El coratge de xutar el penal

No us vull portar a engany, no escriure sobre la final de la Champions d'avui a Wembley , Londres. No obstant, al final de l’article, entendreu el títol futbolístic....

Allò primer que vull de fer és dues coses: felicitar, democràticament, CiU i Valentí Junyent per la seva àmplia victòria i desitjar-li encert pel que haurà de ser el seu treball per la ciutadania de Manresa. I també, i sobretot: agrair el vot a les 1.157 persones que diumenge passat van votar ICV-EUiA a Manresa. Ja, en una perspectiva de present i de futur immediats, dimarts passat la coalició varem acordar el compromís ferm de representar aquestes 1.157 persones; i ho farem col·lectivament, la candidatura i jo mateix. No serem entre els 25 membres electes però si que “serem” al ple de l’Ajuntament de Manresa, amb la major força i intensitat possible. L'objectiu que ja ens hem fixat és el treball conjunt amb la ciutadania, tant els que més ho necessiten en aquest moment, com en aquelles temàtiques ( sanitat, educació, polítiques socials i les que vindran) que estan perillant davant l'onada ja generalitzada de les polítiques d'ajust de tots els governs, ara tots en mans de CiU (només falta l’espanyol, ja arribarà). També cal dir que ICV-EUiA serà autònoma en la seva activitat i, quan calgui, recercarà els acords amb les opcions representades a l'Ajuntament (i amb les que no). Així la voluntat és ser presents en el debat social, públic i polític i poder influir, també, en l'àmbit institucional. També, durant les properes setmanes, tant ICV com EUiA i, conjuntament com a coalició, articularem les noves maneres de treballar políticament, així com les decisions de responsabilitats en aquesta nova etapa.

ICV-EUiA de Manresa, diumenge passat, vàrem obtenir un resultat extraordinàriament dolent que ha significat la pèrdua de representació a l’Ajuntament. Respecte el vot de 2007 es pot interpretar un conjunt de canvis de vot, molt significatius i en moltes direccions: abstenció, vot en blanc i cap un mínim de quatre opcions. Personalment sóc de l’opinió (compartida àmpliament) que ha estat un vot de rebuig i càstig al govern i a la presència d’ICV en ell; càstig, no tant a la gestió directa de les àrees i temàtiques de responsabilitat pròpia, sinó sobretot a la globalitat, a determinades actuacions i, sobretot, a tot allò que, ara farà un any, va esdevenir en conflicte. La campanya, el candidat, la candidatura, les propostes, les hipotètiques aliances, moltes coses, poden haver sumat i/o restat... però allò segur que ha dividit el resultat ha estat el que la ciutadania ha considerat greus errors d’ICV en el govern. Que això no ha passat a tothom, és cert... Aquí és on hi ha l’encert del candidat Pere Culell: essent tant (o potser més) corresponsable ERC que ICV dels mateixos errors, Culell venia de “fora” i amb una “agenda personal” i una possible dinàmica política pròpia, que ha aconseguit resistir dignament.

I ara bé el futbol. El 17 de juliol de 1994, a l'estadi Rose Bowl de Los Angeles, Brasil i Itàlia jugaren la final del Mundial celebrat als Estats Units d'Amèrica. El partit i la pròrroga va acabar en empat a zero i, en la tanda de penals, anava guanyant Brasil 3 a 2. El darrer penal el va tirar el capità d'Itàlia, Roberto Baggio, fallant-lo i, per tant, Brasil guanyant el Mundial. Baggio davant la tempesta mediàtica i, gairebé política, del seu l'error va explicar: “el penal només el poden fallar aquells que tenen el coratge de xutar-lo”. Diumenge passat, en el moment més dur dels més de 20 anys que sóc d'ICV, vaig recordar i reproduir la frase de Baggio. Ho vaig fer davant els companys i companyes de la coalició i candidatura i del Txano, l'únic periodista d'un mitjà que visqué al complert la nit electoral, i present, en el moment que vam conèixer definitivament que no obteníem representació a l'Ajuntament de Manresa. Ara fa prop de 8 mesos, vaig tenir el “coratge” d' optar a encapçalar la llista de Manresa, davant la renúncia legítima, però sobrevinguda, de la Núria Sensat. Era una tasca molt difícil que vaig entomar per responsabilitat: a pocs mesos de les eleccions; formant part d'un govern contínuament atrapat per errors reals, propis i de no tant; i essent responsable d'una de les àrees més complexes: Ocupació i Formació per respondre a l'atur. Sí, diumenge es va “fallar el penal”, però treballaré des de la responsabilitat (com sempre he fet) per tal que ICV-EUiA retorni on el proper 11 de juny hauria de ser. De nou gràcies a les 1.157 persones que ens heu fet confiança; també per vosaltres, personalment, intentaré sempre ser part de la solució, mai del problema.

La indignació necessita més que un dia de reflexió

Des de diumenge 15, arreu d'Espanya i de Catalunya, la gent ha decidit passar a l'acció... Dissabte passat escrivia aquí mateix: "vivim temps difícils, que condueixen a la indignació. El motiu més important, el de fons, és el que considera que només hi ha una única alternativa per sortir de la greu situació econòmica: la decideixen els mercats i l'han d'aplicar disciplinadament els governs, que ens expliquen que cal retallar drets socials per poder tornar al punt en què ens trobàvem abans de la crisi, sense entendre que l'única solució és canviar el model. (...) Avui hi ha motius més que suficients per a les accions col·lectives".

Quan llegiu això ja sabreu què ha passat a l'inici del dia d'avui, després que la Junta Electoral Central decidís que les concentracions no es podien mantenir. En qualsevol de les opcions (resistència i, encara més, si hi ha hagut desallotjament), les mobilitzacions creixeran. El que visualitza la protesta és un descontent general i transversal, que afecta tothom, i molt especialment als que no hem estat capaços d'articular-lo, suficientment, des dels àmbits polítics, sindicals, socials i civils. Això no vol dir que no s'hagi actuat, proposat i transformat, que s'ha fet, i molt... Només per posar dos exemples: des del treball local del cooperativisme i l'economia social, fins al global dels Fòrums Socials Mundials. Però, ha estat l'efecte viral el que ha portat gent al carrer: #acampadabcn, #democraciarealya, #15M, #spanishrevolution, #catalanrevolution, #manresaindignada, #YesWeCamp...

El repte és el pas de la protesta a la proposta... A l'altra riba de la Mediterrània l'objectiu era clar i concret: el pas de la dictadura a la democràcia. L'oportunitat d'aquesta mobilització és que no només sigui protesta i que pugui concretar propostes concretes i materialitzables. Però a la vegada, la mobilització i les propostes no només poden ser locals (l'àmbit català i espanyol); cal globalitzar-la, com a mínim a nivell europeu, ja que les decisions econòmiques, financeres, energètiques, militars, i una llarga llista, són d'escala mundial. Sabent que tot no es pot decidir des la política institucional, sí que s'hi pot fer molt: és al Parlament europeu on s'aproven directives sobre l'energia; al Congrés espanyol i al Parlament català on es pot modificar la legislació hipotecària, el rescat de bancs i caixes, la millora i no retallada de l'estat del benestar...; i des dels ajuntaments on es pot concertar les accions per formar les persones que estan a l'atur...

Aquests, no només avui, seran uns dies per a la reflexió i l'acció, sobre la indignació. Espero que molts tinguem la força i el coratge suficients per col·laborar amb molts que vulguin anar en la mateixa direcció, per avançar plegats. Perdoneu que em repeteixi, però tal com escrivia dissabte passat: "no tenim res-postes per a tot, però sabem qui pot ajudar a tenir respostes: la mateixa ciutadania. Les perso-nes volem raons, idees, ideals; no consignes. Que definim uns horitzons i objectius, unes pers-pectives que comencen avui però ens orienten per a demà. És el moment de les aliances col·lectives, cooperadores, solidàries". Uns reptes i unes esperances.

Artticle publicat al diari REGIÓ 7 dissabte 21 de maig de 2011

Cal actuar, amb la indignació no n'hi ha prou

Aquest dos dissabtes de campanya m'he de “lligar” les mans a l'esquena per no escriure de “política” municipal. Si dissabte passat escrivia sobre música, avui ho faré a partir de referències de cinema i “literatura”. Dijous, en la sessió d'inauguració del 64 Festival de Cinema de Cannes, el director italià, de 70 anys, Bernardo Bertolucci va rebre el premi (la Palma d'or) a la seva carrera. Bertolucci ha dedicat el premi a qui, a Itàlia, s'indigna; perquè no tothom ho fa ni sap fer-ho i afegia “alguns encara saben resistir, criticar l'estat d'enorme anestèsia en que viu el nostre país, adormit quotidianament per la televisió. El dedico a tots aquells que encara no han cedit aquesta anestèsia”.

Arreu d'Europa, també a Catalunya, Stéphane Hessel (autor de 90 anys) ha sacsejat moltes consciències amb la seva obra “Indigneu-vos”; tornant a Itàlia, l'històric dirigent del Partito Comunista Italiano, Pietro Ingrao (de 96 anys), ha presentat un llibre de converses titulat “Indignarsi non basta”. Tal com ha escrit Jaume Bosch, cal destacar que dues persones d'edat avançada (superen els 90 anys), en uns moments com els actuals, marcats per la por al futur i els dubtes sobre com actuar, llencen un senyal de rebel·lia. Ambdues, amb diferencies ideològiques, van participar en la resistència contra el nazisme i contra el feixisme. Dues persones que es varen jugar la vida per aconseguir les llibertats democràtiques, enllacen des de la poruga Europa amb els joves de l’altra riba de la Mediterrània i de més enllà, joves que utilitzen les noves tecnologies i arrisquen la seva seguretat per aconseguir la democràcia que el nostre continent va conquerir durant el segle passat. I cal afegir que, en aquesta poruga Europa, torna l'odi, com explicava excel·lentment Josep Ramon Mora dijous passat en l'article titulat “No votis odi” (dilluns 23 ho lamentarem, i molt!). Però, ara i aquí, hi ha qui proposa que “tots fem Bages” i per això aquesta tarda, davant el Casino de Manresa, filmaran un video

