Quan escric aquest article (ahir divendres 20 d’agost) encara no es sabia la data de les eleccions del Parlament de Catalunya, però potser que siguin el diumenge 24 d’octubre, per tant avui faltarien dos mesos i 3 dies. D’aquí a llavors tindrem l’oportunitat de fer balanç “gruixut” del conjunt de la legislatura i de les propostes pels propers anys. Per això avui volia dedicar aquest espai, ja que no vaig poder fer més a prop de l’65 aniversari de les bombres atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d’agost), per explicar quelcom que fa de Catalunya un refernt mundial en polítiques de foment de la Pau: la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau. (www.gencat.cat/icip/cat/index.html)
Catalunya sempre ha destacat pel seu compromís pacifista que s’ha posat de manifest en nombroses ocasions, la més recent i sonada, el 2003, contra la guerra de l’Iraq. I compta amb un ampli i dinàmic moviment per la pau. Però li faltaven suports i referents institucionals. Des d’ICV-EUiA teníem la voluntat que també des del govern de la Generalitat es promogués decididament la pau i els drets humans. Per això vàrem impulsar la creació d’un organisme nou específicament dedicat al tema: l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). L’ICIP és la primera institució pública d’aquestes característiques a l’Estat espanyol. Entre les seves finalitats es troben promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau en el món. L’ICIP compta entre les seves atribucions la formació de persones per a la intervenció en el terreny, l’observació i la mediació de conflictes. I també col·labora amb institucions i xarxes internacionals similars.
Fins ara es donava suport puntual a les iniciatives de la societat civil, però no existia una iniciativa pròpia de l’administració. Ara es crea aquest ICIP, amb finançament públic però independent, de manera que suma amb la societat civil i suposa un nou instrument en la promoció de la pau. La seva actuació se centra en tres eixos: 1) Recerca. Anàlisi de conflictes i de processos de pau, seguretat humana, resolució i transformació de conflictes, actors de pau, en especial incidència en el moviment per la pau) que permeti transferència de coneixements i assessorament a les administracions, universitats, empreses i societat civil.; 2) Formació i difusió en cultura de pau, la no violència i la resolució pacífica de conflictes; 3) Construcció de pau i prevenció de conflictes violents, amb la identificació de les àrees geogràfiques i conflictes de les principals aliances, xarxes i socis, per tal de desenvolupar programes orientats a prevenir, gestionar, resoldre i transformar conflictes violents.
L’ICIP té una llarga i extensa llista de persones que han treballat històricament per tal que existís a Catalunya. I , així mateix, cal fer esment de l’organisme i l’equip que ha treballat intensament per fer-lo possible i en especial del seu director: l’Oficina per la promoció de la Pau i els Drets humans del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i l’igualadí Xavier Badia i Cardús, treballador incansable per la justícia social i la pau global i local. I per acabar, també, cal agrair-ho, a al Conseller Joan Saura i al Secretari general del Departament Joan Boada, dues de les persones que aquest darrers 4 anys més “atacs” desproporcionats han rebut, moltes vegades traspassant límits no de la crítica democràtica de la gestió, sinó entrant en l’atac personal. Pau aquí i allà, a catalunya i al món.
Catalunya sempre ha destacat pel seu compromís pacifista que s’ha posat de manifest en nombroses ocasions, la més recent i sonada, el 2003, contra la guerra de l’Iraq. I compta amb un ampli i dinàmic moviment per la pau. Però li faltaven suports i referents institucionals. Des d’ICV-EUiA teníem la voluntat que també des del govern de la Generalitat es promogués decididament la pau i els drets humans. Per això vàrem impulsar la creació d’un organisme nou específicament dedicat al tema: l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). L’ICIP és la primera institució pública d’aquestes característiques a l’Estat espanyol. Entre les seves finalitats es troben promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau en el món. L’ICIP compta entre les seves atribucions la formació de persones per a la intervenció en el terreny, l’observació i la mediació de conflictes. I també col·labora amb institucions i xarxes internacionals similars.
Fins ara es donava suport puntual a les iniciatives de la societat civil, però no existia una iniciativa pròpia de l’administració. Ara es crea aquest ICIP, amb finançament públic però independent, de manera que suma amb la societat civil i suposa un nou instrument en la promoció de la pau. La seva actuació se centra en tres eixos: 1) Recerca. Anàlisi de conflictes i de processos de pau, seguretat humana, resolució i transformació de conflictes, actors de pau, en especial incidència en el moviment per la pau) que permeti transferència de coneixements i assessorament a les administracions, universitats, empreses i societat civil.; 2) Formació i difusió en cultura de pau, la no violència i la resolució pacífica de conflictes; 3) Construcció de pau i prevenció de conflictes violents, amb la identificació de les àrees geogràfiques i conflictes de les principals aliances, xarxes i socis, per tal de desenvolupar programes orientats a prevenir, gestionar, resoldre i transformar conflictes violents.
L’ICIP té una llarga i extensa llista de persones que han treballat històricament per tal que existís a Catalunya. I , així mateix, cal fer esment de l’organisme i l’equip que ha treballat intensament per fer-lo possible i en especial del seu director: l’Oficina per la promoció de la Pau i els Drets humans del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i l’igualadí Xavier Badia i Cardús, treballador incansable per la justícia social i la pau global i local. I per acabar, també, cal agrair-ho, a al Conseller Joan Saura i al Secretari general del Departament Joan Boada, dues de les persones que aquest darrers 4 anys més “atacs” desproporcionats han rebut, moltes vegades traspassant límits no de la crítica democràtica de la gestió, sinó entrant en l’atac personal. Pau aquí i allà, a catalunya i al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada