La ciutat plurimunicipal del Pla de Bages

Ja em disculpareu que, aprofiti “l’agosticitat”, per fer memòria de fa una quinzena d’anys i omplir aquestes ratlles amb un tema que us pot semblar gruixut i dens. Però l’ “actualitat” política l’ha retornat, d’aquella manera com de vegades es fan determinats “debats” amb l’actual sistema de relacions entre la “política” i els “mitjans de comunicació”: a partir d’un “estirabot” (Perdoneu, però algú ho havia dir! Tot i que...) . Bé, a partir de les paraules de l’Adam Majó, en la presentació d’una moció de la CUP al ple de juliol de Manresa (que ell mateix explicà millor en un article en aquest mateix diari), ha retornat la idea de la necessitat de coordinar millor determinades polítiques i/o planificacions públliques en l’àmbit territorial de la unitat funcional urbana realment existent del Pla de Bages. Quina és aquesta? Com s’ha anat formant? Fins on arriba? A mitjans de 1997 vaig escriure, part de les possibles respostes a aquelles i d’altres preguntes, a “L’evolució de la població del Bages, 1950-1996”, (publicat el 1999 pel Centre d’Estudis del Bages en rebre el Premi CEB dels Lacetània 1997); així a la pàgina 112 escrivia: “La rodalia de Manresa ja va començar a destacar en l’etapa 1950-75 per allò que, amb el temps es coneixeria com a ciutat real o ciutat plurimunicipal del Pla de Bages, i així experimentà creixements de tipus "perifèria metropolitana", essent St. Joan de Vilatorrada el cas més emblemàtic. Tanmateix la formació d'un sistema urbà integrat de tot el pla de Bages, la formació d'una ciutat real plurimunicipal, s’ha esdevingut a partir de 1975. La principal causa d'aquest procés ha estat els moviments emigratoris de mobilitat residencial del municipi de Manresa cap a fora. Aquesta tendència al traspàs d'habitants-residents de les ciutats centrals cap als petits municipis més propers és una de les característiques principals de la nova forma de poblament que ha adquirit la Catalunya del creixement zero. Així cal subratllar que la migració, avui per avui, és el principal component dels possibles creixements de tots els municipis bagencs i, segons quina sigui la seva magnitud i intensitat, en determina els creixements i els signes positiu o negatiu.” En el Bages de la segona meitat dels anys 80 i de tots els 90 del segle XX, la migració residencial interna entre els municipis del pla fou el motor dels canvis poblacionals i territorials, fins que prop del 2000 la immigració estrangera transforma els creixements demogràfics. El pla de Bages s’anà articulant com un sistema urbà amb uns espais de vida plurals (residencial, comercial, festiu, d’oci i lleure, econòmic, industrial) repartits en diferents municipis (amb les càrregues i beneficis desiguals segons el cas); Llavors, com ara, el problema és a la “gallega” (com amb les meigues): el Pla de Bages no existeix administrativament però sí com a realitat territorial funcional... I no cal fer la guerra entre quins municipis ho són o no... D’aquells anys cal destacar el Premi Caixa Manresa 1996 (Arquitectura territorial, medi natural i desenvolupament urbà al pla de Bages. Bases tècniques per a un acord necessari) de l’equip encapçalat per Jordi Ludevid... Bona part dels projectes que en aquell estudi i d’altres, que llavors es proposaren, s’han fet realitat, amb canvis i matisos importants; o bé s’ha integrat en planificacions importants com el Pla Director Urbanístic i el Pla Estratègic Manresa 2015 (abans aprovats la tardor de 2006).. Però, per acabar per avui, allò en que la ciutat plurimunicipal del Pla de Bages, necessita avançar molt més és en “aconseguir unes administracions locals que siguin agents molt actius d’impuls dels objectius estratègics de transformació, gestió i de participació urbanes” , tal com proposava l’acció 3 de la línia estratègica primera del Premi Caixa Manresa 1996...