Alemanya tindrà un futur sense nuclears; i nosaltres per què no?

Demà, 5 de juny, és el dia mundial del Medi Ambient. Enguany amb una gran fita a aconseguir: el tancament de les centrals nuclears i l'acceleració del canvi de model energètic cap les energies renovables. Com acte previ a la manifestació convocada demà a les 12h, al Pla de Palau de Barcelona, Greenpeace va presentar, dimecres, un estudi realizat per la Universitat de Ciències Naturals de Viena (BOKU) i l'Institut Austríac d'Ecologia (Ökologie Institut): aquest presenta, de forma visual, diversos escenaris sobre com se dispersaria la radiació en el cas de que la central nuclear de Ascó patís un accident nuclear greu. (www.greenpeace.org/espana/es/Blog/si-la-central-nuclear-de-asc-fuese-fukushima/blog/35086).

Alemanya acaba de decidir el tancament de les centrals nuclears. La ciutadania d'Itàlia ho podrà decidir en referèndum els propers dies 11 i 12 de juny. Amb molts més motius ho hauríem de poder fer nosaltres a Catalunya i a la resta de l'Estat, ja que tot és qüestió de voluntat política, com acaba de demostrar la “inflexible” Angela Merkel!. Fa menys d'un any, en guanyar les eleccions, canviava el pla acordat de tancament; ara després de Fukushima i, de les continuades victòries i ascensos electorals dels Verds alemanys i de les molt importants mobilitzacions ciutadanes, rectifica. Aquesta decisió significa quelcom important: la gran potència econòmica europea i una de les primeres mundials, ha decidit prescindir de l'energia nuclear, per tant ha caigut un mite! Pretenen substituir el 25% d'energia nuclear que consumeixen, d'una banda directament amb estalvi energètic (un 10%), amb més eficiència arreu ((transport, edificis, indústria, etc); i el 15% haurà de ser amb renovables. Així, just la setmana passada i a proposta dels Verds europeus, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu aprovà reduir fins a un 30% les emissions de gasos efecte hivernacle pel 2020 (actualment l’objectiu era del 20%).

ICV-EUiA a Catalunya i Espanya, així com al Parlament Europeu, hem defensat el replantejament global del debat energètic. Cap on? Cap a on és possible, com demostrarà Alemanya: una aposta per l'estalvi i l'ecoeficència.; cap a una aposta clara (política i econòmica) en favor de les renovables; cap a abandonar progressivament l'energia nuclear (no construint noves centrals, no ampliant la vida a les actuals, i garantint que en cas que algunes centrals no superin els tests/proves, siguin tancades immediatament). Ja el mes de març Joan Herrera, va interpel·lar el govern de CiU a que es posicioni sobre quin és el futur i l’horitzó de l’energia nuclear a Catalunya, un dels territoris més nuclearitzats de l’Estat espanyol. Igualment ICV-EUiA ha plantejat, al Congrés espanyol, la necessitat d’un pla pont per al tancament de les centrals nuclears i caminar cap a les energies renovables amb estratègies d’estalvi i eficiència. Com farà Alemanya, a Catalunya i Espanya és possible, un pla pont de tancament de les nuclears.

Aquest article va ser escrit per ser publicat dissabte 4 de juny al diari Regió 7

El coratge de xutar el penal

No us vull portar a engany, no escriure sobre la final de la Champions d'avui a Wembley , Londres. No obstant, al final de l’article, entendreu el títol futbolístic....

Allò primer que vull de fer és dues coses: felicitar, democràticament, CiU i Valentí Junyent per la seva àmplia victòria i desitjar-li encert pel que haurà de ser el seu treball per la ciutadania de Manresa. I també, i sobretot: agrair el vot a les 1.157 persones que diumenge passat van votar ICV-EUiA a Manresa. Ja, en una perspectiva de present i de futur immediats, dimarts passat la coalició varem acordar el compromís ferm de representar aquestes 1.157 persones; i ho farem col·lectivament, la candidatura i jo mateix. No serem entre els 25 membres electes però si que “serem” al ple de l’Ajuntament de Manresa, amb la major força i intensitat possible. L'objectiu que ja ens hem fixat és el treball conjunt amb la ciutadania, tant els que més ho necessiten en aquest moment, com en aquelles temàtiques ( sanitat, educació, polítiques socials i les que vindran) que estan perillant davant l'onada ja generalitzada de les polítiques d'ajust de tots els governs, ara tots en mans de CiU (només falta l’espanyol, ja arribarà). També cal dir que ICV-EUiA serà autònoma en la seva activitat i, quan calgui, recercarà els acords amb les opcions representades a l'Ajuntament (i amb les que no). Així la voluntat és ser presents en el debat social, públic i polític i poder influir, també, en l'àmbit institucional. També, durant les properes setmanes, tant ICV com EUiA i, conjuntament com a coalició, articularem les noves maneres de treballar políticament, així com les decisions de responsabilitats en aquesta nova etapa.

ICV-EUiA de Manresa, diumenge passat, vàrem obtenir un resultat extraordinàriament dolent que ha significat la pèrdua de representació a l’Ajuntament. Respecte el vot de 2007 es pot interpretar un conjunt de canvis de vot, molt significatius i en moltes direccions: abstenció, vot en blanc i cap un mínim de quatre opcions. Personalment sóc de l’opinió (compartida àmpliament) que ha estat un vot de rebuig i càstig al govern i a la presència d’ICV en ell; càstig, no tant a la gestió directa de les àrees i temàtiques de responsabilitat pròpia, sinó sobretot a la globalitat, a determinades actuacions i, sobretot, a tot allò que, ara farà un any, va esdevenir en conflicte. La campanya, el candidat, la candidatura, les propostes, les hipotètiques aliances, moltes coses, poden haver sumat i/o restat... però allò segur que ha dividit el resultat ha estat el que la ciutadania ha considerat greus errors d’ICV en el govern. Que això no ha passat a tothom, és cert... Aquí és on hi ha l’encert del candidat Pere Culell: essent tant (o potser més) corresponsable ERC que ICV dels mateixos errors, Culell venia de “fora” i amb una “agenda personal” i una possible dinàmica política pròpia, que ha aconseguit resistir dignament.

I ara bé el futbol. El 17 de juliol de 1994, a l'estadi Rose Bowl de Los Angeles, Brasil i Itàlia jugaren la final del Mundial celebrat als Estats Units d'Amèrica. El partit i la pròrroga va acabar en empat a zero i, en la tanda de penals, anava guanyant Brasil 3 a 2. El darrer penal el va tirar el capità d'Itàlia, Roberto Baggio, fallant-lo i, per tant, Brasil guanyant el Mundial. Baggio davant la tempesta mediàtica i, gairebé política, del seu l'error va explicar: “el penal només el poden fallar aquells que tenen el coratge de xutar-lo”. Diumenge passat, en el moment més dur dels més de 20 anys que sóc d'ICV, vaig recordar i reproduir la frase de Baggio. Ho vaig fer davant els companys i companyes de la coalició i candidatura i del Txano, l'únic periodista d'un mitjà que visqué al complert la nit electoral, i present, en el moment que vam conèixer definitivament que no obteníem representació a l'Ajuntament de Manresa. Ara fa prop de 8 mesos, vaig tenir el “coratge” d' optar a encapçalar la llista de Manresa, davant la renúncia legítima, però sobrevinguda, de la Núria Sensat. Era una tasca molt difícil que vaig entomar per responsabilitat: a pocs mesos de les eleccions; formant part d'un govern contínuament atrapat per errors reals, propis i de no tant; i essent responsable d'una de les àrees més complexes: Ocupació i Formació per respondre a l'atur. Sí, diumenge es va “fallar el penal”, però treballaré des de la responsabilitat (com sempre he fet) per tal que ICV-EUiA retorni on el proper 11 de juny hauria de ser. De nou gràcies a les 1.157 persones que ens heu fet confiança; també per vosaltres, personalment, intentaré sempre ser part de la solució, mai del problema.

La indignació necessita més que un dia de reflexió

Des de diumenge 15, arreu d'Espanya i de Catalunya, la gent ha decidit passar a l'acció... Dissabte passat escrivia aquí mateix: "vivim temps difícils, que condueixen a la indignació. El motiu més important, el de fons, és el que considera que només hi ha una única alternativa per sortir de la greu situació econòmica: la decideixen els mercats i l'han d'aplicar disciplinadament els governs, que ens expliquen que cal retallar drets socials per poder tornar al punt en què ens trobàvem abans de la crisi, sense entendre que l'única solució és canviar el model. (...) Avui hi ha motius més que suficients per a les accions col·lectives".

Quan llegiu això ja sabreu què ha passat a l'inici del dia d'avui, després que la Junta Electoral Central decidís que les concentracions no es podien mantenir. En qualsevol de les opcions (resistència i, encara més, si hi ha hagut desallotjament), les mobilitzacions creixeran. El que visualitza la protesta és un descontent general i transversal, que afecta tothom, i molt especialment als que no hem estat capaços d'articular-lo, suficientment, des dels àmbits polítics, sindicals, socials i civils. Això no vol dir que no s'hagi actuat, proposat i transformat, que s'ha fet, i molt... Només per posar dos exemples: des del treball local del cooperativisme i l'economia social, fins al global dels Fòrums Socials Mundials. Però, ha estat l'efecte viral el que ha portat gent al carrer: #acampadabcn, #democraciarealya, #15M, #spanishrevolution, #catalanrevolution, #manresaindignada, #YesWeCamp...

El repte és el pas de la protesta a la proposta... A l'altra riba de la Mediterrània l'objectiu era clar i concret: el pas de la dictadura a la democràcia. L'oportunitat d'aquesta mobilització és que no només sigui protesta i que pugui concretar propostes concretes i materialitzables. Però a la vegada, la mobilització i les propostes no només poden ser locals (l'àmbit català i espanyol); cal globalitzar-la, com a mínim a nivell europeu, ja que les decisions econòmiques, financeres, energètiques, militars, i una llarga llista, són d'escala mundial. Sabent que tot no es pot decidir des la política institucional, sí que s'hi pot fer molt: és al Parlament europeu on s'aproven directives sobre l'energia; al Congrés espanyol i al Parlament català on es pot modificar la legislació hipotecària, el rescat de bancs i caixes, la millora i no retallada de l'estat del benestar...; i des dels ajuntaments on es pot concertar les accions per formar les persones que estan a l'atur...

Aquests, no només avui, seran uns dies per a la reflexió i l'acció, sobre la indignació. Espero que molts tinguem la força i el coratge suficients per col·laborar amb molts que vulguin anar en la mateixa direcció, per avançar plegats. Perdoneu que em repeteixi, però tal com escrivia dissabte passat: "no tenim res-postes per a tot, però sabem qui pot ajudar a tenir respostes: la mateixa ciutadania. Les perso-nes volem raons, idees, ideals; no consignes. Que definim uns horitzons i objectius, unes pers-pectives que comencen avui però ens orienten per a demà. És el moment de les aliances col·lectives, cooperadores, solidàries". Uns reptes i unes esperances.

Artticle publicat al diari REGIÓ 7 dissabte 21 de maig de 2011

Cal actuar, amb la indignació no n'hi ha prou

Aquest dos dissabtes de campanya m'he de “lligar” les mans a l'esquena per no escriure de “política” municipal. Si dissabte passat escrivia sobre música, avui ho faré a partir de referències de cinema i “literatura”. Dijous, en la sessió d'inauguració del 64 Festival de Cinema de Cannes, el director italià, de 70 anys, Bernardo Bertolucci va rebre el premi (la Palma d'or) a la seva carrera. Bertolucci ha dedicat el premi a qui, a Itàlia, s'indigna; perquè no tothom ho fa ni sap fer-ho i afegia “alguns encara saben resistir, criticar l'estat d'enorme anestèsia en que viu el nostre país, adormit quotidianament per la televisió. El dedico a tots aquells que encara no han cedit aquesta anestèsia”.

Arreu d'Europa, també a Catalunya, Stéphane Hessel (autor de 90 anys) ha sacsejat moltes consciències amb la seva obra “Indigneu-vos”; tornant a Itàlia, l'històric dirigent del Partito Comunista Italiano, Pietro Ingrao (de 96 anys), ha presentat un llibre de converses titulat “Indignarsi non basta”. Tal com ha escrit Jaume Bosch, cal destacar que dues persones d'edat avançada (superen els 90 anys), en uns moments com els actuals, marcats per la por al futur i els dubtes sobre com actuar, llencen un senyal de rebel·lia. Ambdues, amb diferencies ideològiques, van participar en la resistència contra el nazisme i contra el feixisme. Dues persones que es varen jugar la vida per aconseguir les llibertats democràtiques, enllacen des de la poruga Europa amb els joves de l’altra riba de la Mediterrània i de més enllà, joves que utilitzen les noves tecnologies i arrisquen la seva seguretat per aconseguir la democràcia que el nostre continent va conquerir durant el segle passat. I cal afegir que, en aquesta poruga Europa, torna l'odi, com explicava excel·lentment Josep Ramon Mora dijous passat en l'article titulat “No votis odi” (dilluns 23 ho lamentarem, i molt!). Però, ara i aquí, hi ha qui proposa que “tots fem Bages” i per això aquesta tarda, davant el Casino de Manresa, filmaran un video

Vivim temps difícils, que condueixen a l'indignació. El motiu més important, el de fons, és el que considera que “només” hi ha una única alternativa per sortir de la greu situació econòmica: la decideixen els “mercats” i l’han d'aplicar disciplinadament els “governs” que ens expliquen que cal retallar drets socials per poder tornar al punt en què ens trobàvem abans de la crisi sense entendre que la única solució és canviar el model. Avui, el repte és defensar el “modest” Estat del benestar que tant ha costat construir i posar les bases d’un nou model de desenvolupament sostenible. Ho podem fer en democràcia: aprofitem-la. Cadascú ha de trobar l’instrument amb el que més s’identifiqui: els partits d’esquerres i sindicats hauriem de fer un esforç per estar a l’alçada, per superar les insuficiències, perquè no són les úniques formes d’actuació però continuem sent indispensables. No som la finalitat, som un instrument per fer els canvis i les transformacions, per un nou impuls i una nova orientació als canvis socials, econòmics i ecològics que cal fer per superar el repte de la crisi. Aquest plantejament no és de curta durada: no s’esgota d’aquí al 22 de maig , el dia de les eleccions municipals. Necessita temps, espai i més i major acompanyament social. Més temps i més força per aprendre tots. Quan aspirem a transformar la realitat no n’hi ha prou amb explicar què volem fer; és tant o més important com ho volem fer. Els nous temps són els de les codecisions i els de les corresponsabilitats. Per tant volem i hem teixir aliances, relligar móns. La nostra acció i lideratge vol ser catalitzadora i d’aprenentatge constant. No tenim respostes per a tot, però sabem qui pot ajudar a tenir respostes: la mateixa ciutadania. Les persones volem raons, idees, ideals, no consignes. Que definim uns horitzons i objectius, unes perspectives que comencen avui però ens orienten per a demà. És el moment de les aliances col•lectives, cooperadores, solidàries.

Seguint el testimoni d'Stéphane Hessel, Pietro Ingrao o Bernardo Bertolucci: indignem-nos, però no ens quedem en la indignació. Avui hi ha motius més que suficients per a les accions col·lectives.

Un acord social i verd per ser una ciutat verda europea

5 de maig del 2011

”Aquesta ciutat sempre ha tingut una gran presència europea en les polítiques ambientals i la cohesió social”

L'eurodiputat Raül Romeva, acompanyat de Xavier Rubio, presenta la proposta d'ICV-EUiA Manresa 2020, ciutat verda europea

Raül Romeva, diputat al Parlament Europeu, ha estat el protagonista de la roda de premsa que la coalició ha realitzat aquest dijous 5 de maig. Tal com ICV-EUiA ha manifestat al llarg de la precampanya, el seu "repte principal és aconseguir, enfront la crisi, una sortida social, justa i sostenible per la ciutat i, sobretot, per les persones". Els ecosocialistes, comptant amb la presencia de l'eurodiputat, han presentat una nova proposta, plasmada en el seu programa: Manresa 2020, ciutat verda europea.

“A partir del projecte i procés de l'Anella Verda i Agrària, hem de desenvolupar un nou Pla Estratègic Manresa 2020, amb l’objectiu d’esdevenir una ciutat verda europea", ha explicat Xavier Rubio. "És una sort tenir avui amb nosaltres a Raül Romeva, persona coneixedora de les polítiques ambientals i que forma part del grup que més està innovant a nivell europeu, especialment pel que fa a polítiques ecològiques i nous models energètics", afegia el candidat a l'alcaldia de Manresa.

A més d'agrair la possibilitat de poder ser a Manresa en aquest inici de campanya electoral, Romeva ha expressat la necessitat d'un canvi de model energètic a nivell municipal, el qual solament serà possible si es pensa en clau europea. "Tenint en compte el moment de dificultats econòmiques que estem vivint, és bàsic i fonamental parlar de ciutats amb visió verda, renovades i sostenibles per a poder sortir de la crisi", ha afirmat l'eurodiputat. "Els municipis han de complir amb la proporció del 20-20-20, condició essencial i que des de cada poble i ciutat s'ha de veure. No estem parlant d'un caprici", ha expressat Romeva.

Aconseguir una nova estratègia activa per implantar mesures d’estalvi i d’eficiència energètica, canviar l’estil i el model de producció, el consum i la mobilitat col·lectiva són algunes de les prioritats d’ICV-EUiA. Rubio ha conclòs l’acte explicant que la prioritat econòmica de la coalició és la creació d’activitat i ocupació, la rehabilitació i construcció energètica d’habitatges i l’impuls de les energies renovables. “Durant aquesta legislatura hem demostrat, amb el Viver d’empreses, que una altra economia és possible. No parlem de projectes utòpics, parlem de realitats. D’altres ciutats com Terrassa, Girona, Vitòria o Freiburg (Alemanya) són exemples de ciutats on s’han impulsat polítiques des de l’esquerra verda”, ha explicat l’alcaldable manresà.

Dos diumenges de maig en el camí per superar la crisi

Demà és el 1r de maig i comença el mes on la ciutadania decidirem qui governa els nostres ajuntaments els propers 4 anys (el dia 22). Ho fem immersos encara en una greu crisi social i econòmica que pateix el nostre país. Aquesta realitat econòmica ha provocat que les pitjors conseqüències les estiguin patint les classes treballadores amb desocupació i una retallada dels drets socials que també afecta molt bona part de les classes mijanes. Per això ens proposem, com a repte principal a respondre des dels ajuntaments, una sortida social, just i sostenible a la crisi.

ICV-EUiA recolzem el treball per construir una Europa social, que demà al carrer proposaran milers de persones a diferents ciutats europees. Defensem crear un sistema de normes laborals i socials bàsiques en matèria salarial, de condicions de treball, drets sindicals, protecció social i salut i seguretat amb l’objectiu de millorar i equiparar a l’alça les condicions de vida i treball i ampliar i enfortir l’estat del benestar amb una convergència de despesa pública en protecció social. A Catalunya, el nou govern de CIU, ja ha començat a aplicar el seu model econòmic i social inspirat en l’ortodòxia neoliberal europea (dels Cameron Sarkozy, Berlusconi), aplicant mesures que beneficien a una minoriai fent recaure les conseqüències de la crisi a les classes populars: per aquestes retallades en l’àmbit de la sanitat i l’ensenyament, de les polítiques d’igualtat i d’atenció a les persones; per la minoria s’ha eliminat l’impost de successions a les grans fortunes i es donen més subvencions a les escoles concertades o desgravacions a les mútues privades.

ICV-EUiA reclamem també els drets de tota la ciutadania a poder disposar d’uns serveis públics de qualitat i amb prou recursos. Volem que es protegeixi el sistema sanitari públic i una educació pública de qualitat. En aquest sentit els treballadors i treballadores del sector sanitari i de l’ensenyament han donat una resposta massiva al carrer. Una resposta que ha de tenir una continuïtat a la mobilització ciutadana del pròxim 14 de maig.

ICV-EUiA proposem un nou model productiu, sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment, que aposti per una economia al servei de les persones i del territori, que creï ocupació estable, de qualitat, amb més drets i més protecció social. Breuement en deu propostes: 1. Salari i pensions mínims de 1.000 € i un sistema just i públic de pensions; 2. Treball estable, segur i saludable; 3. Més recursos per la formació i inserció de les persones aturades; 4. Reforma fiscal justa, perquè pagui més qui més te, més guanya i més contamina; 5. Prioritzar els serveis públics i les polítiques socials, per a la igualtat d’oportunitats i l’autonomia personal per a tothom; 6. Avançar cap a una banca pública, ara convertint els avals lliurats als bancs en participació pública en accions; 7. Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses; 8. Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer. Reforma de la llei hipotecària, per a introduir la dació en pagament; 9. Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, que en aquests moments amenaça la cohesió social a molts països de la Unió; 10. Igualtat d’oportunitats, drets i deures de ciutadania de totes les persones.

En definitiva, demà en manifestacions, el 22 de Maig, a les eleccions municipals, les classes populars i mitjanes també tenim una ocasió per a mobilitzar–nos sindicalment i políticament, i per organitzar respostes, que posin l'economia al al servei de les persones.

Article publicat a Regió 7 el 30 d'abril de 2011

El govern de CiU fa “Pasqüa abans de Rams”

El govern de CiU ha fet “Pasqüa abans de Rams”: diu que ha complert amb el seu programa electoral eliminant l’impost de successions, un impost que només pagaven a Catalunya 500 famílies; però després o, a la vegada, incompleix el que també era un compromís electoral no reduir la plantilla de mestres, metges i mossos. Avui ja sabem que tindrem 200 mossos menys, fins 5.000 mestres podrien ser no renovats i, segons dades sindicals, 7.000 treballadors sanitaris podrien perdre el seu lloc de treball. S'argumenta que calen esforços i que no podem ser una generació egoista si volem deixar un futur millor als nostres fills i filles. Però tots? La sortida de la crisi i els esforços, fonamentalment, només recauen sobre treballadors i treballadores, i els que no tenen ni treball, però i el “sacrifici” dels qui més tenen (500 famílies)? Se'ls baixa un impost!.

Artur Mas ha justificat les molt importants retallades en els pilars fonamentals de l’Estat de Benestar (com la sanitat, l'educació, els serveis socials,...) dient que “Catalunya anava pel mateix camí que Grècia” ... Així que és vàl·lid espantar amb el “rescat” de l'Estat inedependent de Grècia (com també l' “autonomia” que abans valia era la de Portugal); no obstant CiU recolza sense matisos el rescat “públic” dels sistema financer català i espanyol. I a la vegada rebutja (al Congrés espanyol) que a Catalunya i Espanya es recaptin 6.300 milions d’€ anuals (200.000 milions a l’any a la UE i uns 650.000 milions de dòlars a escala mundial) posant un impost de només un 0,1% per a totes les transaccions financeres. Més enllà de la molt important obtenció d'ingressos per fer milorar l'Estat del benestar, l’impost tindria un fort impacte en la reducció de tota l’activitat financera especulativa, la principal causant de la crisi.

ICV-EUiA ha demanat al president de la Generalitat, que rectifiqui el Pla “d'ajustos"; primer en la sanitat, tal com les mobilitzacions dels usuaris de la salut pública, dels afectats i dels professionals estan expressant. ICV-EUiA ja ha demanat al Parlament la supensió del Pla de xoc i començar de nou; cal més transparència en el sistema perquè se sàpiguen els concerts i hi hagi un rendiment de comptes públic i comparable per veure si hi ha bosses d'ineficiència per s'escapen despesses creixents (per exemple reduint la despesa farmacèutica). El govern ha de rectificar, sinó no podrà complir el compromís de mantenir la qualitat del servei en atenció primària, urgències i malalties greus reduint quiròfans, tancant plantes senceres als Hospitals, tancant urgències dels CAPs... O s'està fent un “ERO” encobert al sistema públic de salut? De moment el clima de confrontació i malestar està extès, i les properes són unes setmanes que haurien de servir per rectificar aquest rumb profundament neoliberal que aplica Mas i CiU per, suposadament, evitar la “tragèdia” de Grècia... ICV-EUiA proposarà una sortida justa, social i sostenible de la crisi, i això és el que defensarem pel pressupost de la Generalitat que s'hauria d'aprovar el més aviat possible, però que el govern ajorna fins després del 22 de maig per no donar més evidències que el “canvi” no és ni “positiu” ni dels “millors”, i això sí beneficia uns pocs i perjudica a molts.

Article publicat al diari Regió 7 dissabte 16 d'abril de 2011