Hi sóc, escolto, explico i faig

Diumenge passat, en Gonçal Mazcuñan, escrivia un article titulat “Els nous candidats a Alcalde fan com si no hi fossin”. Per la part que m’afecta, manifestava que “sabem poc” de Xavier Rubio , que podria ser “alumne avantatjat” de Rajoy (la millor manera de no equivocar-se és no fer res), m’adreçava cinc preguntes i acaba aconsellant que “de començar a rectificar”. D’entrada és d’agrair la interpel•lació constructiva; i així, una bona manera d’explicar que “hi sóc”, que “faig”, que ni “em resigno” ni “en tinc prou”, que escolto per “explicar i aportar” i que “no aniré sol”, és sintetitzar-vos allò que he fet abans del divendres –quan he de lliurar això que llegiu-.
Dimarts 25: junt amb la diputada Massana assistim i dialoguem amb CCOO i UGT en la concentració, davant les oficines de la Seguretat Social de Manresa, en defensa del sistema públic de pensions.
Dimecres 26: Presentem a la Fundació Alicia (Món St Benet) el projecte LLAVORAE.cat, de foment de l'ocupació i l'economia social en l'agricultura ecològica. Com diu el nom: LLAVOR, LAVORA (treball), A(gricultura) E(cològica) i .cat, en xarxa entre territoris de la Catalunya Vella i la Nova.
Acompanyo l’Associació Memòria i Història de Manresa en la presentació del seu nou treball: la pàgina web “El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)” (www.memoria.cat/franquisme. He tingut l’honor de participar-hi amb l’article “La població de Manresa i el Bages, 1939-1959”, amb el compromís d’ampliar-lo més endavant.
Assisteixo a la jornada de portes obertes de l’IES Guillem Catà (dimarts al Pius, dijous al Lacetània). Ho faig com a pare d’un nou alumne de secundària i, també, interessat per l’oferta educativa a Manresa pel curs 2011-12, comprovant ,de nou, l’esforç per la qualitat de l’educació pública i el seu treball per la cohesió social (com també tenen amb escreix Cal Gravat i Peguera!).
Dijous 27: desenvolupem, al Viver d’Economia Social, la segona trobada de la Taula que desenvolupa el pla de dinamització de l’economia cooperativa de Manresa amb participació de cooperativistes productors de béns i serveis, com “consumidors” i promotors.
I també, dilluns 24, com Alcaldable d’ICV, he proposat buscar solucions pel desenvolupament de les vegueries, davant l’anunci de la seva aturada pel govern de CiU. Per la ciutat és fonamental desenvolupar la seva capitalitat territorial, no només administrativa, sinó també econòmica, social i cultural, tal com varem definir al Pla Estratègic Manresa 2015 amb el consens de ciutat. Per tot això proposo “un acord de ciutat, d’unitat d’acció política, social i ciutadana per proposar a govern i Parlament un diàleg que permeti avançar en el desenvolupament de la Catalunya Central.” Voler és poder i la llei de vegueries (Article 14.1) permet crear -sense haver d’esperar a la intervenció estatal- un òrgan específic per la Catalunya Central, per la pròpia capacitat d’autoorganització: el mateix que es farà amb l’àrea metropolitana de Barcelona.
Considero que vivim el moment de les aliances col•lectives, cooperadores, solidàries; que hem de construir molts, pensant en i més enllà de les eleccions. I per això cal continuar aprenent, del dia a dia i la quotidianitat, d’una societat que fa molt i bé. Perquè les il•lusions, les raons, les propostes i els projectes han de ser compartits. La meva candidatura a l’Alcaldia pretén ser un instrument per fer créixer els canvis, les transformacions, “les revolucions” i les il•lusions necessàries i possibles, des de les codecisions i les corresponsabilitats. Per tant hi sóc, escolto, explico i faig.

2011: l’any de l’acció de pobles i ciutats!

“Els polítics parlen, els líders actuen”. Això és el que deia en Juantxo López Uralde, de Greenpeace, quan fou detingut, el desembre de 2009, a la cimera de Copenhaguen per lluitar contra el canvi climàtic. Des d’aquesta perspectiva tenim, des d’ICV, orientat el repte que significa aquest 2011 polític: liderar les propostes i l’acció pels nostres pobles i ciutats.
Aquest 2011 no és un any de “polèmiques” que durin 3 o 15 dies, de l’esgrima de les declaracions entre uns i altres, sense aprofundir en res. No, des d’ICV arreu, i jo personalment com a candidat d’ICV a l’Alcaldia de Manresa, volem explicar que estem en un moment de cruïlla, podent anar cap a major i millors transformacions i canvis socials necessaris, que ens portin cap endavant. Perquè no es tracta només de sortir de la crisi, sinó de decidir quina societat, quines ciutats i pobles, quin país i fins i tot quin món volem per al futur. Ho volem fer no només amb unes propostes, reflexions i projectes d’ ”unes sigles partidistes”; sinó de determinats valors i d’idees partidàries, que prenen “partit” escollint treballar per la major part de la societat, les classes populars i mitjanes, la gent a la qual, ara i aquí, volem representar des de l’esquerra transformadora, l’ecologisme i el catalanisme d’esquerres.
Pretenem liderar una “revolució tranquil•la”. Explicant els canvis que ja hem fet, les revolucions que volem fer i les transformacions que podem fer. Perquè per fer front a la crisi cal donar un nou impuls i una nova orientació als canvis socials, econòmics i ecològics que cal fer per superar el repte. Aquest plantejament no és de curta durada: no s’esgota d’aquí al 22 de maig , el dia de les eleccions municipals. Com a mínim necessita els quatre anys del nou mandat municipal. Necessita temps, espai i més i major acompanyament social. Més temps i més força per aprendre tots. Quan aspirem a transformar la realitat no n’hi ha prou amb explicar què volem fer; és tant o més important com ho volem fer. Els nous temps són els de les codecisions i els de les corresponsabilitats. Per tant volem i hem teixir aliances, relligar móns. La nostra acció i lideratge vol ser catalitzadora i d’aprenentatge constant. No tenim respostes per a tot, però sabem qui pot ajudar a tenir respostes: la mateixa ciutadania. Les persones volem raons, idees, ideals, no consignes. Que definim uns horitzons i objectius, unes perspectives que comencen avui però ens orienten per a demà. És el moment de les aliances col•lectives, cooperadores, solidàries Amb aquests objectius pensem dedicar els nostres esforços aquest 2011. Una aliança que hem de construir molts, junts i juntes, més enllà de les eleccions, que supera les fronteres d’ICV. ICV no és la finalitat, sinó l’instrument per fer els canvis, les transformacions, les revolucions que Catalunya i els nostres pobles i ciutats necessiten.