Vers les plurals opcions de futur de Catalunya

El dissabte dia 10 de juliol, ja ha entrat ja a la historia de Catalunya. Sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” més d’un milió de persones ens vam manifestar a Barcelona, on hi havia les diferents visions que el catalanisme té per l’autogovern de Catalunya: fou plural, com plurals son les opcions de futur per a Catalunya, des de l’autogovern a la lluita contra la crisi econòmica. ICV ha anat recordant, al llarg de tot aquest procés, que calia, cal i caldrà no oblidar que el culpable de que no hagi estat respectada la voluntat del poble català, ha estat el Partit Popular, que va interposar el recurs junt amb un Defensor del Pueblo incapacitat pel seu ressentiment personal. Cal repetir que ningú entendria a Catalunya que uns mesos desprès de la manifestació cap partit catalanista pogués pactar amb el PP o acceptar el seus vots per presidir la Generalitat, com si aquí no hagués passat res...

Tot el que ha passat demostra que la potencia transformadora de l’Estatut del 2006 era molt elevada, que no era un “Estatutet”. Quin “Estatutet” pot provocar una reacció del centralisme com la que hem viscut els darrers anys i que ara ha culminat amb la sentència? El poble de Catalunya no es va equivocar quan el setanta quatre per cent dels votants varen donar suport a l’estatut en el referèndum del 2006... La sèntencia toca aspectes essencials de l’Estatut: ha restat força jurídica als drets reconeguts al Títol Primer, ha eliminat la possibilitat d’una modesta descentralització del poder judicial a Catalunya, ha rebaixat el principi de bilateralitat, ha retocat de forma puntual el sistema de finançament,i ha interferit en el paper d’algunes institucions de Catalunya. Però hi ha dos punts que ens causen especial indignació: l’eliminació de l’ús preferent del català en l’àmbit públic, amb la intenció de crear un conflicte lingüístic a Catalunya; i la molt greu: l’anul·lació de l’article 111, i la interpretació restrictiva del 110 i 112, el blindatge de les competències (aquells 3 articles afecten als 58 que defineixen cada una de les competències de la Generalitat. I això d’allò més greu:la sentència traspua por, inseguretat; és “una sentència preventiva”: negant a l’Estatut al seu caràcter de llei del bloc constitucional, la més important desprès de la Constitució, per convertir-lo en una llei més, i de rang menor perquè tot i ser una llei orgànica aprovada per les Corts, en el fons és considerada una llei d’àmbit territorial limitat. Ara el primer moviment de la resposta institucional unitària és exigir al Govern del PSOE el compliment de la totalitat del que va pactar amb el Parlament i el poble de Catalunya aprovant l’Estatut, aprovant al Congrés de Diputats un pacte global de millora de l’autogovern de Catalunya. Cal utilitzar tots els mecanismes jurídics i polítics necessaris, amb un compromís clar i inequívoc, que fins i tot podria adoptar la forma d’una Llei de millora de l’autogovern.

El tribunal obsessionat per una defensa restrictiva del text constitucional i per una visió retrograda de l’estat espanyol ha provocat la crisi institucional més greu de l’etapa democràtica. I ha tingut la doble irresponsabilitat de fer-ho en uns moments de greu crisi social i econòmica. Per ICV el que s’ha trencat és tan greu que no en tenim prou amb això. Volem tot l’Estatut però creiem que Catalunya ha iniciat una nova etapa en que caldrà anar més lluny. Pensem que aquest país ha de debatre amb tranquil·litat i rigor el seu futur, que hem de passar de les consignes a les propostes. De moment la ciutadania tan sols ha decidit una cosa: que volia l’Estatut del 2006. Això, des d’una perspectiva democràtica és inapel·lable. I ara Catalunya té el dret a discutir lliurament cap on vol continuar avançant; discutir i debatre sense límits, ni posats a Madrid pels que creuen que no tenim dret a decidir, ni posats a Catalunya pels que creuen que Catalunya tan sols ha de poder decidir una única opció, la independència. Les coses són més complicades i proposem un debat a fons de totes les alternatives, com correspon a un país madur. Continuarà...