Vivim temps difícils, que condueixen a l'indignació. El motiu més important, el de fons, és el que considera que “només” hi ha una única alternativa per sortir de la greu situació econòmica: la decideixen els “mercats” i l’han d'aplicar disciplinadament els “governs” que ens expliquen que cal retallar drets socials per poder tornar al punt en què ens trobàvem abans de la crisi sense entendre que la única solució és canviar el model. Avui, el repte és defensar el “modest” Estat del benestar que tant ha costat construir i posar les bases d’un nou model de desenvolupament sostenible. Ho podem fer en democràcia: aprofitem-la. Cadascú ha de trobar l’instrument amb el que més s’identifiqui: els partits d’esquerres i sindicats hauriem de fer un esforç per estar a l’alçada, per superar les insuficiències, perquè no són les úniques formes d’actuació però continuem sent indispensables. No som la finalitat, som un instrument per fer els canvis i les transformacions, per un nou impuls i una nova orientació als canvis socials, econòmics i ecològics que cal fer per superar el repte de la crisi. Aquest plantejament no és de curta durada: no s’esgota d’aquí al 22 de maig , el dia de les eleccions municipals. Necessita temps, espai i més i major acompanyament social. Més temps i més força per aprendre tots. Quan aspirem a transformar la realitat no n’hi ha prou amb explicar què volem fer; és tant o més important com ho volem fer. Els nous temps són els de les codecisions i els de les corresponsabilitats. Per tant volem i hem teixir aliances, relligar móns. La nostra acció i lideratge vol ser catalitzadora i d’aprenentatge constant. No tenim respostes per a tot, però sabem qui pot ajudar a tenir respostes: la mateixa ciutadania. Les persones volem raons, idees, ideals, no consignes. Que definim uns horitzons i objectius, unes perspectives que comencen avui però ens orienten per a demà. És el moment de les aliances col•lectives, cooperadores, solidàries.

Seguint el testimoni d'Stéphane Hessel, Pietro Ingrao o Bernardo Bertolucci: indignem-nos, però no ens quedem en la indignació. Avui hi ha motius més que suficients per a les accions col·lectives.

Un acord social i verd per ser una ciutat verda europea

5 de maig del 2011

”Aquesta ciutat sempre ha tingut una gran presència europea en les polítiques ambientals i la cohesió social”

L'eurodiputat Raül Romeva, acompanyat de Xavier Rubio, presenta la proposta d'ICV-EUiA Manresa 2020, ciutat verda europea

Raül Romeva, diputat al Parlament Europeu, ha estat el protagonista de la roda de premsa que la coalició ha realitzat aquest dijous 5 de maig. Tal com ICV-EUiA ha manifestat al llarg de la precampanya, el seu "repte principal és aconseguir, enfront la crisi, una sortida social, justa i sostenible per la ciutat i, sobretot, per les persones". Els ecosocialistes, comptant amb la presencia de l'eurodiputat, han presentat una nova proposta, plasmada en el seu programa: Manresa 2020, ciutat verda europea.

“A partir del projecte i procés de l'Anella Verda i Agrària, hem de desenvolupar un nou Pla Estratègic Manresa 2020, amb l’objectiu d’esdevenir una ciutat verda europea", ha explicat Xavier Rubio. "És una sort tenir avui amb nosaltres a Raül Romeva, persona coneixedora de les polítiques ambientals i que forma part del grup que més està innovant a nivell europeu, especialment pel que fa a polítiques ecològiques i nous models energètics", afegia el candidat a l'alcaldia de Manresa.

A més d'agrair la possibilitat de poder ser a Manresa en aquest inici de campanya electoral, Romeva ha expressat la necessitat d'un canvi de model energètic a nivell municipal, el qual solament serà possible si es pensa en clau europea. "Tenint en compte el moment de dificultats econòmiques que estem vivint, és bàsic i fonamental parlar de ciutats amb visió verda, renovades i sostenibles per a poder sortir de la crisi", ha afirmat l'eurodiputat. "Els municipis han de complir amb la proporció del 20-20-20, condició essencial i que des de cada poble i ciutat s'ha de veure. No estem parlant d'un caprici", ha expressat Romeva.

Aconseguir una nova estratègia activa per implantar mesures d’estalvi i d’eficiència energètica, canviar l’estil i el model de producció, el consum i la mobilitat col·lectiva són algunes de les prioritats d’ICV-EUiA. Rubio ha conclòs l’acte explicant que la prioritat econòmica de la coalició és la creació d’activitat i ocupació, la rehabilitació i construcció energètica d’habitatges i l’impuls de les energies renovables. “Durant aquesta legislatura hem demostrat, amb el Viver d’empreses, que una altra economia és possible. No parlem de projectes utòpics, parlem de realitats. D’altres ciutats com Terrassa, Girona, Vitòria o Freiburg (Alemanya) són exemples de ciutats on s’han impulsat polítiques des de l’esquerra verda”, ha explicat l’alcaldable manresà.