Vivim uns dies en que, els govern català de CiU i l'espanyol del PSOE, estan desenvolupant mesures conjunturals ofegats per la situació econòmica de Catalunya i Espanya i financera de totes les administracions. No és amb les retallades injustes del govern Mas ni amb les noves improvisacions de Zapatero que es milloraran la cohesió social i avançarà una economia més social, sostenible i mediambiental. Arribats a aquests límits, si no és ara, quan hi haurà els canvis de model energètic i de la fiscalitat?
El canvi de model energètic és el gran repte ecològic i econòmic que tenim plantejat. Com ens demostra el conflicte a Líbia, la nostra societat viu mitjançant un petroli tacat de sang! Dos terços de les importacions de l'Estat Espanyol són per la demanda de petroli i gas. Així l'alternativa són les energies renovables, un camí cap a la “independència” energètica. A Catalunya tenim sol, vent i biomassa suficients per passar de ser importadors d'energia a exportar-ne o, sobretot, per ser-ne autosuficients si ajustem els modes de transport cap als col•lectius. També cal trencar el monopoli de les companyies elèctriques, impulsant en el sector l'aparició de petits productors vinculats a instal•lacions de tamany mig i petit, que afavoreixin el consum prop de la producció i que operin en xarxa, generant ocupació estable i de qualitat. L'estalvi i l'eficiència energètics són l'altre gran primer pas per a un nou model energètic. El condicionament d'habitatges i edificis en general és una oportunitat d per una renovació sostenible del sector de la construcció i per impulsar un nou sector econòmic entorn de l'energia que generin, ambdós, ocupació estable i de qualitat. A més, l'estalvi i l'eficiència ens preparen per a un escenari futur en el qual l'energia serà més cara. Gran part de la comunitat científica, analistes i organismes internacionals, porten anys advertint i demostrant que les noves fases de la crisi econòmica mundial seran les de l’energia, causada per l’escassetat del petroli i els seus derivats, per les majors dificultats de l’extracció, pel creixement exponencial de la demanda per part dels països emergents i per la conseqüent pujada exponencial del seu preu. És el que es coneix amb el nom de Peak Oil. Aquesta amenaça demana que des d'avui ens preparem per al demà. Si no és ara, quan?
Per si ho desconeixeu avui en aquest article he adaptat el “Se Non Ora, Quando?” que portà milers de persones als carrers d'Itàlia el passat diumenge 13 de febrer
El canvi de model energètic és el gran repte ecològic i econòmic que tenim plantejat. Com ens demostra el conflicte a Líbia, la nostra societat viu mitjançant un petroli tacat de sang! Dos terços de les importacions de l'Estat Espanyol són per la demanda de petroli i gas. Així l'alternativa són les energies renovables, un camí cap a la “independència” energètica. A Catalunya tenim sol, vent i biomassa suficients per passar de ser importadors d'energia a exportar-ne o, sobretot, per ser-ne autosuficients si ajustem els modes de transport cap als col•lectius. També cal trencar el monopoli de les companyies elèctriques, impulsant en el sector l'aparició de petits productors vinculats a instal•lacions de tamany mig i petit, que afavoreixin el consum prop de la producció i que operin en xarxa, generant ocupació estable i de qualitat. L'estalvi i l'eficiència energètics són l'altre gran primer pas per a un nou model energètic. El condicionament d'habitatges i edificis en general és una oportunitat d per una renovació sostenible del sector de la construcció i per impulsar un nou sector econòmic entorn de l'energia que generin, ambdós, ocupació estable i de qualitat. A més, l'estalvi i l'eficiència ens preparen per a un escenari futur en el qual l'energia serà més cara. Gran part de la comunitat científica, analistes i organismes internacionals, porten anys advertint i demostrant que les noves fases de la crisi econòmica mundial seran les de l’energia, causada per l’escassetat del petroli i els seus derivats, per les majors dificultats de l’extracció, pel creixement exponencial de la demanda per part dels països emergents i per la conseqüent pujada exponencial del seu preu. És el que es coneix amb el nom de Peak Oil. Aquesta amenaça demana que des d'avui ens preparem per al demà. Si no és ara, quan?
Per si ho desconeixeu avui en aquest article he adaptat el “Se Non Ora, Quando?” que portà milers de persones als carrers d'Itàlia el passat diumenge 13 de febrer
rebutjant el primer ministre Berlusconi i proposant que és temps de ser totes i tots. Volem un pas que respecti a les dones", el lema que onejava sobre la Piazza del Popolo de Roma. També a Catalunya, si no és ara, quan caldra avançar més en la igualtat entre dones i homes? A http://www.donesambiniciativa.cat/ trobareu les propostes i la commemoraci・ del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Perqu・ encara que la lluita pels drets de les dones i per eradicar les desigualtats históriques, han provocat importants canvis tant en les lleis, com en les actuacions i les polítiques púliques, la igualtat real encara és un repte a assolir per la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada