El 29 de setembre... VAGA GENERAL! El 30 alternatives!

Aquesta setmana des d’ICV-EUiA hem fet present, tant a les instititucions com a les empreses i a pobles i ciutats la VAGA GENERAL del 29-S. Com diputada al Parlament català; així dimecres, en el darrer ple de la legislatura, vaig demanar al govern que “faci tot el que calgui” per a que es respecti el dret a vaga del treballadors-es, tot fent públic, una vegada més, el suport d’ICV-EUiA a la vaga convocada pels sindicats. Com a ciutadans i polítics a pobles i ciutats (ahir a Solsona, avui a Berga, demà a Sallent, dimarts a Manresa) i empreses, com ahir divendres a DENSO al costat de Joan Herrera, secretari general d’ICV, diputat al Congrés que l dijous 9 de setembre votà en contra la reforma laboral i com a candidat a President de la generalitat per ICV-EUiA. Moltes de les persones que farem vaga, no haguéssim volgut haver d’arribar a la vaga general; durant mesos i, ja anys, s’ha estat treballant un acord negociat que servís de veritat per reduir l'atur, crear ocupació estable i de qualitat i fer, determinades, empreses competitives; també s’ha deixat clar, des del començament, que hi hauria mobilització si es plantejaven retallades en la protecció social i en els drets laborals de la gent treballadora . Doncs bé s’ha hagut d’arribar a la vaga general, just quan s’acompleixen els dos anys exactes del moment en el capitalisme neoliberal s’escolà per les clavegueres de Wall Street; però que si ha sobreeixit –que no refundat- ha estat gràcies a les “ajudes” públiques als bancs (que mai socialitzen beneficis i sempre pèrdues) i a la retallada dels estats del benestar!.
Des d’ICV-EUiA ja fa mesos que insistim en què la crisi econòmica de Catalunya i Espanya és específica i diferenciada de la crisi mundial. Una crisi “pròpia” necessita una resposta específica del Govern de l’Estat. Nosaltres així ho hem reclamat i així ho plantegem, amb propostes concretes. A partir del 30 de setembre només quedarà com opció de futur crear una base sòlida per caminar cap a un nou model econòmic i nou model productiu, que situï l’economia catalana i espanyola en condicions estructurals per sortir reforçada de la crisi i amb garanties, sobretot a llarg termini. Això és tot el contari del que ha fet el govern del PSOE abocant la ciutadania a la VAGA GENERAL: elevar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i augmentar el període de càlcul de la pensió . Una mesura que és una retallada de drets socials i de l’Estat de Benestar. La prioritat no és retallar drets socials, sinó crear ocupació, augmentar els ingressos de l’Estat reorientant la política fiscal, fer pagar més impostos als rics. Si fins el 2007 l’economia espanyola va assolir un fort creixement, superior a la mitjana europea, ho va fer com un gegant amb peus de fang; ara, reincidir en les causes que han generat la crisi no és la solució. Davant d’això, es continuen defensant les velles receptes per crear ocupació la major flexibilitat del mercat de treball i un abaratiment de l’acomiadament i dels costos laborals en general. ICV-EUiA afirmem que desregular el mercat de treball és incompatible amb l’aposta per incrementar la productivitat,; en canvi cal la contractació estable, la formació i la qualitat dels treballadors/es com l’element central del nou model de creixement econòmic i del sistema de relacions laborals i amb independència de la mida i sistema d’empresa. L’avenç cap a un model productiu i laboral solidari i amb drets socials per als treballadors/es i una reforma acordada de la negociació col·lectiva entre empresaris i sindicats per afavorir un entorn competitiu a les empreses és el que permetrà, a tothom, sortir de la crisi.

Esquerra, ecologia i llibertat!

