dilluns, 28 de febrer del 2011
La prioritat és la inversió social, com les escoles
Avui ICV-EUiA-EPM celebrem a Barcelona la Convenció programàtica de les municipals 2011 (www.inicativa.cat). El debat i les propostes estan articulades entorn tres grans eixos: les polítiques de drets i cohesió social; una nova societat i economia ecològica; un canvi de model de la democràcia local, amb més i millor codecisió i corresponsabilitat. Des dels ajuntaments hem de continuar garantint i millorant les polítiques per l’equitat, contra l’exclusió social i la pobresa; l’accés universal a serveis públics d’ocupació, formació, socials, sanitaris, educatius i culturals. Cal gestionar amb rigor els recursos públics en uns temps difícils per a totes les finances, sobretot per les locals. Però allò principal és prioritzar les polítiques socials i les estratègies de canvi de model, cap a la sostenibilitat ambiental i la generació d’una nova economia, nova ocupació i projectes empresarials innovadors. Aquestes polítiques, les socials i les de canvi sostenible i econòmic, no són despeses sinó inversions de present i futur.
En nom de les polítiques d’austeritat per reduir el dèficit i l’endeutament de les administracions públiques no es pot reduir l’Estat de Benestar, amb el corresponent increment de les desigualtats socials i del risc d’exclusió de part important de la ciutadania. Això és el que està fent el govern de CiU, el que proposava “una Catalunya millor”. El govern de Mas està anunciant el que no farà, en especial, les retallades en drets bàsics com la salut mitjançant l'aturada de les obres en 14 centres sanitaris públics. Però com es pretén retallar en 850 milions la inversió en salut pública i, a la vegada, portar a terme la deducció d'impostos per aquells que es paguen la sanitat privada per via d'una mútua? I com potser el moment de renunciar a 400 milions d'euros d'ingressos provinents de les grans fortunes que paguen l'impost de successions i alhora retallar un 20% el pressupost d’Ensenyament? En aquest punt és allò que està passant a Manresa. Dijous la Consellera Rigau no va resoldre cap de les incerteses importants que el seu Departament ha generat, entre d’altres, sobre les construccions de les noves escoles de primària de Valldaura i nova Flama i l’institut definitiu de Cal Gravat; com sense resoldre la problemàtica d’un possible tercer P3 a l’Escola La Sèquia. Totes aquestes qüestions reberen el suport unànime del Ple de l’Ajuntament de Manresa el 17 de gener passat, acords que la diputada Massana i el grup parlamentari d’ICV-EUiA ja han traslladat i es continuarà insistint.
La ciutadania allò que reclama i necessita és solucions i entesa entre les administracions. Des d’ICV-EUiA entenem que, de la bona interlocució entre administracions depèn la bona qualitat del nostre sistema educatiu i que els ajuntaments tenen un paper fonamental, en coneixement de les necessitats, en la demanda d’inversions i en l’estructuració d’una oferta educativa de qualitat. En el moment que vivim l’educació és, més que mai, l’espai per reduir les desigualtats, assolir l’èxit escolar per a tothom i canviar cap una societat i economies cooperadores.
Aquest article va ser publicat al diari Regió 7 dissabte 26 de febrer de 2011dissabte, 19 de febrer del 2011
El treball, el lideratge, l'estratègia per les persones i la ciutat
Xavier Rubio: “El nostre lideratge en el treball per les persones i l’estratègia per la ciutat és la garantia de que podem seguir transformant Manresa”
El candidat a l’alcaldia de Manresa a les properes eleccions municipals, Xavier Rubio, va fer dijous 17 de febrer balanç de la feina feta per ICV-EUiA al govern manresà des de l’any 1995 acompanyat pels anteriors alcaldables ecosocialistes, Josep Ramon Mora i Núria Sensat.
La sala polivalent del teatre Kursaal de Manresa es va omplir, dijous 17 de febrer, en l’acte de balanç de l’acció de govern d’ICV-EUiA, de tota l’etapa de governs d’esquerres, des de 1995. Els tres alcaldables ecosocialistes des de llavors, Josep Ramon Mora, Núria Sensat, i el de les eleccions municipals del proper mes de maig, Xavier Rubio, van fer un repàs de la feina feta dins el govern. La diputada al Parlament de Catalunya,
Laura Massana, que va presentar l’acte va explicar que “els nostres tres regidors durant aquests anys són diferents en les maneres de ser i treballar però han tingut uns ideals comuns que han contribuït a transformar la ciutat de Manresa”. Per la seva banda, Josep Ramon Mora i Núria Sensat van assegurar que “aquests 16 anys de govern d’esquerres a Manresa han estat un dels períodes més importants per la ciutat” i durant els que “ha quedat demostrat que la ciutat ha avançat i avança amb projectes col·lectius”.
Xavier Rubio, el candidat a l’alcaldia de Manresa a les properes eleccions municipals, va assegurar que “davant d’aquells que creuen que en un Ajuntament només es gestiona, nosaltres hem fet i volem fer polítiques de transformació d’esquerres i ecologistes”. Rubio va explicar que “aquesta transformació es fa fruït d’uns valors, i nosaltres hem pres partit. Hem escollit treballar per la major part de la societat, les classes populars i mitjanes”.
Fent balanç d’aquesta legislatura que acaba, Rubio va assegurar que “hem afrontat la major crisi econòmica dels darrers 50 anys des del valor màxim de la cohesió social, creant el pla i la xarxa per la inclusió social; augmentant en més del 50% el pressupost d’ocupació, formant a més del 50% d’usuaris i aconseguint que el 25% trobi feina; o creant un dels primers d’economia social de l’estat que en 3 mesos ha generat 90 llocs de treball entre directes i indirectes”.
Rubio va assegurar que “la feina feta, des del lidertage en treball per les persones i l’estratègia per la ciutat durant aquests anys és la millor garantia de les transformacions que volem i podem fer en el futur”. Pel que fa el futur Rubio va remarcar que “davant d’interessos molt particulars, nosaltres, sense por, apostem pels projectes col·lectius, en benefici de la Manresa de tothom”.
dilluns, 14 de febrer del 2011
El moment dels projectes i respostes comuns als nous reptes
A poc més de 3 mesos de les eleccions municipals, enfront als silencis, les absències i els retrets, és el moment d’explicar que prenem la iniciativa de la pre-campanya. ICV-EUiA pretén formar el millor govern per fer majors polítiques socials, mediambientals i ciutadanes. Volem governar per a tothom davant tanta fragmentació, dispersió i interessos molt particulars; enfront aquestes ja estem proposant respostes globals i col·lectives. Des d’ICV estem escoltant i explicant-nos, per forjar els acords i els projectes, que responguin als nous reptes que tenim la ciutadania i Manresa. Ara és un moment d’aliances col·lectives, cooperadores, solidàries; que hem de construir molts. I per això cal continuar aprenent, del dia a dia i la quotidianitat, d’una societat civil que fa molt i bé, a la qual cal escoltar més i millor. Això és el que continuem constatant del contacte, per exemple, amb les AMPES de la ciutat. Però també, cal trobar acords amb agents amb els quals no sempre hem coincidit i ni sempre hi coincidirem amb tot. Per això aquesta setmana (junt amb Víctor Marcos, Alcaldable d’ICV de St Joan de Vilatorrada) hem respost amb rapidesa a la seva invitació i hem debatut amb la Cambra de Comerç les seves propostes; així ells compartiren la nostra proposta d’acordar un consens entorn les infraestructures de transport col·lectiu i en la concertació de la reactivació econòmica i social del territori. Un avenç en els projectes comuns que hem d’acordar.
