Heu percebut com, gràcies a determinats mitjans de comunicació catalans, ha desaparegut -durant unes setmanes- el debat sobre l’horitzó nacional? Per què? Socialment per la mobilització entorn la vaga general i les raons d’aquesta, deixant palesa que tant necessari com el debat nacional és l’horitzó social i ecològic de Catalunya i el món. També, el debat nacional, està sent amagat per la brutal ofensiva neoliberal que pretén “solucionar” la crisi amb els errors que conduïren a la crisi... però sobretot, determinats mitjans no volen el debat nacional davant l’ambigüitat més que calculada de Mas i CiU, el famós “tot i que” polonitzat.
Però davant les eleccions catalanes del 28 de novembre no hi ha “tot i ques” que valguin. La crisi ha posat en evidència, encara més, que el model econòmic actual, català i mundial, és socialment injust i ecològicament insostenible. Aquest és incapaç de garantir el benestar per a tothom, provoca enormes desigualtats socials, de gènere, generacionals, per raó de l’origen o per ser discapacitat, i posa en perill la salut ambiental del planeta i posa en risc el benestar de les generacions futures. Per a ICV, els recursos destinats a satisfer drets socials no són una despesa, sinó una inversió pel present i el futur del país. De fet, els països amb més igualtat social, amb un millor índex de desenvolupament humà, són també els països més competitius i amb més perspectives de futur. Per tant les polítiques que ja preconitza Mas i Ciu als auditoris de la Caixa de pensions és remar, de nou, cap els esculls on s’ha estrellat i naufragat el vaixell... No podem sortir de la crisi amb les polítiques de sempre de la dreta econòmica de CiU: fins el 2003 la “política” promoguda era l’abaratiment dels costos laborals i la reducció de les polítiques socials i sense tenir en compte els costos ambientals. Ben al contrari, per ICV l’economia ha d’estar al servei de les persones, i no pas les persones al servei de l’economia. Com a societat no ens podem resignar a acceptar l’elevat atur, l’exclusió social i la pobresa. És necessari, doncs, enfortir i millorar el sistema de benestar català equiparant-nos amb els països més avançats d’Europa, creant ocupació en la cura de les persones, a nens i nenes i gent gran, eixamplant i millorant la qualitat de l’educació i la salut públiques, i estenent els serveis socials (això ja s’està fent a Manresa i el Bages, Moianès amb el projecte ILOQUID). ICV proposa un nou Acord Social i Ecològic per impulsar la modernització de Catalunya. Estem parlant d’un nou model productiu, capaç de crear ocupació en l’economia vinculada al medi ambient i els serveis socials, que desenvolupi la nostra economia i, alhora, que millori la nostra qualitat de vida. Un model productiu que internalitzi els costos socials i ambientals, que utilitzi ben poc CO2. Aquest acord té com a eix principal d’actuació l’Estratègia catalana per la creació d’ocupació social i ecològica (que ahir Joan Herrera ens presentà a Barcelona), amb plans per crear nova ocupació en l’economia verda, en el sector de les energies renovables i de la gestió energètica sostenible, en la rehabilitació i l’ecoeficiència en la construcció, en la mobilitat sostenible, la gestió de l’aigua i els residus, i en la protecció del territori. Els canvis que proposem impliquen un canvi cultural de fons. Per fer avançar la sostenibilitat, el canvi tecnològic no és suficient; calen nous hàbits de consum i nous estils de vida. Però aquest canvi no és pas una quimera, ja està en marxa. En la nostra societat ja hi ha multitud d’experiències concretes que incorporen aquesta nova manera de produir i consumir. I un munt de persones amb iniciativa i capacitat d’innovació disposades a sumar-s’hi. Només requereixen l’impuls necessari, el que vol donar ICV. Malgrat el “tot i que” de Mas, els canvis vindran de les propostes d’esquerres, d’ecologia i llibertat.
Però davant les eleccions catalanes del 28 de novembre no hi ha “tot i ques” que valguin. La crisi ha posat en evidència, encara més, que el model econòmic actual, català i mundial, és socialment injust i ecològicament insostenible. Aquest és incapaç de garantir el benestar per a tothom, provoca enormes desigualtats socials, de gènere, generacionals, per raó de l’origen o per ser discapacitat, i posa en perill la salut ambiental del planeta i posa en risc el benestar de les generacions futures. Per a ICV, els recursos destinats a satisfer drets socials no són una despesa, sinó una inversió pel present i el futur del país. De fet, els països amb més igualtat social, amb un millor índex de desenvolupament humà, són també els països més competitius i amb més perspectives de futur. Per tant les polítiques que ja preconitza Mas i Ciu als auditoris de la Caixa de pensions és remar, de nou, cap els esculls on s’ha estrellat i naufragat el vaixell... No podem sortir de la crisi amb les polítiques de sempre de la dreta econòmica de CiU: fins el 2003 la “política” promoguda era l’abaratiment dels costos laborals i la reducció de les polítiques socials i sense tenir en compte els costos ambientals. Ben al contrari, per ICV l’economia ha d’estar al servei de les persones, i no pas les persones al servei de l’economia. Com a societat no ens podem resignar a acceptar l’elevat atur, l’exclusió social i la pobresa. És necessari, doncs, enfortir i millorar el sistema de benestar català equiparant-nos amb els països més avançats d’Europa, creant ocupació en la cura de les persones, a nens i nenes i gent gran, eixamplant i millorant la qualitat de l’educació i la salut públiques, i estenent els serveis socials (això ja s’està fent a Manresa i el Bages, Moianès amb el projecte ILOQUID). ICV proposa un nou Acord Social i Ecològic per impulsar la modernització de Catalunya. Estem parlant d’un nou model productiu, capaç de crear ocupació en l’economia vinculada al medi ambient i els serveis socials, que desenvolupi la nostra economia i, alhora, que millori la nostra qualitat de vida. Un model productiu que internalitzi els costos socials i ambientals, que utilitzi ben poc CO2. Aquest acord té com a eix principal d’actuació l’Estratègia catalana per la creació d’ocupació social i ecològica (que ahir Joan Herrera ens presentà a Barcelona), amb plans per crear nova ocupació en l’economia verda, en el sector de les energies renovables i de la gestió energètica sostenible, en la rehabilitació i l’ecoeficiència en la construcció, en la mobilitat sostenible, la gestió de l’aigua i els residus, i en la protecció del territori. Els canvis que proposem impliquen un canvi cultural de fons. Per fer avançar la sostenibilitat, el canvi tecnològic no és suficient; calen nous hàbits de consum i nous estils de vida. Però aquest canvi no és pas una quimera, ja està en marxa. En la nostra societat ja hi ha multitud d’experiències concretes que incorporen aquesta nova manera de produir i consumir. I un munt de persones amb iniciativa i capacitat d’innovació disposades a sumar-s’hi. Només requereixen l’impuls necessari, el que vol donar ICV. Malgrat el “tot i que” de Mas, els canvis vindran de les propostes d’esquerres, d’ecologia i llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada