Emancipació tota, per tant també de la burca

ICV és una formació política laica i la nostra posició respecte a les creences filosòfiques o religioses és la de vetllar per l’exercici del dret de tota la llibertat de pensament i de consciència, en el marc d’un estat democràtic i aconfessional. Respectem els símbols religiosos personals de cadascú mentre no vulnerin el marc legal, entenent que hi ha d’haver un límit en els drets de llibertat religiosa, i aquest límit és el respecte a les llibertats i els drets personals. Des d’ICV partim del principi que tota (tota!, sigui d’on sigui i vingui d’on vingui) la ciutadania –homes i dones– gaudim dels mateixos drets i som iguals davant la llei i que la pertinència a qualsevol tipus d’associació (incloent-hi les religioses) no modifica el seu gaudi, és a dir, ni el limita ni l’amplia, i tampoc eximeix del compliment d’aquestes lleis. Estem a favor de l’emancipació total de les dones i, per tant, estem en contra de qualsevol manifestació o acte que impliqui el retall o limitació de llibertats; per tant manifestem el nostre rebuig absolut a qualsevol creença o acte que signifiqui l’opressió de la dona i que atempti contra la seva dignitat, per tant rebutgem la burca i el nicab. Per a ICV el nicab i la burca són peces de roba que invisibilitzen les dones que les porten, i poden privar-les de la seva identitat, dificultant la interacció amb les persones del seu voltant, així com la seva participació de la comunitat. A més, pot fomentar l’aïllament i atemptar contra la seva dignitat. ICV mostra el seu rebuig a tota manifestació que vulneri la llibertat, la dignitat i l'autonomia personal de les dones, i alhora defensa la llibertat de tothom a expressar les seves creences, tal com garanteix la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’actual normativa ja regula el respecte a la llibertat religiosa en l’espai públic amb les limitacions necessàries per no vulnerar el manteniment de l’ordre públic. Alhora, regula estrictament el deure d’identificar-se que té qualsevol ciutadà o ciutadana davant de l’administració pública pel manteniment de la seguretat ciutadana. Per tant, apel·lar a la seguretat des dels ajuntament és un recurs totalment demagògic, ja que ja està regulat en normatives superiors.Des d’ICV denunciem la instrumentalització partidista i electoralista del fet migratori per part dels partits que promouen la prohibició del “vel integral” des dels ajuntaments. A Catalunya no hi ha una problemàtica social amb la burca i el nicab, en canvi, sí que hi ha partits que busquen alimentar el conflicte social per obtenir-ne rèdits electorals, com s’ha demostrat, amb certs partits polítics que promouen l’exclusió de les persones migrades en considerar-les no subjectes polítics ni subjectes de drets socials. ICV estem en contra d’una regulació “ad hoc” de la indumentària de les dones i de la prohibició de la burca i el nicab des dels ajuntaments, ordenança a ordenança, per ser una mesura contraproduent per la convivència. La prohibició no facilita l’emancipació total de les dones sinó tot el contrari, les criminalitza i només genera més perjudicis, més estigmatització i més desigualtat social. La prohibició de la burca i el nicab no aborda l’arrel de la problemàtica i, a més, pot tenir un efecte contraproduent, en primer lloc, ja que les pot relegar a un aïllament encara més gran, així com per a la convivència, que és el valor clau pel que cal treballar sempre que s’aborden problemàtiques associades a la diversitat cultural o religiosa. Si el que volem és afavorir l’emancipació de les dones, el debat no es pot limitar a mocions destinades a prohibir l’ús de la burca, cal afavorir aquesta emancipació: això vol dir continuar i enfortir el treball en els nostres municipis amb les polítiques d’igualtat de gènere, els serveis educatius, formatius, socials, d’ocupació i de mediació, l’enfortiment de tots els drets universals i dels drets de ciutadania .

Ni chica ni limoná

Si aneu a la següent direcció (http://www.youtube.com/watch?v=9uuuYlIfoIY), trobareu un resum , en 1 minuts 46 segons, de cap on va la política econòmica del govern espanyol.

Què hi ha, tambè, en joc a Sud-Àfrica?

Avui, dilluns 14 de juny, a la Casa de Cultura de Girona (plaça de l’Hospital, 6) es celebra l’acte de memòria i denúncia “QUÈ HI HA DE DEBÒ EN JOC A SUD-ÀFRICA?” En aquest acte denunciarem que la República de Sud-àfrica ha de detenir i entregar –mitjançant extradició- un militar ruandés imputat en la mort de FLORS SIRERA FORTUNY, segons el “Auto de procesamiento de fecha 6 de febrero de 2008 del Juzgado de Instrucción Central nº 4 de la Audiencia Nacional.

La conciutadana manresana FLORS SIRERA FORTUNY va morir violentament a Ruhengeri (Rwanda) el 18 de gener de 1997, desenvolupant la seva feina com a infermera i cooperant de la organització Médicos del Mundo. Sobre aquesta mort violenta i la de vuit persones més de nacionalitat espanyola (entre ells el missioner JOAQUIM VALLMAJÓ), es decidí promoure que fossin investigades pels Tribunals espanyols i així es presentà la demnda a l’Audiència Nacional espanyola el febrer de 2005.

El Jutjat d'Instrucció Central nº 4 de la Audiència Nacional espanyola, va resoldre mitjançant Interlocutòria (Auto de procesamiento de fecha 6 de febrero de 2008) dictar ordres de detenció internacional contra quaranta alts responsables político-militars ruandesos als que se'ls imputa la mort de nou ciutadans espanyols, i que entre els 40 imputats estarien els presumptes responsables de la mort violenta de la conciutadana FLORS SIRERA FORTUNY.

El juliol i el setembre de 2008, l’ Ajuntament de Manresa, mitjançant declaració i acord de ple sol·licità, al Govern espanyol i al Secretari General de Nacions Unides, emprendre les accions procedents que conduïssin a la detenció, entre d'altres, del General Kayumba Nyamwasa , com a presumpte responsable de la mort de la conciutadana FLORS SIRERA FORTUNY.

El Congreso de los Diputados en la Proposición no de Ley 11 de diciembre de 2008, número 161/000433aprovà el següent: (< >>).El març d’enguany, s’ha tingut coneixement, mitjançant Providència del Jutjat de data 3 de març de 2010, així com mitjançant noticies publicades als diaris Regió 7 (en data 5 de març de 2010) i El País (en data 9 de març de 2010), que un dels presumptes responsables de la mort de la conciutadana FLORS SIRERA FORTUNY es trobaria actualment a la República de Sud-Àfrica, després d'haver fugit de Rwanda.

Per tot això cal Instar, al President del Govern espanyol i al seu Consell de Ministres, a fer totes les accions i gestions que procedeixin, davant el Govern de la República de Sud-Àfrica –i particularment davant el seu President Jacob Zuma-, per tal que mitjançant INTERPOL-Sud-Àfrica es procedeixi a la detenció i a l'entrega –amb l' oportú procediment d' extradició que insti l' òrgan judicial competent davant el Govern d' Espanya- del referit militar ruandès General Kayumba Nyamwasa, per donar compliment als compromisos polítics (que els responsables d'aquests crims internacionals s'enfrontin a la justícia una vegad trobats) i als Tractats internacionals dels que Espanya n'és part, i tot això en relació a les víctimes espanyoles a Rwanda i República Democràtica del Congo, i molt particularment a la conciutadana FLORS SIRERA FORTUNY.

Pujar els impostos és possible!

ICV-EUiA va expressar que, en coherència a la seva oposició a la retallada social del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero, el Govern Català no podia aplicar mimèticament les mesures a Catalunya. Per tot això calia que la Generalitat no només retallés, sinó també i sobretot fes un pas cap a l’augment d’ingressos apujant els impostos que pot i fer-ho a les rendes més altes, així com la introducció d’una clàusula de recuperació retributiva dels treballadors/es. El compromís a què es va a arribar finalment dimarts és que el Govern de la Generalitat augmentarà, de manera progressiva i en dos trams, l’IRPF autonòmic. El primer a partir dels 120.000 euros de renda –els contribuents es veuran afectats en dos punts passant a tributar del 21,5% al 23,5%- i en un segon tram per a les persones amb uns ingressos de 175.000 euros anuals, que quedaran gravats amb quatre punts i que passsaran a tributar del 21,5% al 25,5%. Amb els 75 milions d’euros que es poden acanoseguir amb aquest increment de l’IRPF es poden finançar 46.000 places d’escoles bressol. També cal destacar els augments dels impostos als cotxes més contaminants, de l’impost de les transmissions patrimonials, de l’impost sobre actes jurídics i documentats, i la introducció de la progressivitat i el cobrament en funció dels ingressos en el “xec nadó” català. Amb aquestes decisions es demostra que es poden fer les coses diferents, per això Catalunya serà la primera que apuja els impostos a les rendes altes, en contrast amb el govern Zapatero o les Comunitats Autònomes governades del PP. És obvi que amb això no n’hi ha prou: per a ICV aquests increments impositius haurien d’anar acompanyat de mesures per gravar les rendes que s’escapen de l’IRPF: l’impost de grans fortunes, apujar l’impost de societats a les empreses que guanyen més de 1.000 Milions d’€, acabar amb l’el·lusió fiscal dels rics i molts rics que que permet les SICAV, un pla per acabar amb el frau i l’evasió fiscal. Aquestes mesures s’han d’aprovar a Madrid, on ICV sempre ho ha proposat, i on PSOE, PP i CiU no ho volen. La lluita contra la crisi continua, cal seguir treballant en molts altres fronts i queda molta feina per fer: la reforma de les caixes i dels bancs, la persecució del frau fiscal, i especialment la recuperació salarial dels empleats públics i els pensionistes i lluitar contra la previsible negativa reforma laboral. Cal, doncs, un gir de 180 graus en les polítiques laborals, socials i ambientals i avançar cap un sistema més just de pensions públiques; és necessària una política fiscal més progressiva, que faci pagar més a qui més té i més guanya, i una reforma financera que posi condicions als ajuts públics, especialment, la garantia de que el crèdit flueixi cap a les persones, els/les autònoms/es i les Pimes, condició bàsica per dinamitzar l’economia i crear ocupació de qualitat.