I també ara, quan cal fer front a nous reptes per respondre’ls, és necessari fer balanç per seguir avançant. Dijous vinent a les 20h, a la sala polivalent del teatre Kursaal, “Fem balanç per seguir avançant” (http://verdintensroigences.blogspot.com). I ho faré acompanyat dels anteriors Alcaldables d’ICV, Josep Ramon Mora (1991,1995,1999) i Núria Sensat (2003, 2007), com a mostra de la trajectòria comuna i de la capacitat contrastada de transformació positiva de la ciutat des de 1995. Considero que , des de llavors fins ara, hem fet molta més feina que la de la força electoral que representem. Hem posat al servei de la ciutat la nostra capacitat contrastada de la bona feina feta: en Educació i Serveis Socials abans de 2003; en Dona, Participació, el Pla Estratègic, Solidaritat i Ocupació des de 2003; en Esports i en Inclusió i Economia Social des de 2007.
Aquesta trajectòria és una garantia de majors i millors canvis ciutadans, socials i ecològics. I així, voldria puntualitzar el titular del Regió 7 d’ahir divendres sobre “ICV manté l’aposta pel tripartit”. Nosaltres considerem que per governar els nous reptes cal renovació de persones, propostes i de maneres de fer. I això és el que nosaltres fem i volem en possibles pactes; ni renunciem ni descartem cap pacte de govern per després de les municipals. L' únic que no farem serà un pacte “antinatural”, que sigui contrari a fer les majors millors i polítiques socials, mediambientals i ciutadanes. Anem sense por davant els que vulguin interessos particulars, fragmentats; anem a favor dels projectes col·lectius.
Aquest article el va publicar el diari Regió 7 dissabte 12 de febrer de 2011divendres, 11 de febrer del 2011
Fem balanç per seguir avançant
Benvolgut amic, benvolguda amiga
Ara, quan falten poc menys de 3 mesos per les eleccions municipals de maig, pensem que és bo fer balanç i tenir memòria.
I no només per debatre sobre els darrers 4 anys, sinó també, per analitzar la transformació que des del govern hem desenvolupat i
les actuacions fetes des de l’any 1995 fins avui. Perquè la nostra voluntat és donar millors respostes d’esquerres, més justes i participades,
als nous reptes que tenim les persones i Manresa com a societat i ciutat.
Per tot això et convido a participar el proper dijous 17 de febrer a l’acte MANRESA 1995-2011. FEM BALANÇ PER SEGUIR AVANÇANT,
així com facis difusió del mateix a les persones interessades en el present i futur de la nostra societat i ciutat.
L’acte el celebrem a les 20h a la Sala Polivalent 1 del Teatre Kursaal (entrant al teatre al segon pis –sobre el restaurant-).
Xavier Rubio Cano,
candidat d’ICV-EUiA a l’Alcaldia de Manresa
dimarts, 8 de febrer del 2011
L’anticicló porta a la realitat el govern dels “millors”
El govern dels “millors” de Mas està aterrant a la realitat a marxes forçades. Quan llegiu això Mas ja haurà anat a la Moncloa a reunir-se amb Rodríguez Zapatero. La noticia, possiblement, serà que han acordat intentar millorar la situació financera de la Generalitat. Si el govern espanyol ha hagut de passar comptes a Alemanya i Europa, Mas ho haurà fet amb Zapatero repassant la seva política d’austeritat en la despesa però no en l’increment dels ingressos. Perquè l’austeritat es limita a reduir despesa en matèria social, en polítiques de salut (850 milions d’€), en seguretat (200 mossos menys del que estava previst), endarrerint la construcció d’equipaments educatius. Si segons Oriol Pujol la situació és tant difícil que perillaria el pagament de les nòmines al treballadors de la Generalitat, per què s’elimina l'Impost de Successions (i es deixa d’ingressar 400 milions d'euros l’any) o l’increment de l’IRPF a les rendes superiors als 100.000€ ? . Sense un canvi en les polítiques fiscals (on pagui més qui més té) no és possible el manteniment de les polítiques socials, una millor redistribució de la riquesa ni ajudar els sectors productius i de serveis més innovadors i sostenibles, que són els que poden crear millor riquesa i ocupació.
El govern dels “millors” ha necessitat l’anticicló per reconèixer que, la limitació de la circulació a 80 km/h als accessos de Barcelona, serveix per reduir la contaminació. CiU es troba atrapada en el que va dir, demagògicament, des de l'oposició i la realitat. I així la velocitat variable és eficaç contra la contaminació i la inseguretat viària. En teoria havia guanyat l’ala dura, el conseller d’Interior Puig; però la realitat científica, porta a ajornar la mesura durant l’anticicló, perquè sinó s’incrementaria la contaminació. I no passaria res si l’ajornament anticiclònic és permanent. L’anterior Departament de Medi Ambient i Habitatge va elaborar un “ Pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire a la regió metropolitana de Barcelona”, format per 73 mesures amb l’objectiu de reduir l’emissió de contaminants i ajustar els nivells de qualitat de l’aire als estàndards europeus. Aquest va rebre el suport dels experts i de la Unió Europea, per ser un instrument vàlid per complir els objectius de la UE per al 2020 en la lluita contra el canvi climàtic. Precisament aquest dies que tant s’ha parlat d’Alemanya, caldria fer una mirada de la presència transversal dels reptes mediambientals en tots els nivells de govern, gràcies a la presència ciutadana i política de l’ecologisme i el partit verd (www.gruene.de). Amb i sense anticicló!
Aquest article ha estat publica al diari Regió 7 el dimarts 8 de febrer de 2011divendres, 4 de febrer del 2011
De les caixes d'estalvis a la banca... ètica!
El govern espanyol ha engegat un procés que pot suposar l’eliminació total de les Caixes d’Estalvi i, en especial, de la seva funció social. I es farà ara, quan és més necessària la funció social de suport al teixit econòmic i social que han complert les Caixes en els seus territoris d'origen i d'actuació.
La principal especificitat i diferència de la crisi econòmica de Catalunya i Espanya és el molt alt nivell d’endeutament de les economies familiars i de les empreses, junt a la baixa capitalització d’aquestes. Però, també, ho és per un sistema financer, amb una enorme dependència externa i que s’ha dedicat a inversions d’alt risc que no li pertocaven, especialment en el cas de l’activitat immobiliària. On eren el Banc d’Espanya (i el seu Governador l'inefable MAFO) quan en tots aquells anys, les entitats financeres (bancs i Caixes) van abusar de les inversions immobiliàries d’alt risc i, alhora anaven reduint les seves ràtios de solvència? Com que la conjuntura econòmica i els “indicadors” eren molt favorables es negaven, tant la bombolla immobiliària com el sobrendeutament amb l’exterior. El Banc d'Espanya i MAFO van optar per l’actitud de “no intervenir”, fent deixadesa de les seves obligacions. Per tant, amb quina legitimitat pretenen presentar-se ara com “la mà ferma i responsable” que establirà nous criteris que garanteixin la viabilitat futura del conjunt del sistema que “permeti que els mercats internacionals recuperin la confiança en el sistema financer espanyol”? Cap ni una. El govern espanyo ha defugit una imprescindible reforma de tot el conjunt del Sistema Financer i ara s’entesta a dir que, només, cal reformar les Caixes d’Estalvi; tot deixant de banda les entitats bancàries a les quals se’ls hi estableix unes premisses molt més “toves” i, per tant, fàcilment assolibles, com a mínim per les grans entitats bancàries existents actualment (sobretot Santander i BBVA). I l'oligopoli bancari espanyol d'aquests dos grans bancs s’estendrà sobre allò que fins ara dominen les Caixes, deixant, però, espai al nou CaixaBank.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
