De les caixes d'estalvis a la banca... ètica!

El govern espanyol ha engegat un procés que pot suposar l’eliminació total de les Caixes d’Estalvi i, en especial, de la seva funció social. I es farà ara, quan és més necessària la funció social de suport al teixit econòmic i social que han complert les Caixes en els seus territoris d'origen i d'actuació.

La principal especificitat i diferència de la crisi econòmica de Catalunya i Espanya és el molt alt nivell d’endeutament de les economies familiars i de les empreses, junt a la baixa capitalització d’aquestes. Però, també, ho és per un sistema financer, amb una enorme dependència externa i que s’ha dedicat a inversions d’alt risc que no li pertocaven, especialment en el cas de l’activitat immobiliària. On eren el Banc d’Espanya (i el seu Governador l'inefable MAFO) quan en tots aquells anys, les entitats financeres (bancs i Caixes) van abusar de les inversions immobiliàries d’alt risc i, alhora anaven reduint les seves ràtios de solvència? Com que la conjuntura econòmica i els “indicadors” eren molt favorables es negaven, tant la bombolla immobiliària com el sobrendeutament amb l’exterior. El Banc d'Espanya i MAFO van optar per l’actitud de “no intervenir”, fent deixadesa de les seves obligacions. Per tant, amb quina legitimitat pretenen presentar-se ara com “la mà ferma i responsable” que establirà nous criteris que garanteixin la viabilitat futura del conjunt del sistema que “permeti que els mercats internacionals recuperin la confiança en el sistema financer espanyol”? Cap ni una. El govern espanyo ha defugit una imprescindible reforma de tot el conjunt del Sistema Financer i ara s’entesta a dir que, només, cal reformar les Caixes d’Estalvi; tot deixant de banda les entitats bancàries a les quals se’ls hi estableix unes premisses molt més “toves” i, per tant, fàcilment assolibles, com a mínim per les grans entitats bancàries existents actualment (sobretot Santander i BBVA). I l'oligopoli bancari espanyol d'aquests dos grans bancs s’estendrà sobre allò que fins ara dominen les Caixes, deixant, però, espai al nou CaixaBank.

Per tant quan cal, més que mai, un canvi de model productiu i apostar pel teixit social i productiu del territori, caldrà buscar i trobar el finançament per fer-lo possible en d’altres instruments com la BANCA ÈTICA. Per conèixer us recomano el web www.fets.org, el portal de les finances ètiques catalanes amb informació de la banca ètica local i global. Acabo convidant-vos a llegir el número 26 de la revista “Nexes” on hi trobareu una entrevista a Peru Sasia, director del Projecte Fiare, en la que explica les característiques de la banca ètica, i de Fiare en particular, l’estat del projecte en aquests moments i el seu horitzó de futur (www.nexe.coop/nexe/images/stories/PDF/nexe26.pdf).

Hi sóc, escolto, explico i faig

Diumenge passat, en Gonçal Mazcuñan, escrivia un article titulat “Els nous candidats a Alcalde fan com si no hi fossin”. Per la part que m’afecta, manifestava que “sabem poc” de Xavier Rubio , que podria ser “alumne avantatjat” de Rajoy (la millor manera de no equivocar-se és no fer res), m’adreçava cinc preguntes i acaba aconsellant que “de començar a rectificar”. D’entrada és d’agrair la interpel•lació constructiva; i així, una bona manera d’explicar que “hi sóc”, que “faig”, que ni “em resigno” ni “en tinc prou”, que escolto per “explicar i aportar” i que “no aniré sol”, és sintetitzar-vos allò que he fet abans del divendres –quan he de lliurar això que llegiu-.
Dimarts 25: junt amb la diputada Massana assistim i dialoguem amb CCOO i UGT en la concentració, davant les oficines de la Seguretat Social de Manresa, en defensa del sistema públic de pensions.
Dimecres 26: Presentem a la Fundació Alicia (Món St Benet) el projecte LLAVORAE.cat, de foment de l'ocupació i l'economia social en l'agricultura ecològica. Com diu el nom: LLAVOR, LAVORA (treball), A(gricultura) E(cològica) i .cat, en xarxa entre territoris de la Catalunya Vella i la Nova.
Acompanyo l’Associació Memòria i Història de Manresa en la presentació del seu nou treball: la pàgina web “El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)” (www.memoria.cat/franquisme. He tingut l’honor de participar-hi amb l’article “La població de Manresa i el Bages, 1939-1959”, amb el compromís d’ampliar-lo més endavant.
Assisteixo a la jornada de portes obertes de l’IES Guillem Catà (dimarts al Pius, dijous al Lacetània). Ho faig com a pare d’un nou alumne de secundària i, també, interessat per l’oferta educativa a Manresa pel curs 2011-12, comprovant ,de nou, l’esforç per la qualitat de l’educació pública i el seu treball per la cohesió social (com també tenen amb escreix Cal Gravat i Peguera!).
Dijous 27: desenvolupem, al Viver d’Economia Social, la segona trobada de la Taula que desenvolupa el pla de dinamització de l’economia cooperativa de Manresa amb participació de cooperativistes productors de béns i serveis, com “consumidors” i promotors.
I també, dilluns 24, com Alcaldable d’ICV, he proposat buscar solucions pel desenvolupament de les vegueries, davant l’anunci de la seva aturada pel govern de CiU. Per la ciutat és fonamental desenvolupar la seva capitalitat territorial, no només administrativa, sinó també econòmica, social i cultural, tal com varem definir al Pla Estratègic Manresa 2015 amb el consens de ciutat. Per tot això proposo “un acord de ciutat, d’unitat d’acció política, social i ciutadana per proposar a govern i Parlament un diàleg que permeti avançar en el desenvolupament de la Catalunya Central.” Voler és poder i la llei de vegueries (Article 14.1) permet crear -sense haver d’esperar a la intervenció estatal- un òrgan específic per la Catalunya Central, per la pròpia capacitat d’autoorganització: el mateix que es farà amb l’àrea metropolitana de Barcelona.
Considero que vivim el moment de les aliances col•lectives, cooperadores, solidàries; que hem de construir molts, pensant en i més enllà de les eleccions. I per això cal continuar aprenent, del dia a dia i la quotidianitat, d’una societat que fa molt i bé. Perquè les il•lusions, les raons, les propostes i els projectes han de ser compartits. La meva candidatura a l’Alcaldia pretén ser un instrument per fer créixer els canvis, les transformacions, “les revolucions” i les il•lusions necessàries i possibles, des de les codecisions i les corresponsabilitats. Per tant hi sóc, escolto, explico i faig.

2011: l’any de l’acció de pobles i ciutats!

“Els polítics parlen, els líders actuen”. Això és el que deia en Juantxo López Uralde, de Greenpeace, quan fou detingut, el desembre de 2009, a la cimera de Copenhaguen per lluitar contra el canvi climàtic. Des d’aquesta perspectiva tenim, des d’ICV, orientat el repte que significa aquest 2011 polític: liderar les propostes i l’acció pels nostres pobles i ciutats.
Aquest 2011 no és un any de “polèmiques” que durin 3 o 15 dies, de l’esgrima de les declaracions entre uns i altres, sense aprofundir en res. No, des d’ICV arreu, i jo personalment com a candidat d’ICV a l’Alcaldia de Manresa, volem explicar que estem en un moment de cruïlla, podent anar cap a major i millors transformacions i canvis socials necessaris, que ens portin cap endavant. Perquè no es tracta només de sortir de la crisi, sinó de decidir quina societat, quines ciutats i pobles, quin país i fins i tot quin món volem per al futur. Ho volem fer no només amb unes propostes, reflexions i projectes d’ ”unes sigles partidistes”; sinó de determinats valors i d’idees partidàries, que prenen “partit” escollint treballar per la major part de la societat, les classes populars i mitjanes, la gent a la qual, ara i aquí, volem representar des de l’esquerra transformadora, l’ecologisme i el catalanisme d’esquerres.
Pretenem liderar una “revolució tranquil•la”. Explicant els canvis que ja hem fet, les revolucions que volem fer i les transformacions que podem fer. Perquè per fer front a la crisi cal donar un nou impuls i una nova orientació als canvis socials, econòmics i ecològics que cal fer per superar el repte. Aquest plantejament no és de curta durada: no s’esgota d’aquí al 22 de maig , el dia de les eleccions municipals. Com a mínim necessita els quatre anys del nou mandat municipal. Necessita temps, espai i més i major acompanyament social. Més temps i més força per aprendre tots. Quan aspirem a transformar la realitat no n’hi ha prou amb explicar què volem fer; és tant o més important com ho volem fer. Els nous temps són els de les codecisions i els de les corresponsabilitats. Per tant volem i hem teixir aliances, relligar móns. La nostra acció i lideratge vol ser catalitzadora i d’aprenentatge constant. No tenim respostes per a tot, però sabem qui pot ajudar a tenir respostes: la mateixa ciutadania. Les persones volem raons, idees, ideals, no consignes. Que definim uns horitzons i objectius, unes perspectives que comencen avui però ens orienten per a demà. És el moment de les aliances col•lectives, cooperadores, solidàries Amb aquests objectius pensem dedicar els nostres esforços aquest 2011. Una aliança que hem de construir molts, junts i juntes, més enllà de les eleccions, que supera les fronteres d’ICV. ICV no és la finalitat, sinó l’instrument per fer els canvis, les transformacions, les revolucions que Catalunya i els nostres pobles i ciutats necessiten.

El natalici de la “sociovergència”

Des de dijous al migdia Artur Mas és el President de la Generalitat, amb els 62 vots dels diputats/des de CiU i, gràcies, a l'abstenció dels 28 del PSC. Els “business friendly” han pactat i ha nascut, prop de nadal, al Parlament català, una etapa de “sociovergència”, que ben segur tindrà traduccions municipals. De fet, ja l'han experimentada des de 2007, a ajuntaments importants com els de Badalona i Sant Feliu de Llobregat, fet que es pot reproduir a l'Ajuntament i Diputació de Barcelona, com a taula de salvació davant el previsible naufragi socialista.
Des d'ICV ens hi enfrontarem democràticament. Treballarem, de forma seriosa i rigorosa, davant qualsevol retrocés o retallada social en un context, espanyol i europeu, en el qual els esforços per superar la crisi només s'exigeixen als sectors més febles. Com Joan Herrera digué dilluns passat a Artur Mas (reproduint un argument que la diputada Laura Massana va fer servir durant la campanya) no pot ser que els vots de molts -els que ha rebut CiU- serveixin per fer polítiques a favor de molt pocs (de nou “business friendly”!). I això obligarà ICV a ser bel•ligerant davant qualsevol retrocés o retallada social, o quan els esforços només es vulguin imposar als sectors més febles. Mas s'equivocarà si és el “president de la restauració” que vol tornar el país a l'etapa anterior al canvi de 2003 i què ho vol fer desfent els canvis impulsats en el període del Govern d'esquerres.
La prioritat del nou govern de Catalunya hauria de ser aconseguir una sortida justa de la crisi; per ICV això significa la modernització econòmica i ecològica de Catalunya i l'ampliació -i no la reducció- de les polítiques socials. Aquestes no són una “despesa” social sinó una inversió de present, que genera ocupació i benestar, i de futur, és una garantia per ser un país més competitiu. No és possible dir que cal austeritat, que cal retallar el dèficit, però al mateix temps eliminar ingressos suprimint la pujada de l'IRPF o l'impost de successions o amb desgravacions fiscals a les mútues?. Això no és coherent ni rigorós, perquè s'està enviant un missatge polític molt clar a la societat: l'esforç per sortir de la crisi no recaurà en les rendes altes, només en les classes populars i treballadores. Per ICV no hi ha justícia social sense una fiscalitat justa. No hi ha sortida de la crisi sense la implicació i l'esforç de tots els sectors socials.
ICV també serem una veu del catalanisme d'esquerres, no l'única per aquest és plural, que vetllarà perquè la política catalana no reprodueixi un dels seus principals mals: l'excés de tacticisme i la manca d'unitat en la defensa de l'autogovern. La nova prova: l’atac sofert, aquesta setmana, del paper de la llengua catalana com a vehicular del sistema educatiu; la bomba de rellotgeria que fou la sentència del Tribunal del Constitucional va esclatant, com ara amb la del Suprem. Encara que tothom ho negui, ICV defensem uns interessos; uns determinats interessos nacionals i socials i una manera d'entendre Catalunya. Uns interessos socials que voldríem interpretar que són els de la majoria, els dels treballadors i les treballadores, el de moltes classes mitjanes, i el del conjunt de els classes populars. Aquest és el nostre compromís i objectiu pel nou any 2011 i tota la legislatura.
Per acabar us convido a visualitzar la “història digital de nadal” o Christmas 2.0 http://www.youtube.com/watch?v=vZrf0PbAGSk

