del començament, que hi hauria mobilització si es plantejaven retallades en la protecció social i en els drets laborals de la gent treballadora . Doncs bé s’ha hagut d’arribar a la vaga general, just quan s’acompleixen els dos anys exactes del moment en el capitalisme neoliberal s’escolà per les clavegueres de Wall Street; però que si ha sobreeixit –que no refundat- ha estat gràcies a les “ajudes” públiques als bancs (que mai socialitzen beneficis i sempre pèrdues) i a la retallada dels estats del benestar!.
Des d’ICV-EUiA ja fa mesos que insistim en què la crisi econòmica de Catalunya i Espanya és específica i diferenciada de la crisi mundial. Una crisi “pròpia” necessita una resposta específica del Govern de l’Estat. Nosaltres així ho hem reclamat i així ho plantegem, amb propostes concretes. A partir del 30 de setembre només quedarà com opció de futur crear una base sòlida per caminar cap a un nou model econòmic i nou model productiu, que situï l’economia catalana i espanyola en condicions estructurals per sortir reforçada de la crisi i amb garanties, sobretot a llarg termini. Això és tot el contari del que ha fet el govern del PSOE abocant la ciutadania a la VAGA GENERAL: elevar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i augmentar el període de càlcul de la pensió . Una mesura que és una retallada de drets socials i de l’Estat de Benestar. La prioritat no és retallar drets socials, sinó crear ocupació, augmentar els ingressos de l’Estat reorientant la política fiscal, fer pagar més impostos als rics. Si fins el 2007 l’economia espanyola va assolir un fort creixement, superior a la mitjana europea, ho va fer com un gegant amb peus de fang; ara, reincidir en les causes que han generat la crisi no és la solució. Davant d’això, es continuen defensant les velles receptes per crear ocupació la major flexibilitat del mercat de treball i un abaratiment de l’acomiadament i dels costos laborals en general. ICV-EUiA afirmem que desregular el mercat de treball és incompatible amb l’aposta per incrementar la productivitat,; en canvi cal la contractació estable, la formació i la qualitat dels treballadors/es com l’element central del nou model de creixement econòmic i del sistema de relacions laborals i amb independència de la mida i sistema d’empresa. L’avenç cap a un model productiu i laboral solidari i amb drets socials per als treballadors/es i una reforma acordada de la negociació col·lectiva entre empresaris i sindicats per afavorir un entorn competitiu a les empreses és el que permetrà, a tothom, sortir de la crisi.
Des d’ICV-EUiA ja fa mesos que insistim en què la crisi econòmica de Catalunya i Espanya és específica i diferenciada de la crisi mundial. Una crisi “pròpia” necessita una resposta específica del Govern de l’Estat. Nosaltres així ho hem reclamat i així ho plantegem, amb propostes concretes. A partir del 30 de setembre només quedarà com opció de futur crear una base sòlida per caminar cap a un nou model econòmic i nou model productiu, que situï l’economia catalana i espanyola en condicions estructurals per sortir reforçada de la crisi i amb garanties, sobretot a llarg termini. Això és tot el contari del que ha fet el govern del PSOE abocant la ciutadania a la VAGA GENERAL: elevar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i augmentar el període de càlcul de la pensió . Una mesura que és una retallada de drets socials i de l’Estat de Benestar. La prioritat no és retallar drets socials, sinó crear ocupació, augmentar els ingressos de l’Estat reorientant la política fiscal, fer pagar més impostos als rics. Si fins el 2007 l’economia espanyola va assolir un fort creixement, superior a la mitjana europea, ho va fer com un gegant amb peus de fang; ara, reincidir en les causes que han generat la crisi no és la solució. Davant d’això, es continuen defensant les velles receptes per crear ocupació la major flexibilitat del mercat de treball i un abaratiment de l’acomiadament i dels costos laborals en general. ICV-EUiA afirmem que desregular el mercat de treball és incompatible amb l’aposta per incrementar la productivitat,; en canvi cal la contractació estable, la formació i la qualitat dels treballadors/es com l’element central del nou model de creixement econòmic i del sistema de relacions laborals i amb independència de la mida i sistema d’empresa. L’avenç cap a un model productiu i laboral solidari i amb drets socials per als treballadors/es i una reforma acordada de la negociació col·lectiva entre empresaris i sindicats per afavorir un entorn competitiu a les empreses és el que permetrà, a tothom, sortir de la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada