Catalunya ha elegit, elegeix i elegirà

Diumenge 25 d’abril s’ha organitzat, a diferents municipis catalans, una quarta jornada de votació de la consulta independentista. Entre els municipis més poblats figuren Lleida, Girona, Manresa, Igualada, Martorell. Aquestes consultes, són una fórmula de participació ciutadana per aquelles persones que tenen la voluntat d’expressar la seva opció que Catalunya esdevingui un estat independent. De fet “decidir” significar això, portar a una conclusió definitiva, a un resultat definitiu, a prendre el partit definitiu per fer quelcom. Això implica que la resta d’opcions de present i futur per l’autogovern de Catalunya en queden exclosos de poder “decidir” ...en aquestes consultes. No obstant això el conjunt de la ciutadania de Catalunya podrà escollir, amb caràcter vinculant i amb valor institucional i polític, l’opció de present i de futur per l’autogovern català quan es celebrin les properes eleccions al Parlament de Catalunya i ho podrà fer votant alguna de les opcions polítiques que s’hi presentaran. I no només votarà sobre les propostes d’independència, federalisme, autonomisme,... sinó també sobre altres qüestions tant importants com resoldre la crisi social i econòmic; sobre desenvolupar nous models econòmics i de sostenibilitat ambiental per no repetir noves crisis; sobre consolidar i millorar les polítiques socials d’educació, salut, habitatge, ocupació, de mobilitat.... Catalunya elegirà, tal com ja ha fet 8 vegades des de 1980, escollint el parlament català; com també ha escollit votant 10 vegades –des de 1977- les Corts espanyoles (Congrés i Senat); escollint 8 vegades, des de 1979, les seves corporacions municipals; i escollint 6 vegades representants al Parlament europeu. També Catalunya ha referendat 5 vegades: la Constitució espanyola el 1978; l’Estatut d’Autonomia el 1979; l’adhesió d’Espanya a l’OTAN el 1986; el Tractat pel qual s’havia d’establir una Constitució per Europa el 2005 i, finalment, el vigent Estatut d’Autonomia el 2006. Per cert en aquest referèndum, a la ciutat de Manresa van participar 27.016 persones (un 50’89% del electorat) amb 20.259 vots favorables (75’77%), 4.876 negatius (18’24%), 1.601 vots blancs (5’99%) i 280 nuls (1’04%). Precisament de les consultes hi ha una innovació important: com a possible electors es contempla els majors de 16 anys (no només els majors de 18) i les persones de nacionalitat no espanyola empadronats. Llàstima que això mateix, partits promotors de les cosnultes, no ho recolzin on s’escau (Congrés i Senat, Parlament català) quan fa referència a les eleccions municipals, a les catalanes... De la quarta onada de demà tornarà a ser interessant el recompte de la participació: de les dades significatives d’Arenys de Munt (33%) i del 13-D (un 27’2 %), a les més modestes del 28-F (inferiors al 25% i ponderades amb mitjanes de les 3 jornades). A tall de poder comparar a la ciutat de Manresa podeu trobar www3.ajmanresa.cat/eleccions/ el següent: les 3 eleccions amb menor participació han estat les Europees de 2009 (36’01%), el referèndum de la Constitució Europea de 2005 (38’14%) i les Europees de 2005 ( 39’69%); les 3 amb major participació quedan ja molt llunyanes en el temps: les del Congrés espanyol de 1977 (84’59%); les de 1982 (83’62%) i el referèndum constitucional de 1978 (81’39%). Les més participades dels darrers 15 anys foren les del Congrés de 1996 (76’98%). Les 5 opcions més votades, en nombres absoluts, han estat els 32.360 sí a la Constitució espanyola; els 29.978 sí a l’Estatut de 1979; els 22.774 vots a CiU el 1984; els 20.259 sí a l’Estatut de 2006 i els 19.096 no a l’OTAN el 1986. com a fet des de el sentit cívic de la consulta, així com la simplificació de la pregunta que s’hi fa, que en difumina el contingut i el resultat democràtic en excloure qualsevol sortida a la situació nacional de Catalunya que no sigui la independència.

Temps pel roig, pels canvis profunds

Quan escric això encara no és definitiu que el Tribunal Constitucional emeti, definitivament, una resolució sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya; per tant reservo pel proper dissabte l’opinió i interpretació. No obstant Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa hem organitzat una jornada, anomenada “Dissabte roig on sortim al carrer arreu de Catalunya. Ho fem per escoltar i per explicar per les propostes de la coalició ecosocialista per combatre els efectes de la crisi econòmica.
La prioritat d’ICV i EUiA és sortir de la crisi creant ocupació i mantenir drets socials i l’estat de l benestar. Proposem un canvi de model econòmic, amb canvi profund del model de creixement econòmic, donant preferència a les polítiques redistributives, a la igualtat d’oportunitats i al desenvolupament del teixit productiu. Precisament aquesta setmana el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha defensat un un reequilibri dels sectors productius i per la modernització social i ecològica de Catalunya. Ho ha fet al debat monogràfic de política agrària, on el diputat Francesc Pané (http://francescpanesans.blogspot.com) ha defensat amb força un Acord Nacional per modernitzar l'agricultura i l'agroindústria. Pel grup d’ICV-EUiA cal un Acord Nacional que ha de ser la base per a una Llei Marc de Política Agrària de Catalunya. Cal un nova cultura agrària i alimentària a Catalunya, en què la concertació sigui tan important com la protecció, en què la producció es fonamenti sobre el coneixement, la transferència de tecnologia i les millors pràctiques; en què la participació dels productors en la transformació i en el comerç dels aliments sigui una de les bases empresarials del camp català; en què el suport de l'Administració no sigui només unilateral d'un departament, sinó el fruit d'una política global de l'Executiu; en què el conjunt social de la nació es comprometi amb els seus aliments i amb les persones que els produeixen.Aquesta mateixa setmana el govern espanyol ha manifestat la seva voluntat d’una reforma laboral, plena d’ambigüitats Des de diferents interessos, com la CEOE, el Banc d’Espanya, empenyen propostes que situen com a primera prioritat per la sortida a la crisi, la flexibilització del mercat de treball, entesa només com a abaratiment de l’acomiadament i dels costos laborals en general. Són les mateixes veus que van ignorar la vulnerabilitat i els perills que comportava el model de creixement en crisi i que van negar reiteradament l’existència d’una bombolla financera alimentada per l’especulació. Els empresaris espanyols saben, que els costos laborals o la possible rigidesa del mercat de treball, no són, ni de lluny, el principal problema en l’actual entorn de crisi, ni tampoc els causants de la mateixa. El principal problema de les empreses és la manca d’accés al finançament perquè els bancs han tancat les aixetes. I així, el governador del Banc d’Espanya s’inventa problemes sense resoldre els de la seva institució. Per això avui ICV i EUiA ICV surt a l carrer, per oposar-se, entre d’altres temes, a una reforma laboral basada en la idea de que la sortida a la crisi va lligada a la pèrdua de drets dels treballadors i treballadores i a l’augment obligatori de l’edat de jubilació.

Florentino ja va “guanyar” dimarts; quan ho farà la ciutadania?

Dimarts passat dia 6, no només es va fer públic el sumari del cas Gürtel on es fa evident el presumpte finançament il·legal del PP; no només el Barça i Messi van derrotar l’Arsenal per 4-1... Dimarts va passar quelcom important per l’economia espanyola i catalana, sobretot per determinats interessos de grans companyies i persones molt poderoses:<> (www.vilaweb.cat/acn/economia/3711470/.html). Des d’ICV i IU vam votar-hi en contra; tal com ja va argumentar Joan Herrera dimecres 24, els parlaments, com l’espanyol, no poden fer llei “ad casum o ad personam”, com el que significa la modificació de la Llei d’Auditories no pas per l’interès general sinó per beneficiar interessos de grans empreses i dels seus directius. (www.congreso.es/public_oficiales/L9/CONG/DS/CO/CO_503.PDF ) Que significa així el triomf de l’anomenada “esmena Florentino”, en al·lusió a qui es considera beneficiari de la norma, el president de la constructora ACS, Florentino Pérez.? L’esmena modifica la Llei de Societats Anònimes de 1989, per eliminar les limitacions del dret de vot a les empreses, fixada fins ara en el 10% del capital, una limitació que pretenia protegir les minories enfront els socis majoritaris. Aquest canvi (com molt habilment n’ha fet la crònica Enric Juliana a La Vanguardia) s’ha fet inusualment molt de pressa, i mitjançant, pressions de grups empresarials que sortiran guanyant amb l’eliminació d’aquests blindatges: les constructores ACS i Sacyr, amb unes posicions del 20% del capital, per exemple a Iberdrola i Repsol, que es trobaven limitades pel màxim del 10% dels drets de vot. A canvi del pacte amb CiU per l’esmena Florentino, Duran i Lleida ha garantit el suport de CiU al “Pacte de Zurbano” del govern espanyol per sortir de la crisi i que ahir va aprovar el consell de Ministres. Per contra el govern del PSOE ha rebutjat les propostes d’ICV que pretenen afavaorir la majoria de la ciutadania i no els poderosos: la fiscalitat progressiva i verda; limitar les comissions bancàries; la creació d'un fons per evitar els desnonaments de les persones aturades que no puguin pagar la hipoteca; la limitació dels salaris dels directius del sector financer i la limitació dels incentius sobre els seus objectius a curt termini que generin especulació. Malgrat tot ICV,continuarà exigint una sortida justa a la crisi per la majoria, i no només pels poderosos, com aquesta setmana PSOE i CiU han aprovat. Una vegada més la sociovergència és suau amb el forts i dura amb els dèbils.

