Pujar els impostos és possible!

ICV-EUiA va expressar que, en coherència a la seva oposició a la retallada social del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero, el Govern Català no podia aplicar mimèticament les mesures a Catalunya. Per tot això calia que la Generalitat no només retallés, sinó també i sobretot fes un pas cap a l’augment d’ingressos apujant els impostos que pot i fer-ho a les rendes més altes, així com la introducció d’una clàusula de recuperació retributiva dels treballadors/es. El compromís a què es va a arribar finalment dimarts és que el Govern de la Generalitat augmentarà, de manera progressiva i en dos trams, l’IRPF autonòmic. El primer a partir dels 120.000 euros de renda –els contribuents es veuran afectats en dos punts passant a tributar del 21,5% al 23,5%- i en un segon tram per a les persones amb uns ingressos de 175.000 euros anuals, que quedaran gravats amb quatre punts i que passsaran a tributar del 21,5% al 25,5%. Amb els 75 milions d’euros que es poden acanoseguir amb aquest increment de l’IRPF es poden finançar 46.000 places d’escoles bressol. També cal destacar els augments dels impostos als cotxes més contaminants, de l’impost de les transmissions patrimonials, de l’impost sobre actes jurídics i documentats, i la introducció de la progressivitat i el cobrament en funció dels ingressos en el “xec nadó” català. Amb aquestes decisions es demostra que es poden fer les coses diferents, per això Catalunya serà la primera que apuja els impostos a les rendes altes, en contrast amb el govern Zapatero o les Comunitats Autònomes governades del PP. És obvi que amb això no n’hi ha prou: per a ICV aquests increments impositius haurien d’anar acompanyat de mesures per gravar les rendes que s’escapen de l’IRPF: l’impost de grans fortunes, apujar l’impost de societats a les empreses que guanyen més de 1.000 Milions d’€, acabar amb l’el·lusió fiscal dels rics i molts rics que que permet les SICAV, un pla per acabar amb el frau i l’evasió fiscal. Aquestes mesures s’han d’aprovar a Madrid, on ICV sempre ho ha proposat, i on PSOE, PP i CiU no ho volen. La lluita contra la crisi continua, cal seguir treballant en molts altres fronts i queda molta feina per fer: la reforma de les caixes i dels bancs, la persecució del frau fiscal, i especialment la recuperació salarial dels empleats públics i els pensionistes i lluitar contra la previsible negativa reforma laboral. Cal, doncs, un gir de 180 graus en les polítiques laborals, socials i ambientals i avançar cap un sistema més just de pensions públiques; és necessària una política fiscal més progressiva, que faci pagar més a qui més té i més guanya, i una reforma financera que posi condicions als ajuts públics, especialment, la garantia de que el crèdit flueixi cap a les persones, els/les autònoms/es i les Pimes, condició bàsica per dinamitzar l’economia i crear ocupació de qualitat.