Avui, a Barcelona, la coalició ICV-EUiA aprovem la nostra proposta programàtica i de govern, titulada ESQUERRA, ECOLOGIA I LLIBERTAT. Ho fem valorant les grans passes endavant que Catalunya ha fet amb el Govern d’esquerres,després de 23 anys de govern de la dreta, en les polítiques socials, d’habitatge, de medi ambient i sostenibilitat, sanitàries, educatives i en les polítiques de seguretat. Fins i tot el sostre d’autogovern és més alt, tot i la sentència del Tribunal Constitucional. En definitiva, en aquests anys de govern d’esquerres que ha impulsat ICV i EUiA la construcció social i nacional de Catalunya ha avançat com mai.
ICV i EUiA hem impulsat aquests canvis, liderant les polítiques d’habitatge, de medi ambient, de seguretat pública, de memòria històrica, de pau i de participació. Ho hem fet amb rigor i responsabilitat; i també amb coherència, que ens ha portat, en algunes ocasions i quan ha calgut, a mostrar les nostres discrepàncies dins del Govern, com ara per evitar la supressió de l’impost de successions, defensar el servei públic en la Llei d’educació. En alguns casos,hem aconseguit redreçar l’objectiu inicial de PSC i ERC, com en el cas de la Llei de successions, que finalment es manté per als qui més tenen, o aconseguint un increment de l’IRPF a les rendes més altes. Tant d’una manera com d’una altra, però, sempre hem estat la veu de la gent d’esquerres i ecologista al Govern, de totes aquelles persones que el 2006 ens van donar la seva confiança.
Avui, als inicis del segle XXI i a les portes de les eleccions del 28 de novembre, s’ha d’enfrontar tres grans reptes: 1) la crisi econòmica que, amb més de 600.000 persones aturades, i l’ecològica, que provoca el canvi climàtic, i psen de manifest l’esgotament de l’actual model productiu; en segon lloc, la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el debat obert sobre el futur del país; i en tercer lloc, el creixent sentiment d’allunyament i de desconfiança de bona part de la ciutadania envers la política. El que necessitem, doncs, és mobilitzar totes aquestes energies per impulsar el progrés social, ecològic i nacional del nostre país. I, per això, cal un nou impuls de les polítiques d’esquerres i ecologistes a Catalunya. No podem tornar enrere, al passat, amb governs de dretes i polítiques conservadores, que són les que arreu del món estan retallant drets socials, impedeixen fer front al canvi climàtic i protegeixen els interessos dels poderosos. I que, a Catalunya, van portar-nos a l’estancament del nostre autogovern i a la dependència de la dreta espanyola més centralista i reaccionària.
ICV i EUiA, l’esquerra verda i transformadora, ens presentem a les eleccions al Parlament de 2010 amb un projecte basat en els valors i les propostes de l’esquerra, l’ecologia i la llibertat. Valors com la justícia social, la sostenbilitat, l’ètica, la transparència i la participació. A les eleccions es confronten projectes d’esquerres i de dretes. Però, també, les polítiques ecològiques i modernes versus les polítiques productivistes i antigues; i també la llibertat enfront de la política de la por (a l’immigrant, a les diferents opcions sexuals, etc.). En definitiva, s’enfronten les polítiques del passat, que representa clarament la dreta, CiU i PP, però també sovint el PSC quan defensa polítiques econòmiques liberals i productivistes; i les polítiques de futur, d’esquerres i ecologistes que representa ICV-EUiA. És necessari que la gent d’esquerres i ecologista, que la gent progressista, es mobilitzi. No podem caure en la resignació ni en el conformisme. Hem de guanyar el futur i fer que Catalunya sigui un dels països, a escala social, ecològica i nacional, més avançats d’Europa. Tothom hi és convidat.

Som una Nació i Nosaltres continuarem decidint !

Quins temps aquests en que cal lluitar per les coses evidents! Dijous el sistema de treball i prestacions socials ha estat escapçat amb l’aprovació de la reforma laboral pel PSOE i l’abstenció còmplice de CiU! Ja ens hi dedicarem altres dies, ja que avui cal dir a força que , tamb é, l’autogovern de Catalunya ha sofert la major agressió de tot el període democràtic i obre una crisi constitucional sense precedents, degut a la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut d’Autonomia del 2006. La relació entre Catalunya i Espanya està en qüestió perquè el Tribunal Constitucional s'ha convertit en un actor polític ; una sentència que tot ho canvia, i que si ha estat possible és pel xantatge del PP, però també per la passivitat del PSOE.
Des d’ICV proposem un full de ruta compartit que ens permeti canviar l'statu quo i a la vegada fer-ho de forma àmplia i compartida. El conflicte cal situar-lo entre Catalunya i l’Estat, no a dins de la societat catalana; per això cal buscar el mínim comú denominador. Per això és important defugir tant la resignació com el maximalisme, i cal evitar tant un autonomisme de curta volada com les fugides endavant que no ens porten enlloc. Tot és més complex. Hem iniciat un nou procés històric, sí, però el desenllaç del qual no serà immediat.
El full de ruta, el pla que proposem té tres punts: recuperar tot l’Estatut, plantejar un pacte federal i posar en marxa els mecanismes per exercir el dret a decidir en cas de negativa de l’Estat a cercar una solució constitucional pels mecanismes establerts. Sempre hem dit que l’Estatut no era el punt d’arribada del nostre horitzó nacional, sinó un pas més. Però volem tot l’Estatut, tant com sigui possible, amb els mecanismes jurídics i polítics que permet l’actual marc. Cal impulsar, a les Corts Generals, una llei per a la millora de l’autogovern que permeti restablir preceptes afectats per la sentència, així com un acord polític que garanteixi el respecte per les competències de la Generalitat tal i com estaven definides a l’Estatut. Però no en tenim prou: per recuperar tot l’Estatut, només es pot fer a través de la reforma de la Constitució. Per ser coherents amb el mandat estatutari i fidels al mandat popular que va aprovar l’Estatut cal plantejar la reforma de la Constitució. Només amb la reforma és possible el reconeixement de la diversitat nacional de l’Estat, la igualtat de drets i deures de les quatre llengües oficials, la descentralització efectiva de la justícia, una distribució de les competències que garanteixi realment les competències autonòmiques, o un Senat que sigui una veritable cambra de representació territorial. Per tant el camí per recuperar tot l’Estatut és una reforma de la Constitució en un sentit federal i plurinacional. Així la propera legislatura plantejarem al conjunt de les forces polítiques el debat sobre la proposta de reforma federal de la Constitució, amb l’objectiu de presentar una proposta de reforma a les Corts Generals, tal com preveuen els articles 87 i 166 de la Constitució. I la reforma ha de reconèixer el dret a l’autodeterminació. És a dir, l’establiment d’un procediment previst constitucionalment i establert legalment per regular l’exercici del dret a decidir, els mecanismes de decisió i pacte en cas que un membre de la federació vulgui modificar les relacions amb l’Estat o la independència. En definitiva, l’objectiu d’ICV és que Catalunya esdevingui Estat, en el marc d’un Estat federal plurinacional. Estat en el sentit que té poder polític, i no només capacitat d’administrar; Estat en el sentit que comparteix sobirania amb la Federació. Si la resposta a obrir el procés de negociació de la reforma constitucional és negativa, les forces polítiques catalanes estaríem plenament legitimades per impulsar l’exercici del dret a decidir. Si no és possible una sortida política, jurídica i constitucional s’haurà constatat, definitivament, la impossibilitat de resoldre el conflicte obert per la sentència a través dels mecanismes actualment previstos i serà necessari donar veu a la ciutadania per decidir el camí a emprendre. Però no compartim la concepció que equipara, només, el dret a decidir a un plebiscit a favor de la independència, sinó que l’entenem com un procés social i polític de deliberació i decisió sobre una pluralitat d’opcions: el manteniment de la situació actual, esdevenir Estat en un Estat federal i la independència. Evidentment, donat el cas, ICV defensaria l’opció d’esdevenir Estat en un Estat federal. En aquest sentit la nostra referència és la sentència de la Cort Suprema del Canadà de 1998, que ve a dir que el dret a l’autodeterminació, malgrat no estar legalment regulat, té força democràtica, és una exigència democràtica legítima. Per principi democràtic l’Estat no podria negar-se a negociar davant d’una majoria clara. Però ni la secessió ni el manteniment de la situació actual no es poden imposar unilateralment. És necessari negociar i pactar.

Laura Massana i el Comú del Solsonès

Avui dissabte 4 de setembre de 2010 és un dia històric per ICV: per primera vegada celebrem el nostre Consell Nacional a la nova seu del passatge del Rellotge (en plena Ciutat Vella de Barcelona, entre el carrer Escudellers i la plaça George Orwell). I des d’ICV del Bages, Berguedà i Solsonès també hi contribuirem per dos motius que us explico a continuació.
D’una banda avui, ICV, ratificarà l’Acord entre El Comú del Solsonès (ECS) i ICV, que l’Assemblea d’El Comu aprovà el passat 12 de juny a La Coma i la Pedra i que signaren, el passat 12 de juliol Joan Herrera (secretari general d’ICV) i Quico Riu (com un dels dos co-coordinadors d’el Comú); ho feren precisament a la històrica seu d’ICV al carrer Ciutat en l’últim acte “oficial” que allà s’hi celebrà. Que diu aquest acord? Doncs que ECS i ICV, des del reconeixement i el respecte mutus, venim treballant conjuntament des de fa anys en l’àmbit de la política municipal i en la perspectiva territorial de la Catalunya central. Una història que ja té més d’una quinzena d’anys des de la relació amb el Fòrum d’Aprofundiment Democràtic de Solsona; a més a més, en els àmbits de la política nacional catalana té la particularitat i la riquesa de la relació amb les dues organitzacions territorials d’ICV: la de les Terres de Lleida i la de la Catalunya Central. I partir d’aquest balanç i bagatge positiu les dues organitzacions hem valorat la necessitat d’enfortir aquesta relació i intensificar encara més el nostre treball conjunt , amb la voluntat d’enfortir l’espai polític que compartim i representem al Solsonès i a Catalunya. Per tot això formalitzarem una coalició per a les properes eleccions municipals de 2011; i entre molt altres aspectes, aquesta relació consolidada, s’expressa també amb el compromís de treballar conjuntament en tots els àmbits de representació política i institucional (municipal, comarcal, Diputació/Vegueria, català, espanyol i europeu), per la transformació social i un millor i major horitzó nacional . Per molts ha estat un honor i un plaer haver pogut aprendre des de fa molts anys de la feina i l “l’esperit comuner” de treball, alegria i saber fer de la gent primer del Fòrum i després també, del conjunt d’El Comú del Solsonès des de 2003. Des del sentit i pel bé comú!
I avui també, el Consell nacional d’ICV, aprovarà els primers llocs de les llistes per les eleccions al Parlament de Catalunya. I així, en l’encara circumscripció de Barcelona, la persona de la Catalunya Central en millor posició (millorant el nº 9 de 2006) serà l’actual Diputada Laura Massana i Mas, sallentina i manresana. Aquesta millor posició, de sortida i amb arribada segura a l’escó, representa un reconeixement personal a la seva tasca realitzada durant aquest anys, al Parlament i també –i sobretot- fora del Parlament, així com al treball col·lectiu d’ICV de la Catalunya Central. És difícil resumir en poques paraules aquí la feina feta, però la Laura Massana ha fet una intensíssima tasca legislativa, de seguiment i impuls del qran àmbit de la Política Social amb majúscules; a vetllat, amb visió territorial per les infraestructures (tren-tram Bages) i per inversions, serveis i equipaments adreçats a les persones, amb el gran exemple de la resolució raonable de la problemàtica del barri de l’Estació de Sallent; i sobretot ha estat la diputada que ha treballat al costat dels treballadors/es (i empreses) afectats per EROs, tancaments, cercant solucions, ajuts, programes i projectes (impulsant als Departaments de Treball i Innovació) bé per mantenir treballs i empreses, bé, poder tirar endavant. La Catalunya Central i ICV continuarem tenint al Parlament una dona bagenca, treballadora pels canvis social, territorial i nacional.

Cap una nova cooperació, més transformadora!

Manresa compta, des d’octubre de 1995, del Consell Municipal de Solidaritat, el més antic dels consells sectorials de participació ciutadana. Precisament, a partir del dijous 30 de setembre, ho commemorarem en la 16ena edició de la Manresa Solidària, enguany sota el lema de “Davant les desigualtats, FEM UN MÓN PER A TOTHOM. 15 anys construint Solidaritat” i així us convido a buscar-ne més informació a www.florssirera.org i www.ajmanresa.cat .
DIMECRES 21, XERRADA 19:00h: Sala d’Actes del Centre Cultural El Casino “Cooperació per al desenvolupament des d’una perspectiva local” Amb: Eduard Ballester, coordinador de la FCONGD.
DIMECRES 28, XERRADA 19:00: Sala d’Actes del Centre Cultural El Casino Com fer una política pública de cooperació més participativa i coherent. Amb: Toni Royo, tècnic de participació de la FCONGD.

Arribem a la quinzena edició de la Manresa Solidària, de nou amb un mes de durada, des de dimarts 29 de setembre a dijous 29 d’octubre. I ho fem amb unes activitats organitzades per les ONG’s, el Consell Municipal i la regidoria de Solidaritat , que combinen la reflexió, debat i sensibilització amb l’acció. També és important destacar el treball de coordinació amb les regidories de Cultura, Inclusió Social i Medi Ambient i la col·laboració amb entitats com l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana i el Centre d’Interpretació de l’Aigua.
La Manresa Solidària d’enguany continua, per si no ho recordàveu, amb la temàtica iniciada l’any passat: davant d’una crisi que és “global” calen propostes, idees i accions per fer possible una resposta tant al “Nord” com al “Sud” planeta. Amb diferències, però ja que durant el darrer any els milions de persones que pateixen la fam i la pobresa extrema al “sud” han passat de 800 a 950 . Per contra en la darrera sessió del G-8 del passat juliol els caps d’estat més poderosos han decidit “combatre la fam al món” amb una mil·lèsima part d’allò destinat a “rescatar” el sistema financer internacional en el darrer any ... Davant d’això que cal fer? Doncs de la societat civil, des de pobles i ciutats, continuar treballant per transformar el món. Així el dissabte 3 d’octubre a la plaça de St Domènec i amb la XV Fira d’ONGs de Manresa, podreu trobar les persones i entitats que, des Manresa i el Bages, intenten transformar “sud i nord”. Podreu conèixer els projectes de sensibilització i cooperació sobre Desenvolupament Sostenible, Salut, Educació, lluita contra la pobresa i la fam, Cultura de la Pau i Antimilitarisme amb els que les entitats i el Consell Municipal de Solidaritat, pretenem globalitzar la solidaritat. També el dissabte 17 d’octubre, de nou al Palau Firal en el marc d’Ecoviure, l’XI Fòrum de Solidaritat presentarà i debatrà iniciatives socials i solidàries que pretenen posar les bases per uns nous models socials, locals i globals, més equitatius, sostenibles i participatius.
La XVena Manresa Solidària us convida a participar de les seves activitats, convençuts i convençudes que un altre món més just és possible si hi continuem treballant per assolir-lo.