Per més i millors polítiques d’esquerres

Aquesta setmana Felip Puig feia Pasqua abans de Rams: amenaçava amb que el PSC voldria un pacte a la basca a Catalunya; és a dir, un govern de PSC recolzat des del Parlament pel PP. Deixant a part que aquests dos partit mai sumarien de forma suficent, allò que és evident és que CiU pot, i en algun cas fins i tot desitjaria, governar amb els dos que “critica”, PSC i PP. A ICV, òbviament, amb cap de les combinacions ens hi trobaran, perquè per sobre de tot allò que perseguim és la màxima força possible en les eleccons per poder executar al màxim el nostre programa de govern d’esquerres.
Des del 22 de març a la web (www.joanherrera.cat/) i a flickr, youtube, facebook es pot trobar el procés participatiu per elaborar els programes electoral i de govern d’ICV-EUiA. Els treballs s’articularan en tallers i fòrums. Els tallers són trobades per aprofundir sobre temàtiques concretes del programa. És convida un o més ponents, d’ICV-EUiA o externs, amb membres de les organitzacions d’ICV i EUiA, i on es debat i sintetitza les principals aportacions. Els fòrums són actes principalment oberts a la participació externa, tant individual com d’entitats; tenen per objectiu debatre les propostes que s’han anat realitzant durant el procés participatiu sobre les principals àrees temàtiques de programa com Economia i ecologia, Drets socials, Feminització de la societat, Autogovern i model d’estat, Radicalitat democrática, Emancipació juvenil, etc.
El procés participatiu pretén assolir diversos objectius: elaborar de forma participada el programa, establint el nostre compromís amb la ciutadania; decidir les prioritats de Govern d’ICV-EUiA, aquelles prioritats que seran fonamentals perquè ICV-EUiA formi part d’un nou Govern d’esquerres; i molt important mobilitzar a la gent d’esquerres i ecologista, però també a d’altres sectors socials amb els que podem establir noves aliances, com ara emprenedors, autònoms i membres de PIMES innovadores, les empreses cooperatives i el tercer sector.
El procés pretén elaborar un programa de overn, ambiciós i creïble , que expressi la voluntat d’ICV-EUiA d’incidir en totes les àrees de govern prenent com a punt de partida la tasca realitzada pel Govern d’esquerres i plantejant un nou impuls de més i millors polítiques. Un programa innovador i transformador entorn dos eixos fonamentals: superar la crisi i la defensa i exercicii màxim de l’autogovern. Per ICV-EUiA la principal línia de proposta s’hauria d’articular entorn un nou pacte social i verd per superar la crisi, creant ocupació i amb drets socials, amb un canvi de model econòmic. Volem concretar 200 propostes , algunes de tant importants com la següent: un Pla de xoc per crear noves ocupacions en aquells sectors vinculats als serveis relacionats amb els drets de ciutadania: dependència, salut, atenció a la infància i la joventut, exclusió social, societat de la informació, cultura, formació contínua i qualificació professional. Lluita contra l’economia submergida i precària per convertir-la en ocupació reconeguda, amb drets i de qualitat. Des d’ICV-EUiA sabem que som una gran garantia per una sortida solidària a la crisi que pensi també en les generacions futures.