Ara fa 35 anys

En aquest moments difícils per la cohesió social, pels drets socials, civils i democràtics, cal fer uns grans exercicis de memòria democràtica. Ho vaig començar a escriure dissabte passat aquí en motiu de la inauguració de l’exposició El moviment obrer i sindical al Bages: de la clandestinitat a la legalitat . Avui hi vull tornar a insistir, convidant a assistir a la presentació del web "Les últimes detencions del franquisme a Manresa (octubre - desembre 1975)" (www.memoria.cat) . Aquesta es celebrarà dimecres 22 vinent, a les vuit del vespre, a l’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa. Cal agrair, de nou, l’excel•lent feina de la gent de l’ Associació Memòria i Història de Manresa per aquesta nova iniciativa.
Ara fa 35 anys homes i dones de Manresa i el Bages foren detinguts, torturats i empresonats en els darrers dies de la cruel dictadura franquista. Alguns d’ells –per desgràcia- han mort massa joves; però la gran majoria són persones que han continuat i continuen la lluita i el treball per un present i uns futurs just, lliure i democràtic, social i nacional. Dels molts d’ells alguns hem pogut aprendre, treballant-hi ben a prop, en els moviments socials, polítics i sindicals. Perquè en el patiment, la lluita, el sacrifici i la rebel•lió d’aquells tres mesos del 1975, es concentraren encara més intensament tots els llargs anys de feina, de militància i de mobilització per la llibertat, la democràcia i la revolució social. 35 anys després en el balanç de ben segur que es poden barrejar decepcions amb fites assolides, pensar que es podia haver aconseguit més amb que la història no ha acabat, i que per tant, les necessitats i les raons empenyen a continuar endavant perquè queda molt per fer. Així vull reproduir un text amb unes propostes de total vigència pels moments que vivim; és un fragment de la “Carta oberta a l’opinió pública de Manresa” que 5 detinguts publicaven el 25 d’octubre de 1975 i que podeu trobar en tota la seva extensió a la pàgina 125 del llibre llibre de Gal•la Garcia El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982): “ A tots, cadascú des del seu lloc i des de la seva perspectiva, ens uneix l’esforç en una mateixa lluita: pel millorament de les condicions materials i socials de vida, per la participació de tots els afers públics que ens afecten i, en definitiva, per la conquesta de les llibertats democràtiques que obrin al nostre país, un horitzó nou de convivència social basada en la tolerància i el respecte dels drets fonamentals de la persona”. Difícilment es podria sintetitzar millor allò a assolir: fa 35 anys lluita contra la dictadura militar, avui contra la “dictadura” dels mercats financers que sotmeten societats i governs. Acabo volent reivindicar el valor de les polítiques de memòria democràtica realitzades pel govern de la Generalitat des de l’any 2004; una memòria oberta i plural basada en la transmissió de la diversitat de lluites a favor de la democràcia en el passat com a valor permanent en el present i en el futur. Aquest és un dels bagatges importants que ICV ha aportat des del govern català, un llegat que el nou govern hauria de mantenir.

Sota “l'alarma” aèria hi ha d’altres conflictes socials reals

Iniciativa per Catalunya Verds dijous es va posicionar al Congrés espanyol sobre el decret d'estat d'alarma, que ha provocat la militarització del control de l'espai aeri espanyol. La diputada Núria Buenaventura va emplaçar el Govern espanyol a no prorrogar ni un dia més l'estat d'alarma; a no buscar legitimitat mitjançant “lleis franquistes" -com la de Navegació Aèria i la Penal de Navegació Aèria-; així com va advertir del "risc" per a la democràcia en aplicar aquest tipus de mesures. L'estat d'alarma és un mal precedent per a qualsevol altre tipus de col•lectiu de treballadors públics que amb tota raó i legitimitat i dins la legalitat vulguin reivindicar els seus drets laborals. Des d’ICV hem rebutjat, també, l'actitud dels controladors aeris que van provocar divendres 3 i dissabte 4 un caos en els aeroports espanyols. I és que divendres 3, el consell de ministres del Govern espanyol no només va afectar com el transport aeri amb el decret de privatització d'AENA... La retirada dels 426 € significa a les prop de 600.000 persones sense cap altre ingrés i l’anunci que, el 28 de gener, el govern aprovarà les propostes per la reforma del sistema públic de pensions no mereixen un debat i una resposta social?
Per ICV cal continuar treballant per canviar la reforma laboral; per garantir la protecció econòmica i social de les persones en situació d’atur; per Impulsar una política econòmica activa que generi ocupació, afavoreixi el necessari canvi de model productiu i lluiti, molt especialment, contra la precarietat i l’atur juvenil; per reforçar el sistema públic de pensions i rebutjar l’ampliació de l’edat de jubilació fins als 67 anys. Per tot això recolzem les mobilitzacions dels propers dimecres 15 i dissabte 18 de desembre organitzades per CCOO i UGT, així com la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que dijous van presentar a Madrid per rectificar la reforma laboral aprovada el mes de setembre.
Avui vull acabar aquest article convidant a fer memòria democràtica. Ahir divendres al Museu Comarcal de Manresa s’inaugurà l’exposició El moviment obrer i sindical al Bages: de la clandestinitat a la legalitat. En aquesta exposició, com en el llibre de Gal•la Garcia El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982) s’explica qui, per què, a on, com i quan lluità per la democràcia i per les llibertats socials i nacionals. I així, podem saber, que ara fa just 35 anys homes i dones de Manresa i el Bages foren detinguts, torturats i empresonats en els darrers dies de la cruel dictadura franquista. Per tots ells i elles, als que ja han mort i als que estan vius, gràcies per la vostra lluita passada i present i, sobretot, cal continuar el treball per un present i futur just, lliure i democràtic, social i nacional.

La setmana de Mas i del soldat Manning

Diumenge 28 la Catalunya política va girar com un mitjó. CiU i Artur Mas van aconseguir una important victòria i, democràticament, cal felicitar-los. Mas serà escollit president pel vot dels 62 diputats/des del seu grup però necessitarà unes quantes abstencions: del PP i/o del PSC també?. Així quedarà palès que el nostre és un sistema parlamentari, no “presidencialista”, ja que escollim diputats/des, tot contrastant amb el “bipolarisme” frustrat que CiU i PSC intentaren forjar amb el “cara a cara”. Però la pluralitat política catalana s’ha vist expressada amb una setena candidatura que ha obtingut representació.
El resultat, per ICV, significa un gir radical cap a la dreta, de manera que les forces d’esquerra i centre-esquerra només sumem 48 diputats/des, el 32’71% dels vots. Veurem que significa la victòria electoral de CiU i el creixement de la dreta. D’entrada en dos dies la proposta “estrella” de Mas (el concert econòmic) ja ha canviat i, ara, ja és només un pacte fiscal que es començaria a negociar amb el govern espanyol que surti de les eleccions del 2012! No és el retorn del “peix al cove”, és una nova versió: el peix congelat a llarg termini!. Per ICV-EUiA, que hem sigut els únics que hem confrontat directament models amb CiU, esperem el retorn a les polítiques de dretes, antigues, productivistes, negacionistes del canvi climàtic, de les noves retallades socials. A més a CiU li tocarà administrar les noves “receptes” imposades pel sistema econòmic neoliberal, que té en Espanya i –per tant també Catalunya- la nova víctima junt amb Portugal. Aquesta setmana ja hi ha hagut un nou paquet d’ajustos per tranquilitzar la voracitat dels “mercats”: des de la privatització de l’aeroport del Prat a la retirada de l’ajut de 420€ a les persones aturades sense prestació. Venen uns mesos molt durs, no només per l’hivern, que deixaran glaçats les polítiques públiques i que intentaran que el petit i migrat estat del benestar català i espanyol contribueixi a fer uns “balanços” positius dels bancs alemanys, pagant el preu d’esdevenir una societat del “mal-estar”, amb unes classes mitjanes i populars vulnerables i/o excloses. I aquí CiU i Mas s’hauran de mullar... Les darreres vegades ho han fet a favor dels poderosos: com acaben de fer al Congrés espanyol perdonant els deutes multimilionaris de Ferrovial per les deficitàries autovies de l’entorn de Madrid.
Des d’aquí vull agrair el recolzament que la ciutadania ha donat a ICV-EUiA i Joan Herrera. Gràcies a les 1.743 persones de Manresa, a les 4.580 del Bages, a les 785 del Berguedà, a les 229 del Solsonès, a les 2.940 de l’Anoia i, en conjunt, als 229.684 ciutadans i ciutadanes de Catalunya que sereu representats per 5 diputats i 5 diputades d’ICV-EUiA! Una confiança que retornarem amb propostes de transformació social i ecològica, des d’una oposició activa, democràtica i de construcció d’alternatives! En la petita part del món que és Catalunya aquesta ha estat la setmana d’Artur Mas; però al “món mundial” ha estat la setmana –i les que continuaran- de Wikileaks!Els poderosos del món tremolen i per això cal recordar el següent: en una base de marines de l’estat de Virginia (EUA) hi ha detingut el “responsable” del terratrèmol, el soldat Bradley Manning, que és qui va copiar la informació que Wikileaks ha filtrat, usant un cd de Lady Gaga. Si fa un mes escrivia aquí que la ficció, sovint, explica molt bé la realitat, també –com en el cas de Wikileaks- la realitat supera la ficció! Spielberg, comença a pensar en filmar “Salveu al soldat Manning”!