El govern dels “millors” de Mas està aterrant a la realitat a marxes forçades. Quan llegiu això Mas ja haurà anat a la Moncloa a reunir-se amb Rodríguez Zapatero. La noticia, possiblement, serà que han acordat intentar millorar la situació financera de la Generalitat. Si el govern espanyol ha hagut de passar comptes a Alemanya i Europa, Mas ho haurà fet amb Zapatero repassant la seva política d’austeritat en la despesa però no en l’increment dels ingressos. Perquè l’austeritat es limita a reduir despesa en matèria social, en polítiques de salut (850 milions d’€), en seguretat (200 mossos menys del que estava previst), endarrerint la construcció d’equipaments educatius. Si segons Oriol Pujol la situació és tant difícil que perillaria el pagament de les nòmines al treballadors de la Generalitat, per què s’elimina l'Impost de Successions (i es deixa d’ingressar 400 milions d'euros l’any) o l’increment de l’IRPF a les rendes superiors als 100.000€ ? . Sense un canvi en les polítiques fiscals (on pagui més qui més té) no és possible el manteniment de les polítiques socials, una millor redistribució de la riquesa ni ajudar els sectors productius i de serveis més innovadors i sostenibles, que són els que poden crear millor riquesa i ocupació.
El govern dels “millors” ha necessitat l’anticicló per reconèixer que, la limitació de la circulació a 80 km/h als accessos de Barcelona, serveix per reduir la contaminació. CiU es troba atrapada en el que va dir, demagògicament, des de l'oposició i la realitat. I així la velocitat variable és eficaç contra la contaminació i la inseguretat viària. En teoria havia guanyat l’ala dura, el conseller d’Interior Puig; però la realitat científica, porta a ajornar la mesura durant l’anticicló, perquè sinó s’incrementaria la contaminació. I no passaria res si l’ajornament anticiclònic és permanent. L’anterior Departament de Medi Ambient i Habitatge va elaborar un “ Pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire a la regió metropolitana de Barcelona”, format per 73 mesures amb l’objectiu de reduir l’emissió de contaminants i ajustar els nivells de qualitat de l’aire als estàndards europeus. Aquest va rebre el suport dels experts i de la Unió Europea, per ser un instrument vàlid per complir els objectius de la UE per al 2020 en la lluita contra el canvi climàtic. Precisament aquest dies que tant s’ha parlat d’Alemanya, caldria fer una mirada de la presència transversal dels reptes mediambientals en tots els nivells de govern, gràcies a la presència ciutadana i política de l’ecologisme i el partit verd (www.gruene.de). Amb i sense anticicló!
Aquest article ha estat publica al diari Regió 7 el dimarts 8 de febrer de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada